Reflexió! Temps agitats als carrers i a les ments catalanopensants. Aquesta setmana hem volgut contribuir al debat d'idees nacional amb tot de temes diversos però que, ben mirat, van tots a parar al mateix lloc: un punt de vista sobre el país i el món que canvia més de pressa que nosaltres mateixos.
Vam començar setmana amb l'observatori quinzenal de política internacional, centrat en aquest cas en les connotacions polítiques del canvi climàtic.El desgel de l'Àrtic, protestes i crisi energètica, refugiats climàtics i la guerra pel predomini de la indústria tecnològica. En parlem a l'article i podcast d'aquesta quinzena de «L'Avió a Lisboa Extra», amb la col·laboració de Jordi Oliver, Pep Puig i l'apunt econòmic de Jon Sindreu.
La geopolítica del canvi climàtic, per Víctor Puig
Dimarts, Marina Porras posava als plats de la balança les ciutats de Dublín i Barcelona, a partir de l'obra d'una escriptora. Des del seu cosmopolitisme impostat, l’escriptora irlandesa Sally Rooney ens recorda que una bona novel·la urbana sempre té un rerefons polític: si els escriptors intenten escapar-ne, l’obra cau al buit. Per això encara avui ressona el debat de la novel·la sobre Barcelona. ¿És possible escriure una novel·la sobre la ciutat fent veure que la política no existeix?
Barcelona: una ciutat de costumistes, per Marina Porras
Dimecres tornava Vicent Baydal amb el seu fresc del País Valencià contemporani. Històricament, i encara ara, els valencians han format un país constituït d’elements de reduït volum i escassa fermesa, constantment fragmentats en els seus intents d’unió. Potser ha arribat l’hora de ser menuts però valents.
El país de les coses menudes i fràgils, per Vicent Baydal
Dijous. Vam enviar Ot Bou a l'Acampada reivindicativa de Plaça Urquinaona, per veure que s'hi coïa. Ens deia: «Així com és temps perdut limitar-se a constatar la desmobilització i assenyalar els agents que la promouen, així com és paternalista i imprecís tractar els estudiants de xais que serveixen l’Estat Major, és una irresponsabilitat desentendre’s del risc que, al capdavall, l’Acampada que promous serveixi només per obeir els qui manen».
Acampar entre la morfina i la guspira, per Ot Bou i Costa
I vam acabar la setmana recuperant divendres un text clàssic de Jaume Vicens Vives, de la celebèrrima Notícia de Catalunya.
Notícia de Catalunya: del seny a la rauxa, per Jaume Vicens Vives
És tot. I déu n'hi dó. Tornarem el cap de setmana que ve, si déu vol, amb cinc articles més. Bon descans i bona lectura.