Un equip de científics peruans i nord-americans han descobert al Perú restes fòssils del mico més petit mai trobat fins ara, una nova espècie de la mida d’un hàmster que va viure fa 18 milions d’anys.
L'equip d'investigadors, liderat per la Universitat de Duke i la Universitat Nacional de Piura al Perú, destaca la importància de la troballa, en salvar una bretxa de 15 milions d'anys en el registre fòssil dels micos del ‘Nou Món’.
Més concretament, es va trobar una dent fossilitzada a la selva amazònica del Perú, que ha sigut identificada com a pertànyer a una nova espècie de simi. El nou fòssil va ser desenterrat en una vora del riu Alto Madre de Dios, al sud-est del Perú. La dent, una molar superior, tenia el doble de la grandària que el cap d'una agulla.
Meet Parvimico materdei, a new Early Miocene fossil platyrrhine that we published today in the Journal of Human Evolution; with @Dr_Primapeshttps://t.co/IJ9BPdKuAjpic.twitter.com/7maZzPNwnP
— Dr. Siobhán B. Cooke (@CookeSiobhan) July 23, 2019
El fòssil de mico més petit del món
«És el fòssil de mico més petit que s'hagi trobat a tot el món», comenta Richard Kay, professor d’antropologia evolutiva a Duke. Avui en dia només hi ha una espècie de mico amb unes mides tan petites, el tití pigmeu ('Cebuella pygmaea'), de la grandària d'una tassa de te. Tot i això, el tití pigmeu és més petit, però per molt poc, que la nova espècie identificada, la qual han batejat amb el nom de 'Parvimicomaterdei', o «petit mico del riu Madre de Dios».
Els paleontòlegs poden esbrinar moltes coses de les dents de mico, particularment els molars. Segons la grandària i la forma relativa de la dent, els investigadors creuen que l'animal probablement menjava insectes i fruites i pesava menys de 200 grams, només una mica més que una pilota de beisbol.
Allí, els investigadors van desenterrar trossos d’arena i grava, els van posar en bosses i els van transportar per a remullar-los en aigua i després els van colar per a filtrar les dents fossilitzades, les mandíbules i els fragments d'ossos enterrats. Van buscar en uns 900 quilos de sediments que contenien centenars de fòssils de rosegadors, ratapinyades i altres animals abans que descobrissin la dent de mico, que "són tan estranys com les dents de gallina", segons asseguren els autors de la recerca.
Una dent clau en l’evolució dels micos
El fòssil trobat és molt important perquè és una de les poques pistes que tenen els científics d'un capítol clau que manca en l'evolució dels simis.
Es creu que els micos van arribar a Sud-amèrica des d'Àfrica fa uns 40 milions d'anys, diversificant-se ràpidament en les més de 150 espècies que es coneixen avui dia, la majoria de les quals habiten a la selva amazònica. No obstant això, com es va desenvolupar exactament aquest procés és un misteri, en gran part, a causa d'una falta de fòssils de micos entre els 13 i 31 milions d'anys.
En aquest buit temporal es troba 'Parvimico'. El nou fòssil es remunta a entre 17 i 19 milions d'anys, la qual cosa el situa «just en el moment i lloc» en què els científics haurien esperat que es produís la diversificació en els micos, segons explica Kay.
L'equip es troba actualment en una altra expedició de recol·lecció de fòssils a l’Amazones peruà que conclourà a l'agost, concentrant els seus esforços en llocs remots del riu amb sediments de fa 30 milions d'anys.