Jordi Salvador, cap de llista d’Esquerra de cara a les eleccions d’aquest diumenge, 28 d’abril,encara la seva tercera campanya electoral en quatre anys. Coses de la nova política, que escurcen els temps fins a límits inimaginables.
[predef]tarragona-digital-app-180[/predef]
Salvador es mostra esperançat, «il·lusionat», davant la possibilitat que els republicans puguin alçar-se vencedors a tota Catalunya. «Enviaria un missatge al món molt bonic que els qui, fa 88 anys, vam perdre, ara guanyéssim» ha manifestat. I el cert és que totes les enquestes, excepte les darreres, diuen que ho tenen a tocar, que s’ho disputen frec a frec amb els socialistes, uns socialistes sobre els quals, el número u dels independentistes per Tarragona, té molt clar que cercaven aquestes eleccions anticipades que arribaran aquest diumenge.
«He sigut una veu que ha representat els nostres anhels nacionals i no s’ha oblidat del dia a dia de la gent»
— De què ha servit per Tarragona que vostè hagi sigut diputat?
— En aquesta situació d’anormalitat que vivim al país, no només a Tarragona, he sigut una veu que ha representat els nostres anhels nacionals, que no ha normalitzat la situació de presos polítics i exiliats i, que també és important, que no s’ha oblidat del dia a dia de la gent.
— Parlem d’aquest dia a dia. El gran oblidat d’aquesta campanya és la situació econòmica. Quina és la situació real de l’economia espanyola? Li pregunto perquè mesures a les quals vostès han donat suport, com la pujada de l’SMI, ha provocat que certa gent digui que s’apropa l’apocalipsi i altra que es queda curt.
— Sobre la pujada de l’SMI, sóc dels qui penso que s’ha quedat curta però també tinc clar, respecte a aquells que proclamen l’apocalipsi, que han passat uns quants mesos d’aquesta mesura i, de moment, no es veu per enlloc però és que a més...
— Digui, digui...
— Doncs si mirem el salari mínim d’Andorra, veiem que és més alt i no hi ha cap apocalipsi. I si estem a Girona i passem la frontera, a La Jonquera, el salari mínim interprofessional puja a 1.500 euros i no hi ha apocalipsi. A mi em sembla que la gent es guanyi bé la vida. No només és bo per l’economia, és bo per la justícia social i aquest hauria de ser prou argument. Però és que a més a més no crec que tregui res de competitivitat a les empreses perquè també significa més consum i això, en una societat de consum, també va bé.
«Fa deu anys que es va en contra de la gent que treballa»
— I sobre la situació real de l’economia espanyola?
— Doncs té raó, és la gran oblidada, però sobretot l’economia no pensada en termes de dades macro, perquè el PIB no diu res, però sí l’economia entesa com el treball de la gent, el paper dels autònoms, els treballadors, la gent que està a l’atur, els pensionistes... Per aquesta economia no s’ha fet res. Des de fa tres anys no es fa res i des de fa deu que es va contra la gent que treballa.
— Tarragona ha sigut una província maltractada pel govern espanyol?
— No només Tarragona, tot el país ha sigut maltractat sistemàticament per l’estat espanyol. Les coses que fan falta a Tarragona són les mateixes que fa 20 anys i això és perquè encara no s’han adonat que Catalunya és una nació i, a més a més, és un país que vol ser industrial però té unes necessitats que no té cobertes.
— Com per exemple?
— Volem ser un país industrial amb un complement molt important que és el turisme i per això fan falta dues coses: bones infraestructures i energia. No tenim resolta cap de les dues. Tenim una de les energies més cares d’Europa i una cosa tan elemental, però tan elemental, com que les mercaderies puguin sortir i entrar pels seus ports, doncs no està feta.
«Posem totes les opcions, que són legítimes, en un referèndum i votem: és la solució democràtica»
— Vostès parlen ara d’eixamplar la base. Hi havia prou base la tardor del 2017 per prendre les decisions que es van prendre?
— Això és com una partida d’escacs i, dins aquesta partida d’escacs, amb un objectiu final que és la República, l’1 d’octubre va ser una gran jugada perquè vam guanyar a tot un estat. Vam demostrar que, si no hi ha acord, hi pot haver desobediència i la desobediència algun dia pot ser que surti. Sobre la tardor de 2017, crec que hi havia la majoria per fer el que vam fer. En un estat normal, hi havia prou gent per fer un referèndum acordat, com ha passat a Escòcia o al Quebec. Però aquí es va optar per les porres, per la repressió i per la judicialització de la política, aquesta és la diferència.
— Quina proposta fa Esquerra als dos milions de catalans que no són independentistes?
— Des del respecte més absolut, decidir el que els catalans volen ser i com es volen relacionar i quin model social volen tindre, així com les relacions amb Europa i amb Espanya, ho han de fer els catalans. Partint d’aquesta base crec que, tots plegats, tant els que som independentistes com els que no ho són, els que són republicans i els que són monàrquics, posem totes les opcions, legítimes, en un referèndum i votem: és la solució democràtica. És molt legítim que hi hagi gent que prefereixi estar dins el Regne d’Espanya tan legítim com gent que no hi vulgui estar, que vulgui un altre model de relacions. Seria una solució democràtica i respectuosa amb tothom.
«Sens dubte que existeix la unitat independentista»
— Existeix la unitat independentista? I si existeix, l’ha trencat Esquerra?
— Sens dubte que existeix la unitat independentista. És una d’aquelles coses que jo encara no entenc com es pot dubtar! Hem fet coses molt importants conjuntament, hem fet grans manifestacions, el nou de novembre, l’u d’octubre, les manifestacions del tres d’octubre... Estem a l’exili i a la presó junts! Ara bé, si un dels objectius és eixamplar la base...
— Digui..
— Hem de parlar de models socials diferents. Hi ha partits polítics que han votat a favor de les reformes laborals i nosaltres no; o que han votat a favor de l’amnistia fiscal i nosaltres no; o han votat a favor de la llei mordassa i nosaltres no. Potser hi ha gent que no votaria mai un partit que hagi votat les reformes laborals, que hagi anat en contra dels interessos dels treballadors i pot ser a nosaltres sí que ens votarien. Hi ha molta gent que pot vindre a nosaltres pels temes socials i sap que defensem els drets nacionals.
— Amb la sortida de Joan Tardà i l’entrada de Gabriel Rufián al capdavant del grup parlamentari, quin rumb prendrà Esquerra al Congrés?
— Joan Tardà és insubstituïble, és una d’aquelles persones que sortiran als llibres d’història. Al grup, malgrat tenir dues figures molt fortes, diferents, com són Gabriel Rufián i Joan Tardà, el pes de l’equip, a les decisions importants, és el que val, i això és una d’aquelles coses boniques que jo he viscut. El rumb serà el mateix, si no es trenca aquesta dinàmica que no té per què trencar-se. Tots hem fet un paper, jo en temes laborals, per exemple, però el que és important és l’equip i com equip penso que estem molt units.
També et pot interessar:
- Ruiz (PSC): «Indult als presos? Primer hi ha d'haver sentència, després ja en parlarem»
- Jordi Roca (PP): «A Catalunya necessitem veritat i llibertat»
- Rull (JxCat): «No anema a Madrid a bloquejar, però tampoc donarem xecs en blanc»
- Sergio del Campo: «La majoria dels independentistes han sigut alimentats per les mentides del procés»