Els carteristes del metro de Barcelona continuen sent un tema que preocupa molt els veïns. La manca de recursos per poder incrementar la presència policial a la ciutat i la congestió dels jutjats fa que els lladres no tinguin por de reincidir. Aquest és el cas de Dimitri, un jove de 26 anys, que va arribar a la ciutat comtal el setembre de 2018 i en qüestió de pocs mesos ja acumula una llarga llista d’antecedents penals,amb un total de 89 procediments oberts, entre els quals hi ha 21 detencions i una cinquantena de denúncies, a més d’haver passat pel jutjat en 26 ocasions.
Els carteristes coneixen massa bé la llei
Així ho ha explicat ‘Metrópoli Abierta’ que ha tingut accés a l’informe d’aquest jove que han fet els Mossos d’Esquadra amb tots els seus antecedents penals perquè la Fiscalia pugui estudiar les possibles penes a aplicar. Una de les més efectives seria una ordre d’allunyament del metro de Barcelona, lloc on perpetua els robatoris, però ara per ara normalment s’aplica a altres delictes, com la violència domèstica, i, a més, caldria que es valorés «el perill i la multireincidència» perquè si no hi ha violència en els robatoris, el delicte no és greu.
A Barcelona hi ha un centenar de carteristes que actuen coneixent perfectament la llei. Els Mossos d’Esquadra estan cansats de no poder fer res més i, segons ha explicat un agent al medi anteriorment citat, a vegades «senten que l’opinió pública creu que no fan res». I en part veuen «l’aparició de patrulles ciutadanes com si ells no fessin el seu treball», quelcom que «no és cert». Segons ha apuntat Toni Castejón, portaveu del sindicat Fepol dels Mossos, el problema és la falta d’efectius i la saturació del sistema judicial: «Els carteristes saben que els seus actes pràcticament no tenen conseqüències penals, a no ser que un jutge es cansi si acumulen massa denúncies».
Per la seva banda, Eliana Guerrer, membre de la patrulla ciutadana ‘Guerrers per Barcelona’, ha lamentat que la llei «ha quedat obsoleta», a més, Espanya «s’ha convertit en un paradís per Europa» on els lladres poden actuar lliurement, «fent córrer la veu i generant l’efecte crida». I és que, si un robatori és inferior a 400 euros, és un delicte lleu i només s’ha de pagar una multa. Tanmateix, existeix l’agreujant de multireincidència, penat amb entre un i tres anys de presó, però que només s’aplica si el lladre ha estat condemnat per delictes lleus amb sentència ferma en tres ocasions.