Aquest dijous, 17 de setembre, el Tribunal Suprem estudiarà el recurs que el president del govern de la Generalitat, Quim Torra, va interposar contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que el va condemnar a un any i mig d'inhabilitació i a pagar una multa de 30.000 euros per un delicte de desobediència. De la decisió del màxim òrgan judicial espanyol en depèn el futur de Quim Torra al capdavant de la primera institució del país. Si rebutgen el recurs del president, la inhabilitació serà ferma; si l'accepten a tràmit, l'agonia s'allargarà uns dies més.
Sigui com sigui, tant si és inhabilitat com si no, el soroll polític està garantit. Soroll tant en el camp independentista, com entre els constitucionalistes contra l'independentisme. Tanmateix, sota el soroll polític hi ha el dia a dia dels governats i aquest dia a dia, sobretot dels veïns i veïnes de l'àrea metropolitana de Tarragona, indica que els governs Puigdemont, i l'executiu del seu successor, Quim Torra, acumulen nombroses carpetes pendents amb Tarragona i Reus i unes quantes polèmiques, com la compra, o no, dels terrenys de Hard Rock a tocar de PortAventura.
Toni Comín, l'hospital Joan XXIII i el Fòrum de la Justícia
Abans de marxar a Waterloo amb el president Carles Puigdemont, Toni Comín exercia de conseller de Salut del govern de la Generalitat de Catalunya, càrrec del què va ser destituït amb l'aplicació de l'article 155 per part del govern espanyol. A Tarragona se'l recorda per la presentació, el 8 de juny de 2017, de les obres de remodelació de l'hospital Joan XXIII. La primera fase d'aquest projecte llargament reclamat pels usuaris de la sanitat pública s'havia d'acabar l'any vinent, 2021, segons va declarar Comín en la seva visita a Tarragona.
El projecte que el conseller Comín va presentar aleshores tenia un pressupost de 48,5 milions. Els pressupostos d'aquest 2020, els primers comptes públics que el Parlament aprovava des de l'any 2017, contemplaven 1,3 milions, destinats a diverses millores, com ara a l'UCI pediàtrica o a maquinària de diagnòstic per la imatge.
A banda, el govern català arrossega un altre gran deute amb la capital tarragonina: el Fòrum de la Justícia. Amb els jutjats de Tarragona a un pas del col·lapse, segons assegurava l'actual president de l'Audiència Provincial de Tarragona, Joan Perarnau, la necessitat d'un nou edifici judicial, que tregui als funcionaris de les condicions precàries en les quals fan la seva feina actualment, està més clara que mai. Tanmateix, aquesta mancança, reiteradament alertada per lletrats, advocats i jutges, no ha aconseguit que cap dels dos darrers governs catalans posin fi a un greuge comparatiu que perjudica els tarragonins.
Tarragona és la capital catalana amb els edificis judicials més envellits de tot el país. Joan Perarnau s'ha marcat com a objectiu conscienciar a les diferents administracions implicades de la importància que té per a Tarragona disposar d'uns equipaments adients.
A Reus, projectes en clau de futur
A la capital del Baix Camp hi ha alguns projectes anunciats o que s'estan treballant i depenen de la Generalitat de Catalunya. Recentment s'ha tancat el capítol més feixuc i complicat que s'havia obert a Reus els darrers anys: el traspàs de l'Hospital Sant Joan de l'òrbita municipal a la competència i propietat del CatSalut. Amb aquesta pàgina passada, queden encara alguns projectes o iniciatives que duen el segell de la Generalitat o que, almenys, en necessitaran el seu vistiplau per veure la llum. Per una banda, convertit en reclam de campanya per ERC, el departament de Salut va anunciar el desdoblament del CAP Sant Pere.
La mesura fa anys que es reclama per part dels professionals que treballen a l'equipament. A la pràctica, de fet, a l'edifici del CAP Sant Pere hi treballen dues Àrees Bàsiques de Salut, una de les quals es traslladarà a una nova instal·lació al barri del Carme.
Es tracta, de fet, del segon projecte amb implicació del Govern català que hi ha a l'agenda reusenca, tot i que no serà a curt termini. Precisament al barri del Carme, Ajuntament i Incasòl han enderrocat diversos immobles. El projecte actual estableix construir-hi el nou CAP i diversos edificis de pisos, de la mateixa mena que els de la resta del barri, però amb una distribució que permeti oxigenar la zona i renovar-ne la fesomia. També en coordinació amb el consistori reusenc s'ha d'executar una reforma a l'estació d'autobusos. Després de la feina de manteniment feta els darrers mesos, l'equipament es troba al centre d'una àrea que l'Ajuntament vol renovar urbanísticament, estació de busos inclosa.
Per últim, i fora dels projectes urbanístics, la residència d'Horts de Miró manté una planta tancada. Actualment es treballa per obrir-la i poder-hi acollir persones que visquin a residències del Baix Camp i s'hagin d'aïllar a causa de la Covid però sense que els calgui ser hospitalitzades. El que resta pendent, per tant, és que la Generalitat concerti les places de residència fixa quan aquesta segona planta de l'equipament deixi de funcionar com un espai contra la Covid. Serà llavors quan es tornarà a plantejar la posada en marxa de les 29 places residencials.