Fa 776 dies que Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, compleix condemna a la presó de Lledoners. Des d’allà intenta passar els matins i les nits fins que es compleixin els nou anys que ha estat sentenciat pel judici del procés. Ara, en una entrevista a ‘Vilaweb’, ha assegurat que ha après a viure a tancat a quatre parets, però no pot esperar a poder tornar a casa.
A l’entrevista explica que tot i que intenta mantenir-se ocupat dins la presó per intentar no pensar, vol més que res sortir fora. «La felicitat no necessita raons, la vida no té sentit, tu dónes sentit a la vida», afirma. «Que sóc un pres polític? Doncs exerciré de pres polític assumint la responsabilitat que això implica, que no vol dir acceptar la legitimitat de la pena».
Així, vol assegurar-se «que quedi ben clar que tinc les mateixes ganes de sortir de la presó que la resta dels meus companys». Segur en si mateix, continua: «Que sóc a la presó? Doncs ho aprofito i no renuncio ni a la felicitat, ni als aprenentatges, ni a l’activisme, ni a continuar construint la meva família».
«Que deixin d'equivocar-se»
Precisament la seva família és una de les raons principals per les quals vol tornar. El passat 23 de setembre ell i la seva parella, Txell Bonet, van ser pares d’una nena anomenada Camí. També tenen un altre fill, Amat. Cuixart també ha parlat d’ell, compartint les paraules que un dia li va dir: «El meu fill Amat, que ja té tres anys, em diu: ‘Pare, aquests senyors que s’han equivocat i et tenen tancat, que deixin d’equivocar-se’. Comença a demanar explicacions, l’Amat.»
Continua, melancòlicament, amb més anècdotes sobre el seu fill: «L’altre dia em va ensenyar un mapa. Li encanten els mapes, com a mi. I l’Amat té un continent que ha batejat així: ‘Europa de les Llibertats.’». Amb aquestes històries recorda, encara més, allò que s’està perdent a casa seva: «Mira si tinc les mateixes ganes que la resta dels meus companys, de sortir».
El president d’Òmnium també ha parlat de la seva nounada, Camí. Tot i que aquest, confessa, no és el seu veritable nom. «De fet es diu Camí Walden, i Walden és una espècie de nom del mig». Ha afirmat que aquest nom té un sentit: «Robert Frost té un poema, ‘El camí no escollit’, en què diu que dos camins s’obrien en un bosc de tardor i ell va prendre el menys transitat i això va fer la diferència».
Walden, en canvi, té un altre origen: «Walden és un reconeixement a Thoreau, un dels primers naturistes, pare de l’ecologisme i de la desobediència civil moderna». Entre aquestes anècdotes, ha esmentat una de les històries que més l’ha motivat, tant per escollir el nom de la seva filla com per la seva vida diària: «Quan vaig entrar a la presó el primer llibre que em va portar la Txell va ser ‘Walden o la vida als boscs’. Llegir-lo m’ha canviat la vida».
«Si una vaga no molesta, no serveix de res»
A l’entrevista també ha parlat d’altres temes, com la seva opinió sobre les protestes i aldarulls que s’han format al voltant de Catalunya arran la sentència del procés. Sobre la resposta de Tsunami Democràtic, que va consistir en tallar carreteres i autopistes durant diversos dies o ocupar l’aeroport del Prat, Cuixart té clara la seva postura: «Suport sempre a totes les accions que parteixen de la no-violència. No tenim cap més opció que mantenir-nos mobilitzats per defensar els drets i les llibertats que han estat condemnats».
Així, afirma que «mobilitzar el país és un dret. Forma part dels drets que tenim per a mostrar el desacord amb què fan els poders de l’estat i, sobretot, revertir la situació.». Anima a seguir amb les mobilitzacions per donar suport a la sentència, sempre des de la no-violència: «La nostra força és la gent mobilitzada. Si una vaga no molesta, no serveix de res».
Sobre la resposta de la policia a aquests aldarulls, Cuixart també ha volgut donar el seu punt de vista: « S’han vulnerat drets dels manifestants i s’han comptabilitzat centenars de casos en què tant els Mossos com la Policia Nacional s’han excedit». Reclama que es repassin de nou els casos de les forces de l’estat: «L’abús de poder i la brutalitat policíaca són del tot inadmissibles. Com ja va passar l’1-O, hem vist imatges intolerables en democràcia».
«El PSOE ha pres posició al costat de la dreta més rància»
La situació política del país ha travessat les parets de Lledoners, i Cuixart també ha parlat del pacte de PSOE i Podem. Sobre Pedro Sánchez ha afirmat que «viu instal·lat en l’amenaça permanent i això aquí ja no funciona». Ha qüestionat, també, els principis del partit socialista: « El PSOE actual no és el PP ni Ciutadans, és obvi, però que ningú no s’enganyi, ha assumit el discurs oficial de l’estat sense gens d’esperit crític, menystenint Catalunya i les seves institucions».
«Crec que els dirigents del PSOE han perdut els ideals», confessa. «Han pres posició al costat de la dreta més rància, al costat del PP i Cs i fins i tot de Vox en moltes de les decisions, com ara negar-se a un diàleg sincer». Sobre l’altra part del pacte, el partit morat, Cuixart s’ha mostrat amb menys judici: «Em costa ser tan crític amb Podem. Hi posen més sentit comú a fer un paper una mica coherent». A més, afegeix: «Hi veig diferències amb el PSOE, que ha perdut credibilitat i també sentit comú».
Empresari i, temporalment, activista
Amb unes possibles eleccions catalanes a la vista, Cuixart només sap una cosa: no voldria arribar a ser president de la Generalitat. « Per mi ser el president d’Òmnium Cultural és l’honor més gran. Lluitaré per veure la República Catalana, però no tinc cap aspiració personal». Comenta, també, que la seva vida no es deu exclusivament a l’entitat: «Em dec a Òmnium i quan s’acabi el meu mandat tornaré a la fàbrica. Jo sóc un empresari a qui li agrada de fer màquines i temporalment i de manera voluntària sóc un activista, però no un polític.»
Tot i que no sap el què el futur li té preparat, ell té molt clar quina serà la seva missió quan surti de Lledoners; «Vull continuar treballant per enfortir l’entitat i em deixaré la pell per defensar tots els drets civils i polítics condemnats, inclòs el dret d’autodeterminació, i per treballar en favor dels grans consensos de país, per enfortir la cohesió social, també mitjançant la cultura».