Quan el rellotge marqui les 18.40 hores, els veïns de Bonavista faran sonar les sirenes que no van sonar un any enrere malgrat ser davant una emergència flagrant. A la mateixa hora, al bell mig de la plaça de la Font de Tarragona, una altra concentració guardarà un minut de silenci en record a les tres persones que fa tal dia com avui van perdre la vida en un dels episodis més negres de la història del Camp de Tarragona. Un any i centenars de preguntes després, aquest dijous torna a ser 14 de gener.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
Si avui ens aturem i posem el retrovisor, la gran notícia d'aquest any sobre els fets del Polígon Sud no és altra que la manca de notícies. La manca de respostes, la manca d'accions i la manca de millores, que fan que —a la pràctica— poques coses s'hagin mogut en dotze mesos, tot sigui dit, fortament marcats per una pandèmia que va semblar glaçar-ho tot des de mitjans de març. També el cas IQOXE: l'accident químic més greu de la història del complex petroquímic de Tarragona i només comparable amb les imatges de l'atemptat d'ETA a l'antiga Enpetrol l'estiu de 1987.
Els casos, però, només són comparables en l'aspecte de la por, el pànic i les imatges horribles d'arxiu i hemeroteca. Res més. La de 30 anys enrere va ser una desgràcia que va tenir poc d'accidental, i que —i aquest és el gran quid de la qüestió— no va deixar cap víctima mortal al darrere. L'explosió d'IQOXE, per causes que encara avui es desconeixen, no només passarà a la història per haver segat la vida de dos treballadors: també va causar la mort d'un veí de Torreforta, el Sergio, que es trobava tranquil·lament a casa en el moment que una enorme planxa d'acer va entrar per la finestra del seu edifici, a la plaça Garcia Lorca. No hi ha precedents de res que es pugui, ni tan sols, semblar a això. És inèdit. Història, història en majúscules. I en tinta negra.
L'accident a IQOXE va destruir tota la informació de la sala de control; la causa judicial segueix oberta
A dia d'avui, encara es desconeix què va fallar, què va passar i per què va explotar amb tanta violència el reactor 3100 de la planta d'etilè. Un informe encarregat per la pròpia empresa ha arribat a la conclusió que la tragèdia «era impossible de predir» —mantra que ha marcat la línia argumental de l'empresa—, tot i que la immensa majoria dels experts en la matèria consultats per TarragonaDigital dubten molt d'una afirmació tan categòrica.
Un altre informe extern, encarregat per la Generalitat, ha estat molt més prudent i s'ha limitat a constatar que «les limitacions d'informació trobades» conviden a una tercera opinió i no són suficients per aventurar-se a donar cap resposta. Amb la sala de control afectadíssima per l'explosió i tot el registre de dades irrecuperable, el gran problema dels darrers dotze mesos ha estat la manca objectiva d'informació. Tot ha quedat destruït i, a la indústria química, no hi ha caixes negres com als avions. Tot és una gran incògnita, encara.
«Imprudència greu amb resultat de mort»
Poca novetat, també, sobre la causa judicial que es va obrir de forma immediata per tal d'esclarir les possibles responsabilitats que se n'hagin de derivar. La causa està encara oberta, i el seu sumari apunta a quatre presumptes delictes de gravetat, en especial el d'imprudència greu amb resultat de mort. La jutgessa també deixa constància d'uns possibles delictes de lesions i danys, contra els drets dels treballadors, i un cas de vessaments il·legals de residus al mar on Toxicologia ja s'ha desmarcat de les tesis dels Mossos i ha donat la raó a l'empresa. La investigació segueix oberta i el cas encara no ha arribat a judici oral.
«L'accident d'IQOXE va ser un accident excepcional i únic», valora l'Associació d'Empreses Químiques de Tarragona (AEQT). El paraigua de les més de 30 companyies químiques que operen al territori considera que «la indústria és la primera interessada a saber què va passar i per què», i ha posat en marxa un grup de treball propi amb l'objectiu d'arribar «a conclusions pròpies» sobre què va passar a IQOXE aquella tarda. «Sabem que hem perdut la confiança de la ciutadania, i que no la recuperarem en dos dies», es va sincerar el gerent de l'AEQT, Juan Pedro Díaz, en una entrevista recent al programa de ràdio 'Tarragona 100x100' de Ràdio Ciutat de Tarragona.
Juan Pedro Díaz (AEQT): «Sabem que hem perdut la confiança de la ciutadania»
La història d'IQOXE, doncs, narra els compromisos d'un «punt d'inflexió sense precedents» que se segueix demorant i que no s'ha arribat a materialitzar. L'explosió va aixecar una indignació de veïns i treballadors com mai s'havia vist, amb la convocatòria de la primera vaga al sector químic des que es van aixecar els polígons de Tarragona. Des d'aquell moment, poc més. Els veïns avui segueixen reclamant més seguretat i no amaguen que «encara tenim por», amb le seqüeles ben visibles un any després.
El to dels treballadors d'IQOXE va en la mateixa sintonia i tampoc amaga la decepció amb el camí dels darrers dotze mesos. «Ningú de l'empresa ens ha trucat mai per saber com estem», asseguren, després de lamentar que l'empresa química de la Canonja «ha mentit en tot». Encara hi ha prop d'una desena de persones que segueixen de baixa per diverses raons relacionades amb l'explosió i amb la pèrdua de dos companys «Tinc problemes per poder dormir amb normalitat. Estic molt nerviós, intranquil», explicava un dels operaris a l'Agència Catalana de Notícies aquesta mateixa setmana. Cap dels testimonis va atrevir-se a donar el nom per por a represàlies de l'empresa, un temor que ja existia abans de la desgràcia i que en els darrers mesos, fins i tot, s'ha vist accentuat.
IQOXE planta a la comissió del Parlament i els alts càrrecs s'amaguen
Les acusacions de mentir, però, són creuades. L'advocat i portaveu d'IQOXE ha assumit un to duríssim per referir-se als testimonis que han format part de la causa judicial, als quals ha acusat de formar una espècie de conxorxa per criminalitzar la companyia de cara al futur judici on s'espera que tot plegat desemboqui. L'episodi més polèmic, però, va ser quan els alts responsables d'IQOXE van plantar en dues ocasions al Parlament i no van presentar-se a declarar a la comissió d'estudi sobre l'accident que s'ha anat fent de forma regular. Una comissió per on han passat desenes de veus i que s'ha limitat a fer un seguir de recomanacions per millorar la seguretat en l'àmbit del sector químic de cara al futur immediat.
Des de la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona (FAVT) i l'Associació de Veïns (AAVV) Bonavista, no han dubtat a criticar que «si demà torna a passar, tampoc sabrem com actuar per protegir-nos». El nou Pla d'Emergències Químiques de Tarragona (Plaseqta), que es va elaborar en temps rècord i va retornar les competències al territori després de demostrar-se que la centralitat feia aigües, atén bona part de les greus mancances detectades el 14 de gener però no s'ha arribat a implementar de manera efectiva.
«Si demà torna a passar, tampoc sabrem com actuar per protegir-nos!»: els veïns, neguitosos
Els tres grans titulars del nou pla d'emergències sonen bé: avisos urgents per SMS a la població en cas d'emergència química, instal·lar una xarxa de sensors per detectar afectacions o perills en la qualitat de l'aire i l'ordre clara, de màxims, de fer sonar les sirenes i ordenar confinament sempre que hi hagi una emergència química. És a dir, pecar d'excés i no de quedar-se curts: la gran crítica que el territori va fer amb una sola veu ara fa un any.
Aquest pla, però, no s'ha aconseguit aplicar. Està pressupostat en vora els 7 milions d'euros i va ser el propi conseller d'Interior, Miquel Sàmper, qui ara fa dos mesos va reconèixer que alguna de les mesures, com ara la xarxa de sensors per mesurar la qualitat de l'aire, haurien d'esperar al 2022 i s'ajornaven «per manca de pressupost». El delegat del Govern a Tarragona, Òscar Peris, va sortir al tall immediatament per evitar una onada d'hostilitats contra l'executiu i corregir les paraules de Sàmper. El pla, a dia d'avui, segueix sense arrencar i les empreses químiques segueixen treballant, mentrestant, a la mateixa distància dels veïns que aquella tarda del 14 de gener.
Veus com la de l'alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, amb sonat amb força des del primer dia per exigir que les administracions mirin a les terres del Sud i es passi amb determinació de les paraules amb fets, en un clam alineat amb el d'altres pesos pesants del territori com és l'alcalde de Reus, Carles Pellicer. Entre les reclamacions més esperades, les relatives al so de les sirenes i la ubicació dels sensors de seguretat que des d'un principi van encapçalar batlles com els de Vila-seca i la Canonja, Pere Segura i Roc Muñoz, molt propers a la zona afectada.
Roc Muñoz, alcalde de la Canonja: «Cal posar en marxa el nou pla d'emergències»
«Aquella tarda-nit tot va fallar per la base», recorda, en declaracions a TarragonaDigital, l'alcalde de la Canonja. «La gent ha de saber que les sirenes sonaran quan hi hagi necessitat, i que quan les sentin han de confinar-se a casa o allà on siguin», explica. I no va passar. «Ara tenim un nou Plaseqta amb moltes modificacions, però el que cal fer és posar-lo ja en marxa», rebla, contundent, Roc Muñoz.
El batlle pren notes i considera que «no pot tornar a passar» que les sirenes triguin a sonar o què el conseller d'Interior posi en dubte el pressupost per a sensors a l'entorn químic, en unes declaracions que titlla de «peripatètiques». Per a Muñoz, el retorn de les competències a Tarragona «no és una garantia d'una gestió millor» si no està en les mans més qualificades possibles, i ha recordat que és al 112 i a Protecció Civil qui els correspon «donar ordres clares i concises» per dirigir les emergències, i no als alcaldes. Roc Muñoz, però, opta per «mirar endavant» i creu que els avenços acordats han de ser útils per millorar de cara a la gestió de futures emergències.
Amb el nou protocol, les sirenes sí que sonaran per indicar que cal tancar-se a casa
«Ha passat un any i tot continua igual», és el gran retret que també fa el múscul sindical del complex petroquímic de Tarragona amb motiu de l'efemèride. L'impacte de la pandèmia en els ritmes i les velocitats ha estat evident durant tot el 2020, però els diversos agents del territori —i també el Govern— coincideixen a l'hora de comprometre's a aplicar un canvi de paradigma i a fer efectiu «el punt d'inflexió» que s'anunciava fa tot just un any i que, a la pràctica, no ha anat acompanyat de l'onada de canvis esperada.
Encara no sabem què va fallar aquell 14 de gener, i la destrucció de tots els registres de dades dificulta trobar una resposta. El judici no té dates i el Plaseqta no té un calendari públic de desplegament. Això fa que les ferides, obertes en canal, no hagin pogut cicatritzar i que, un any després, l'ombra d'IQOXE sigui encara massa allargada a les comarques de Tarragona. I la confiança de la població, com confessa el gerent de l'AEQT, segueix en quarantena. Un any després, tothom segueix amb deures pendents a sobre de l'escriptori. L'objectiu compartit és el més important i ambiciós en dècades: que no pugui tornar a passar.