Espanya rebrà 140.000 milions del fons europeu de recuperació

És el segon país més beneficiat dels Estats membre pel pla de reconstrucció

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez
Espanya és el segon país més beneficiat dels Estats membre pel pla de reconstrucció | Catalunya Diari

Espanya tindria accés a 140.446 milions d'euros del fons de recuperació proposat per la Comissió Europea per a rellançar l'economia després de la pandèmia, dels quals 77.324 milions arribarien a través de transferències directes i la resta com a préstecs a retornar, segons les dades als quals ha tingut accés Europa Press.

Així, Espanya, seria el segon país més beneficiat d'aquest fons per darrere d'Itàlia, que rebria un total de 172.745 milions d'euros, dels quals 81.807 milions serien subvencions no reemborsables i la resta crèdits.

Es tracta, no obstant això, d'una proposta de Brussel·les que ara ha de ser discutida pels caps d'Estat i de govern i acordada amb el Parlament Europeu, per la qual cosa les xifres que contempli l'acord final sobre el pla de reconstrucció seran diferents.

750.000 milions d'euros per reconstruir Europa

En qualsevol cas, Itàlia i Espanya són els dos majors beneficiats del repartiment previst per Brussel·les i amb una gran distància respecte als següents països. El següent, de fet, seria Polònia, que accediria a 63.838 milions d'euros del pla (37.693 en subsidis).

Després se situarien França (38.772 milions en total), Grècia (31.772 milions) Romania (31.206 milions), Alemanya (28.806 milions) i Portugal (26.361 milions). Per sota de la barrera de 20.000 milions se situarien països de l'est com República Txeca (19.211 milions), Hongria (15.069 milions), Eslovàquia (12.814 milions) i Bulgària (12.370 milions).

L'assignació corresponent a la resta de socis comunitaris està per sota dels 10.000 milions, sent Luxemburg el país que rebria una dotació més baixa, de 170 milions d'euros. 

  

En total, l'Executiu comunitari planteja als Estats membres un pla de reconstrucció de 750.000 milions d'euros, que seria canalitzat a les capitals, sobretot a través de subsidis (500.000 milions, un 66% del total). La resta, 250.000 milions, tindria la forma de préstecs i representaria un 33% del fons.


Comentaris

envia el comentari