L'oposició de Reus no ha rebut amb bona cara els pressupostos municipals anunciats pel govern. La regidora d'Hisenda, Mariluz Caballero, els va presentar públicament abans d'haver-se reunit amb el PSC, Cs i la CUP. Una mostra, exposen des de l'oposició, que la voluntat de consens que Caballero va dir que tenia el govern, no és certa.
Així ho ha valorat la CUP aquest divendres, durant una roda de premsa de la seva portaveu Marta Llorens. «Teníem l'esperança que potser ens donaria peu, a l'oposició, per aportar millores; aquesta esperança va durar molt poc perquè el mateix dia que se'ns havia convocat, la mateixa regidora Caballero al matí ja feia una roda de premsa presentant l'expedient definitiu».
«El govern el que no ha de fer mai és infantilitzar l'oposició; no ens pot donar una cosa feta perquè 'jo ja sé que no me l'aprovaràs', això no és la política», etziba Llorens. Reivindica, per tant, que «independentment de presuposar que l'oposició et criticarà l'expedient, has de donar marge que siguin els grups de l'oposició qui decideixi si són els seus pressupostos o no».
En una línia similar es mostra el PSC. El seu portaveu, Andreu Martín, consultat per aquest mitjà, admet que «som conscients que aquests pressupostos no necessiten ningú més que el govern per ser aprovats». La majoria absoluta de JxR, ERC i Ara Reus els permet aprovar els expedients del ple encara que rebin els vots en contra de PSC, Cs i CUP.
És per això, i per com s'ha presentat l'expedient de pressupostos que els socialistes «posem en dubte la voluntat de consens que deia la regidora; és molt difícil en uns pressupostos que ja estan molt elaborats». Martín s'avança al govern i creu que els plantejaran que presentin al·legacions, un mecanisme que el portaveu del PSC considera insuficient perquè no permeten negociar o modificar partides, sinó que han de referir-se a aspectes molt concrets de l'expedient.
També Cs ataca el govern perquè considera que les darreres modificacions anunciades a les ordenances fiscals, després d'haver-se'n aprovat l'expedient durant el darrer plenari, és una mostra de la «improvisació del govern» segons la portaveu, Débora García. Unes mesures que, a més creuen que s'haurien pogut plantejar perquè beneficiessin més volum de població.
La CUP vol refer el pressupost des de zero i abaixar sous
Marta Llorens, portaveu de la CUP, aposta perquè s'aturi la tramitació de l'expedient de pressupostos i es tornin a treballar des de zero. Aquesta vegada, apunten, amb la participació no només de l'oposició. Reclama «fer partícip la població, aquell sector de la societat més afectat, i també fer reunions sectorials dels àmbits econòmic, social i cultural» amb els agents que ja han participat en el Pla de Reactivació.
Per últim, reclamen que aquest hipotètic nou expedient de pressupostos inclogui «un acte de responsabilitat per part del govern i que comenci, una vegada per totes, a rebaixar-se el sou». La portaveu de la CUP afegeix, també, que «es deixi de fer una política de contractació de càrrecs de confiança directius; no té cap mena de nom que, en època de pandèmia, quan la gent està patint, encara hàgim hagut d'aprovar la contractació de nous càrrecs directius de confiança».
Marta Llorens assegura que els pressupostos no s'han fet tenint en compte la situació de pandèmia, ni els de l'Ajuntament ni els de les empreses municipals. Considera que són uns comptes «poc responsables» i acusen el govern de «viure en un món alienat a la situació».
«Es deuen pensar que el dia 31 de desembre anirem a dormir amb Covid i el dia 1 de gener ens aixecarem com si res hagués passat», etziba. Posa d'exemple algunes de les empreses municipals, com el CMQ, que segons explica Llorens, la memòria de l'empresa municipal deixa clar que «el present pressupost es planteja en un entorn de manteniment de l'activitat».
La portaveu cupaire recorda que, aquest any, el CMQ s'ha dedicat a atendre casos de Covid durant tres mesos. Un trimestre en el qual s'ha aturat l'activitat ordinària de l'empresa, situació que, de cara al 2021, no es preveu. Tampoc creu que s'hagi planificat bé l'activitat de Reus Transport.
«Planteja un pressupost com si utilitzéssim els pàrquings del nostre Ajuntament el 100%, quan sabem que en època de confinament hi ha hagut una baixa brutal de la utilització d'aquest servei», alerta. Afegeix que, si bé el pressupost de l'Ajuntament reserva un milió d'euros com a pla de contingència, «cap de les empreses municipals presenten un pla de contingència; no fotografien en absolut la realitat en la qual estem i la que tenim a curt termini».
Nega també l'actuació de cara a les persones sense sostreque s'anuncia des de la regidoria de Benestar Social. Critica que «no s'està fent cap mena de seguiment ni de pla integral i ens estem gastant, cada mes, 60.000 euros a la Fonda Suïssa; gairebé mig milió d'euros durant aquests mesos a fons perdut, sense cap mena de planificació ni atenció a aquestes persones».
Ciutadans insisteix a ampliar les bonificacions fiscals
Tampoc ha rebut bé la proposta del govern el grup municipal de Ciutadans. La seva portaveu, Débora García, considera que «l'Ajuntament de Reus hauria hagut d'abaixar els impostos que va incrementar l'any passat». Afegeix que «aquest govern municipal no hauria de dir que ha congelat els impostos, ja que no es tracta d'una congelació sinó que, com els ha pujat tant en anys anteriors, ja no es poden incrementar més perquè estan en el límit màxim».
Encara sobre les ordenances fiscals, titlla d'improvisació l'actuació de JxR, ERC i Ara Reus. «En menys d'un mes continua introduint més modificacions d'ordenances fiscals». Una actuació que no s'explica perquè «la venda de l'Hospital Sant Joan ha donat peu a una folgada situació econòmica per a l'Ajuntament i en canvi no reverteix en els ciutadans de Reus».
García també considera que «els pressupostos no s'han adaptat a la situació actual i incorren en inversions supèrflues com el nou asfaltat per a vianants al Raval de Santa Anna». Carrega també contra l'increment del 50% de l'IBI per gravar els pisos buits, una mesura que qualifica de «persecució per recaptar més diners dels propietaris d'habitatges desocupats».
Pel que fa a les bonificacions fiscals aprovades inicialment el darrer plenari, Cs insisteix que no s'han de limitar a premiar la creació de 25 llocs de treball. Reclamen que també se'n puguin beneficiar les empreses que mantinguin la plantilla, i que «arribin també a les empreses que creïn encara que sigui un lloc de treball estable».
En relació amb la rebaixa condicionada a la inversió en energia solar elèctrica, reivindica, s'hauria d'oferir també a qui es decanti per l'energia solar tèrmica. Per últim, lamenta que no s'hagin recuperat bonificacions menors però que podien afectar més gruix de població. «Es troben a faltar bonificacions fiscals que contempla la llei d’hisendes locals i que no s’han introduït, com ara la bonificació del 5% per a les persones que domicilien els impostos, que el govern va eliminar el 2017».
El 'no' del PSC: Carrilet, despesa social i piscina coberta
El PSC està estudiant l'expedient presentat pel govern per poder-lo valorar a fons. En primera instància, explica Andreu Martín, han trobat a faltar almenys tres consideracions que impedeixen el suport socialista als comptes. «Si estem batallant perquè hi hagi continuïtat al Mercat del Carrilet, almenys fins que hi hagi un projecte real que eviti que aquell espai quedi sense ús durant no se sap quant de temps, volem que als pressupostos es reculli l'activitat durant tot el 2021».
L'àmbit social n'és un altre exemple; «diuen que són socials i nosaltres creiem que no, perquè cada any diuen que són socials i als indicadors de despesa social per habitant no estem mai en una franja satisfactòria, i arribem a estar a la meitat de la despesa per habitant d'un municipi com Tarragona».
Per últim, insisteixen en el que consideren un mal plantejament del complex esportiu amb piscina coberta. Una piscina que, critica, «no és pública, no sabem a qui s'adjudicarà, quin impacte tindrà sobre la ciutat i quina activitat farà a la ciutat aquest gestor».
«Dubtem molt que aquests 400.000 euros siguin la millor oportunitat d'inversió», planteja Martín, tot i que insisteix que no tanquen la porta a invertir «perquè la ciutat ho necessita, durant molts anys s'ha fet menys inversió de la necessària i s'ha de recuperar», etziba.