En el seu tercer mandat al capdavant de l'Ajuntament de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Alfons Garcia (Tortosa, 1959) s'ha divorciat de la FIC i ha decidit emprendre el mandat en minoria. Tot i que no descarta tancar un pacte de govern per encarar el mandat amb més tranquil·litat, assegura que no està negociant amb cap formació. Amb un plenari més atomitzat que mai —hi ha set partits, cinc dels quals amb un sol representant—, les opcions són múltiples i una majoria alternativa, inviable. Els sis regidors del PSC governen un municipi que actua de frontissa entre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre i que reivindica el seu lloc dins de la realitat econòmica i social del territori.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
La posada en marxa de la variant de Vandellòs del Corredor Mediterrani i l'alliberament del peatge de l'AP-7 es presenten com a noves oportunitats en un horitzó pròxim. El repte més llunyà és prepara-se pel futur post-nuclear. Després de la pròrroga que van demanar els propietaris, la previsió és que el tancament de la central de Vandellòs no arribarà abans del 2030. En aquest sentit, Garcia admet que han d'aprofitar els ingressos actuals per tal de dotar el municipi de tots els serveis pendents i també adaptar progressivament els impostos que recapta el consistori per minimitzar la seva dependència.
— Va decidir començar a governar en minoria. Se sent còmode?
Sempre és millor governar en majoria, evidentment. De totes maneres, aquest procés no està tancat. Fruit dels resultats de les eleccions municipals, vam entendre que havíem d'arrencar en minoria, però tenim clar que buscarem suports i acords. Farem en funció del que succeeixi en les pròximes setmanes i mesos i de les dinàmiques municipals que es puguin generar.
— Parla d'acords puntuals o està negociant algun pacte de govern?
Depèn. Ara no estem negociant res.
— Què va passar amb la FIC, el seu anterior soci de govern?
Va haver-hi un distanciament induït per les persones que configuraven la llista electoral d'aquesta formació política. Enteníem que el treball conjunt havia sigut positiu, però quan algú renuncia a tu, nosaltres tampoc tenim la necessitat d'entregar-nos a un pacte on una de les dues parts no està còmoda.
— Fa uns dies vam tenir la visita del ministre Ábalos, on va prometre que la variant de Vandellòs i la nova estació de l'Hospitalet de l'Infant entraran en funcionament abans que acabi l'any.
La nova estació és una oportunitat per refermar la nostra centralitat al sud del Baix Camp i aquesta ròtula entre l'Ebre i el Camp. El que estem treballant ara amb Renfe és el número de freqüències de trens que tindrem per reforçar el continu urbà que conformem amb el municipi del costat —Mont-roig del Camp—.
«És important preservar el traçat ferroviari per mantenir la connectivitat amb el Camp i l'arribada del tren-tram en un futur»
— Un cop es posi en funcionament el Corredor, què passarà amb les vies que divideixen el municipi?
Entenem que Adif mantindrà la titularitat de la traça ferroviària. Desmantellarà la catenària i les travesses, però és important preservar la traça per mantenir la connectivitat amb la zona de Mont-roig, Cambrils i la resta del Camp. Encara no està contemplat per la Generalitat que arribi el tren-tram fins aquí, però potser en el futur sí. En l'estació actual de Renfe i fins al baixador de Vandellòs, la nostra voluntat és tirar endavant un procés àgil de constitució d'una via verda perquè esdevingui un connector amb les platges i aporti un valor afegit a tota la franja litoral.
— Es demanarà un canvi de titularitat pel que fa a la línia de costa?
En les últimes converses que hem tingut amb Adif, ells sempre parlen de fer un lloguer econòmic. A casa nostra no han parlat mai de desvincular-se de la titularitat del traçat.
— L'edifici de l'estació també esdevindrà un espai diferent.
Tenim la voluntat d'arribar a un acord de cessió, manteniment i millora perquè entenem que aquest és un edifici històric pel poble de l'Hospitalet. L'estació té un valor i li podem donar una potencialitat nova amb un espai que evoqui la importància que va tenir l'arribada del ferrocarril fa 150 anys. A més, mirarem de donar-li un ús d'equipament cultural al cap d'estació.
— Quin calendari porta la construcció de l'aulari de l'escola Mestral?
Nosaltres ja vam treure la licitació del projecte, però hem rebut una al·legació per part del Col·legi d'Arquitectes dient que el procés s'ha de fer mitjançant un concurs d'idees i no la via de concurs obert que vam engegar. El que nosaltres volem és comptar amb el vistiplau de tots els agents implicats i ara reiniciarem el procés i es demorarà una mica la construcció. Si hem trigat quatre anys a tenir un document —el conveni amb el departament d'Ensenyament—, ja no vindrà d'uns mesos. Malauradament encara tindrem un parell d'anys més els barracons.
— En quin punt es troba el projecte de la residència d'avis de l'Hospitalet?
El cas és el mateix a nivell procedimental. Estem en un punt inicial i ara hem de fer un concurs d'idees per presentar els projectes arquitectònics. La residència per a nosaltres és un servei essencial. A Vandellòs hem fet una de petita, té una gran demanda i està funcionant molt bé. Sobretot perquè és una demanda de gent de proximitat i gent que pot seguir inserida dins de la societat del seu poble. Volem que aquest sigui el model a l'Hospitalet, però tenint en compte les característiques pròpies del nucli.
— Van ser pioners amb el desplegament de la fibra òptica. Pensen arribar a tots els nuclis del municipi?
Amb la fibra òptica hem aconseguit dues coses; que el nostre territori tingui uns avantatges competitius respecte a altres municipis de l'entorn que no gaudeixen d'aquest servei, i d'altra banda, hem estimulat la competència. Allò que vam començar nosaltres demanant un permís per ser operadors, ara ho estan continuant les empreses del sector. Ara, aquestes empreses ja s'han desplegat al nucli de l'Hospitalet i estan prestant els seus serveis. La nostra voluntat és seguir expandint el servei a tot el municipi i veure com s'articula. Actualment tenim 510 clients.
— També està pendent el desenvolupament d'una tercera fase del polígon industrial Les Tàpies.
Una de les eines per aconseguir la diversificació econòmica del municipi són els polígons industrials. Els nostres polígons industrials han de ser del segle XXI, amb unes capacitats tecnològiques, de comunicacions, d'accessibilitat... Tenim un polígon Tàpies I amb 34 hectàrees pràcticament ple. El Tàpies II que hem desenvolupat des del 2014 està pràcticament a punt de completar-se i ara caldrà continuar fent aquesta aposta.
— L'alliberament de l'AP-7 pot esdevenir també una oportunitat per a l'Hospitalet?
Guanyar la seguretat a les vies és fonamental. La Nacional 340 que teníem era un risc per la mobilitat i amb l'entrada en funcionament de l'autovia nosaltres vam guanyar molt en la connexió cap al nord de la província. Ara, amb l'alliberament de les barreres de l'autopista podem reforçar aquesta connectivitat també cap al sud. Això també acabarà de contribuir al fet que no es produeixin els taps que es formen puntualment en aquesta interconnexió que ens genera més problemes que respostes.
— En matèria de participació ciutadana, preveuen repetir l'experiència de pressupostos participatius?
En l'anterior mandat vam fer fins a tres processos participatius. Estem especialment contents de la fase propositiva i també de la votació final en el darrer procés, on vam superar el 10%. Estem molt contents, perquè aquesta cultura participativa a poc a poc està arribant a la gent. La nostra voluntat és fer aquests processos cada dos anys per encabir-los dins dels pressupostos del consistori i ampliar la dotació de 200.000 a 300.000 euros.
«Volem que la gent ens ubiqui i ens identifiqui amb activitats lúdiques i festives»
— En el seu programa electoral prometia impulsar un festival de música per promocionar el nom de l'Hospitalet de l'Infant a l'exterior.
Som conscients que tot el que és al sud de Cambrils costa molt de situar i d'identificar, des de la mateixa administració catalana fins als mateixos veïns del principat. Costa molt fer-te un lloc i fent algun esdeveniment puntual podem reforçar la idea d'aquesta subcapitalitat comarcal. Que la gent ens ubiqui i que ens associï a un concepte d'activitats lúdiques i festives associades a un turisme familiar.
— El futur del Festival de Cambrils està en l'aire. Si demà li truqués a la porta el seu promotor, és un model que podria assumir l'Hospitalet de l'Infant?
Ara com ara, aquest tipus de festival és d'una entitat que no està al nostre abast. Amb els temps que corren, és important controlar la despesa de festes en els pressupostos. Hi ha altres necessitats d'inversions i hem de procurar tenir la despesa festiva controlada.
«Hem de buscar un consens molt ampli per anar actualitzant els impostos i encarar el futur post-nuclear»
— Ja han tirat endavant la modificació de les ordenances fiscals pel pròxim exercici.
Hem mantingut el nivell d'ingressos i enguany només augmentem l'1% l'impost de vehicles, que feia deu anys que no es tocava. Aquesta és una dinàmica on hem de buscar un consens molt ampli i, si pot ser unànime, per tal d'anar marcant les actualitzacions dels impostos com les escombraries o els vehicles per encarar el futur post-nuclear. La idea és saber quin recorregut tenim amb cada ordenança pel dia que deixem de tenir aquests ingressos fixos i poder créixer en un marc similar al del nostre entorn.
— Quins seran els pilars del primer pressupost del mandat?
Hem de donar continuïtat als serveis que vénen dels anys anteriors, com la residència, l'escola, l'eficiència energètica... Ara tenim l'oportunitat de consolidar tots aquests serveis. Hem d'avançar tot el que puguem i treballar pel dia que no tinguem aquests ingressos de la nuclear, tenir tota la gamma de serveis coberta.
— En matèria de seguretat, la Policia Local està pendent de la construcció d'una nova caserna.
La nostra policia en el seu moment es va dimensionar molt i actualment no tenim un espai físic adequat, ni per les instal·lacions ni per la seva ubicació. Ara estem fent un canvi de figura en el planejament per tenir una parcel·la de propietat pública a l'entrada del poble i fer una caserna més accessible, que faciliti el servei i doti d'un millor equipament als funcionaris.
«El 'top manta' no és un problema policial»
— Hi ha hagut moltes queixes aquest estiu al voltant del 'top manta' en el mercat de marxants.
El 'top manta' és una problemàtica que no és pròpia nostra, però que tenim en tot el litoral. Aquí afortunadament es focalitza només els diumenges al matí quan hi ha el mercadet. Ens preocupa perquè és un fenomen que està creixent els darrers temps. Entenem que és una competència deslleial, però és un problema que no és policial. Amb els Mossos hem parlat sovint i es fan actuacions preventives, però no es pot actuar quan ja tens allà cent persones amb la seva manta. Es tracta d'incidir en el comprador i fer-li veure que està cometent un frau. Confrontar la policia amb els manters no és la solució i nosaltres no la volem.