L’any 2016, el vallenc Òscar Peris prenia possessió del càrrec de delegat del Govern de la Generalitat al Camp de Tarragona. Quan encara no s’havia acabat aquella legislatura, Peris havia estat destituït per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució; havia encapçalat les llistes del seu partit, Esquerra, a les eleccions del passat 21 de desembre —també convocades pel 155— i havia tornat a prendre possessió com a delegat del Govern català.
Sense dubte, ja té raó Òscar Peris quan diu que l’any 2017 ha sigut «molt intens». Sobre la taula del seu despatx, un llibre del vicepresident Oriol Junqueras, el qual apareix en diverses ocasions durant l’entrevista amb TarragonaDigital, i sembla intuir-se la seva voluntat de fer d’Esquerra el referent de les forces progressistes a Catalunya.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
«El consell de Ministres ve en un context que no és el més indicat»
—Delegat, com valora i què n’espera del Consell de Ministres del 21 de desembre a Barcelona?
—Que vinguin el mateix 21 de desembre, aniversari d’unes eleccions que es van convocar per imperatiu del 155, en un context repressiu i a l’inici del judici dels fets de l’1 d’octubre, és un context que no és el més indicat. Ara bé, nosaltres com a Govern, i com ja s’ha fet públic i notori, tenim la voluntat de tenir una trobada amb el govern de l’Estat.
—Per què?
—Doncs perquè volem que el diàleg sigui fluït, sempre i quan no hi hagi condicionants i sempre i quan en el diàleg es pugui abordar la complexitat política del moment i això implica altura de mires, visió d’estadista. Hem de tenir present, i així ho indiquen les enquestes, que el 80% dels ciutadans de Catalunya, pensin com pensin i votin com votin, creu que la solució a la situació política passa per un referèndum pactat amb l’Estat. Creiem que el guant l’hauria de recollir l’Estat i fer front a una proposta política en aquest àmbit.
«El millor favor que podem fer als Mossos és deixar-los fer la seva feina»
—Compartiu les crítiques als Mossos d’Esquadra, tant les que va fer el president Torra després de les càrregues a Girona el dia 6 de desembre, com les de la oposició?
—El millor favor que podem fer als Mossos d’Esquadra és que en parlem poc, que en parlem ben poc i que els deixem fer la seva feina que és una feina que requereix de certa prudència i discreció. La feina de la policia catalana requereix aquesta diligència. Són realment diligents i exigents a l’hora de fer les seves tasques, per això vull recordar els atemptats de Cambrils i Barcelona, que van posicionar els Mossos d’Esquadra com una policia referent arreu del món pel nivell de resolució dels atemptats.
—El procés català està acabat com a tal? I si no està acabat, quina solució s’hi pot trobar? Abans apuntàveu el referèndum pactat...
—La causa catalana és una causa que ve de molt lluny i no serem nosaltres ara els que ens posarem a fer una classe d’història, que potser pertocaria al vicepresident Junqueras, professor d’història i gran referent en aquest àmbit. Tenim un dels parlaments més antics d’Europa; una de les institucions més antigues d’Europa, que és la Generalitat de Catalunya i en aquest sentit això ens ‘empodera’ davant la situació política actual. No és una reclamació dels últims tres anys.
—I?
—Doncs que hi hagi aquesta reclamació històrica és pertinent i va molt conjugada i conflueix, evidentment en els darrers anys, en un context on la situació econòmica del país, les inversions en el país, la situació social en el país, la situació de greuges en l’àmbit de les persones han fet que la gent majoritàriament hagi dit prou. Hagi dit prou a com hem d’administrar els impostos que paguem els catalans i les catalanes; de com s’inverteixen aquests impostos, de quina manera se solucionen problemes tan importants com és la llei de la Dependència, quan hi ha un acord amb l’Estat de pagar 50-50 i resulta que l’ha de fer front la Generalitat pagant un 80-20. Ha dit prou i vol recuperar la situació d’abans de les retallades, perquè som la economia que aporta més a l’Estat però a l’hora de gestionar la nostra capacitat inversora ens trobem amb mancances com el dèficit fiscal, reconegut fins i tot per Montoro, de l’anterior govern.
«El departament d’Ensenyament i l’Ajuntament estan en converses per fer realitat l’institut-escola»
—En clau tarragonina, delegat, quin és l’estat dels parcs de bombers i quines solucions s’hi poden aportar?
—Qualsevol situació en l’àmbit dels bombers i de la salut que hem tingut darrerament, l’hem encarat des de Govern amb la mateixa voluntat: diàleg i resoldre allò que puguem resoldre. Els bombers viuen una situació que sempre és millorable, les seves reivindicacions tenen la seva legitimitat i en aquest sentit sempre serem a la taula negociant amb ells o amb els seus representants sindicals per afrontar qualsevol situació.
—Com es troba el projecte del nou institut, o institut escola, a la ciutat de Tarragona?
—A l’Arrabassada la idea és acabar l'escola i ja s’hi està treballant perquè pugui estar de cara al pròxim curs, però en paral·lel, i pel que fa a l’institut-escola, ja hi ha negociacions entre l’Ajuntament i el Departament perquè es faci realitat aquest institut-escola al costat mateix de l’escola actual. Al mes de setembre, durant la visita d’obres, ja fèiem l’exercici de preveure als terrenys del costat de fer la construcció, de preveure, l’institut-escola a tocar de la mateixa nova escola.
—Com acabarà la situació en la qual es troben el Iot i el Tòful?
—Això segueix un curs administratiu i hi ha la voluntat de resoldre el més aviat possible l’adjudicació de les dues explotacions. És un tema que s’arrossega des de fa tres anys i els dos ocupants dels dos espais en són coneixedors des del 2015. Ara ha tocat obrir aquest procediment administratiu per poder, com administradors del bé públic, obrir aquest concurs de lliure concurrència i poder regularitzar aquesta situació.
—S’ha tancat l’acord amb l’Ajuntament per la cessió del Palau d’Esports Catalunya?
—L’acord es va tancar en seu municipal el 26 d’octubre, en una reunió de l’equip de govern de l’Ajuntament de Tarragona i el secretari general d’esports i jo mateix, on vam posar les bases de l’entesa. La possibilitat que la Generalitat pagués els impostos que es deuen i llavors el consistori es fes càrrec de les inversions que queden, formava part d’aquell acord que passava aleshores a un àmbit més tècnic i jurídic. El pavelló està acabat, s’hi han fet els Jocs Mediterranis, i la nostra voluntat és fer la cessió el més ràpid possible i que la ciutadania en pugui gaudir tan aviat com es pugui.
«Estem en la fase de repensar l’estructuració dels serveis sanitaris a la demarcació»
—La posició de la Generalitat és traslladar serveis del Joan XXIII al Sant Joan? Cap a on anirà el pla funcional?
—A meitats d’octubre de l’any 2016 es va presentar el Pla Estratègic Sanitari 2016-2020 del Camp de Tarragona. Aquest pla, dinàmic i viu, té com a punt de partida retenir el màxim possible de pacients per poder comptar amb una massa crítica que ens faci continuar sent la segona àrea metropolitana en l’àmbit de la salut del país.
—Això què vol dir?
—Doncs que amb les Terres de l’Ebre, amb la part nord de la demarcació i, fins i tot, la part sud de Lleida puguem acabar sent aquesta gran àrea d’atenció a les persones en l’àmbit de la salut. Aconseguir aquest objectiu implica repensar com ens estructurem en aquest àmbit. Ens ho repensem tot, des de l’atenció primària fins a l’assistencial i, evidentment, estem en aquesta fase.
—Però aquest repensament...
—Sí, aquest repensament pot generar alguna suspicàcia, fins i tot legítima, però nosaltres ens devem a tots els ciutadans, de tots els àmbits, i hem de garantir una qualitat d’excel·lència a tots els ciutadans de la demarcació de Tarragona, a tots.
—I a banda del pla funcional?
—També actuarem, per aconseguir aquests objectius, en l’àmbit de les infraestructures. Del 2015 cap aquí s’han invertit 10 milions d’euros al Joan XXIII. Més els 48 milions pel nou hospital que ja estan compromesos, són 48 milions que no requereixen de cap partida pressupostària perquè ja estan garantits. Aquest dijous, 20 de desembre, es tancava el concurs d’idees i a mitjans de gener coneixerem el guanyador. La consellera presentarà el projecte a Tarragona la primera quinzena de febrer. Vull dir que nosaltres només ens comprometem en allò que podem fer i podem recordar, ja que els fets ens avalen, la UCI pediàtrica, una demanda de la demarcació de més de 15 anys; la segona sala d’hemodinàmica i obrir la rehabilitació, un espai que va estar tancat durant anys i que vam posar en funcionament, amb l’equipament necessari, l’anterior legislatura.