La Generalitat va advertir l'Ajuntament de Tarragona el passat març que la graderia de l'amfiteatre romà on s'asseu el públic no era segura per als visitants. La Direcció General de Patrimoni de la Generalitat va enviar el 29 de març al consistori un informe que analitza l'estat del conjunt arqueològic de Tàrraco i en el qual s'alerta del deteriorament d'aquest espai. L'anterior consellera de Patrimoni, Begoña Floria, ha afirmat no haver vist mai el document. L'actual equip de govern (ERC i En Comú Podem), que va accedir al càrrec el juny, també ha assegurat no haver tingut constància de l'existència de l'estudi fins aquesta setmana. Un nou informe, emès el setembre, va fer que l'Ajuntament tanqués el monument.
Un informe fet entre el 2017 i 2018
L'estudi es titula 'Anàlisi i diagnosi de l'estat estructural i físic dels elements que formen el conjunt arqueològic de Tarragona, inscrit en el Patrimoni Mundial'. Es tracta d'un document de vora 900 pàgines que posa el focus en l'estat de conservació dels catorze monuments que formen el conjunt arqueològic de Tàrraco, i proposa algunes intervencions a dur a terme per millorar-ne l'estat. El signen els arquitectes Jaume Roc Costa i Josep Lluís Serven; l'arqueòleg Josep Francesc Roig i el conservador-restaurador Pau Arroyo. Cal remarcar que Serven també ha elaborat la diagnosi del monument que s'ha fet enguany i que ha estat clau perquè l'actual equip de govern hagi tancat l'amfiteatre als visitants.
L'estudi el va impulsar la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat. Es va realitzar durant el 2017 i el 2018 i va ser entregat a l'organisme a principis d'enguany. Segons fonts de Patrimoni Cultural, diferents tècnics el van revisar i el 29 de març, «a nivell informal», en van enviar una còpia en format digital a l'arqueòleg municipal de Tarragona, Joan Menchón. La responsable de la conselleria de Patrimoni d'aleshores, Begoña Floria, ha afirmat no haver vist mai el document. A més, s'ha mostrat sorpresa pel fet que l'estudi només s'enviés a un tècnic i no es posés en còpia també a la responsable política de l'àrea.
Tal com han assenyalat des de Patrimoni Cultural, en els darrers mesos han treballat i contrastat el document i no ha estat fins al 25 de novembre que no han fet un enviament «formal» a l'actual conseller de Patrimoni de l'Ajuntament de Tarragona, Hermán Pinedo. La tramesa la va ordenar la directora general de Patrimoni Cultural, Elsa Ibar. Contenia una còpia en CD de l'informe i una nota en la qual es recordava que des del 29 de març el consistori en tenia una versió digital. Pinedo ha afirmat que no ha tingut coneixement de l'existència de l'estudi fins dilluns al migdia, i el paquet li ha arribat a les mans finalment aquest dimarts.
Reunió d'urgència
En conèixer l'existència i l'abast de l'informe, l'Ajuntament de Tarragona va demanar una reunió d'urgència amb Patrimoni Cultural de la Generalitat. S'ha produït aquest dimecres a Barcelona i hi han participat, entre altres, l'alcalde de la ciutat, Pau Ricomà, i la directora general de Patrimoni Cultural, Elsa Ibar. Conjuntament han tractat diferents elements del document i perquè l'actual equip de govern no l'havia vist.
«Activarem els mecanismes pertinents per saber què ha passat», ha expressat en sortir de la reunió Ricomà. «Què ha passat entre març i ara és el que hem d'esbrinar», ha reiterat. L'alcalde ha mostrat la seva sorpresa sobre el fet que un informe encarregat el 2017 hagi arribat dos anys després i ha afirmat que el consistori n'estudiarà el contingut amb atenció. Les dues parts han acordat celebrar una comissió bilateral entre tècnics de la Generalitat i de l'Ajuntament abans de final de mes, per parlar de les línies a seguir a partir d'ara en matèria de conservació del patrimoni.
Un perill per als visitants
De les 874 pàgines de l'informe, 46 estan dedicades a l'amfiteatre. S'hi fa un diagnòstic general de com es troba l'edifici, algunes propostes per arranjar les principals deficiències, fotografies dels espais que presenten un pitjor estat de conservació i plànols on s'especifiquen les zones més afectades pel deteriorament, entre altres aspectes.
Segons l'estudi, la zona més afectada és la de les grades reconstruïdes els anys 60 del segle XX. «Es considera que els murs que suporten el mòdul de l’ima cavea -les primeres files de les graderies-, no ofereixen un nivell de seguretat adequat per a les persones que hi accedeixin o que hi circulin pel seu voltant». Tot i que en aquestes primeres files l'accés al públic estava tancat, els murs d'uns tres metres d'alçada als quals fa referència l'informe estan a tocar de l'arena, per on caminaven els visitants.
A banda, les voltes sobre les quals se sustenten les grades per on passejava i s'asseia el públic també estan diagnosticades. En concret, en dos dels plànols generals de l'amfiteatre, que marquen les patologies i les urgències del monument. En el primer s'assenyala que hi ha «alteracions del comportament estructural que poden suposar un risc de col·lapse». En el segon, s'apunta que cal actuar-hi de manera «molt urgent».
En aquesta àrea l'estudi detalla que hi ha murs que «presenten desploms i esquerdes que evidencien la seva separació de la resta d'obra de la galeria». I en la cara inferior de les voltes citades anteriorment, «de formigó armat», «es poden veure nombroses barres al descobert amb un estat avançat d'oxidació». I s'afegeix: «Algunes d’aquestes armadures han perdut un percentatge important de secció i han causat el despreniment de fragments de formigó».
Risc de despreniment a les graderies romanes
Segons es detalla en l'informe, la majoria del monument té problemes estructurals. En diferent mesura hi ha afectacions a la zona de les graderies romanes originals del segle I, a l'entorn de la Porta Triumphalis —per on accedien els gladiadors a l'arena—, o a les escales del Miracle.
Els autors de l'estudi posen l'accent en l'estat de les graderies originals que els romans van tallar a la roca. «A sobre de la superfície inclinada de roca calcària es detecten grans blocs, del mateix tipus de pedra, despresos de la seva base, que podrien lliscar i precipitar-se cap a l’arena», expliquen. Aquest element sembla preocupar tant els experts que, a més d'aparèixer en l'informe del setembre del 2019, ja s'alertava d'aquest perill en un estudi previ fet «amb caràcter urgent» que el nou equip de govern va rebre el juny.
Risc de col·lapse de les escales del Miracle
Un altre dels elements de l'amfiteatre són les escales del Miracle, que es troben a la via pública i permeten l'accés a una llar d'infants i una escola. Tenen la particularitat que un tram està construït damunt d'una volta de l'amfiteatre, que es recolza sobre murs romans de carreus. «En aquests murs es pot observar un desplom d'uns 16 centímetres, causat per l'empenta de les terres dels costats», s'indica en el document.
A banda, hi ha uns altres murs que separen les escales de l'entrada de l'amfiteatre. «Tenen un gruix aproximat de 80 centímetres i salven un desnivell que en alguns punts arriba a ser de 4,6 metres», s'especifica. Doncs bé, segons l'anàlisi, «aquests murs presenten cavitats executades intencionadament o causades pel despreniment de parts de la seva fàbrica», i després d'haver-hi fet estudis tenen un «coeficient de seguretat» insuficient. En l'informe del setembre d'enguany els arquitectes anaven una mica més enllà i directament afirmaven que alguns sectors «no són segurs i poden col·lapsar».
Aquest advertiment va fer que l'actual equip de govern actués «d'urgència, però no d'emergència», en paraules del conseller de Territori, Xavier Puig (ERC). L'actuació municipal va anar, en part, en la línia marcada pels experts. És a dir, fer un reforç del mur i de la part de les escales que passen per damunt la volta de l'amfiteatre.Les escales van estar tancades per obres del 2 al 7 d'octubre i, posteriorment, s'ha estat fent un segon reforç al mur durant unes setmanes més.
Actuacions urgents pendents
Les consideracions que apareixen en l'informe són de caire general, si bé exposen la situació estructural del monument. L'anàlisi en detall i els estudis sobre l'origen del problema, així com les propostes concretes d'actuació, es van fer en l'estudi posterior del setembre d'enguany.
Tot i això, en aquest primer document, ja es fa una proposta d'intervenció inicial. «Es considera necessària l’execució d’actuacions de reforç estructural en diverses parts del monument, així com una intervenció general des de l’àmbit de la conservació restauració de tots els paraments i paviments del conjunt monumental», resumeixen els redactors del treball.
Sobre les grades reconstruïdes als anys 60, els arquitectes sembla que llancin un crit d'alerta als responsables polítics: «Tenint en compte que és el monument més visitat de Tarragona i que la zona de les grades reconstruïdes és la que rep més afluència de persones, es considera molt urgent començar les actuacions indicades».
Picabaralla política pel tancament
L'estudi que s'ha conegut aquest mes de setembre el va encarregar el novembre del 2018 la conselleria de Patrimoni d'aleshores, encapçalada per Floria. Ho va fer just després que apareguessin unes esquerdes a les graderies reconstruïdes. Aleshores Floria va assegurar que la part romana estava «perfecta».
El juny, coincidint amb el període electoral i el canvi de govern a l'Ajuntament, l'equip d'arquitectes liderat per Josep Lluís Serven va emetre un estudi d'urgència, a mode d'avançament de l'informe exhaustiu rebut pel consistori el 10 de setembre. Però no va ser fins al 27 de setembre que el nou govern dels republicans i els comuns va decidir tancar totalment el monument i fer les primeres obres d'urgència a les escales del Miracle. Durant l'estiu, milers de persones van passejar per l'interior de l'amfiteatre i fins i tot s'hi van fer representacions de l'espectacle de reconstrucció històrica, 'Amfiteatrvum', impulsat pel mateix consistori.
El tancament del monument més icònic de la ciutat va generar enrenou polític. Floria va carregar amb contundència contra el seu successor al capdavant de Patrimoni, Hermán Pinedo (ECP), per haver permès que es fes un acte del Port de Tarragona amb 600 persones el 16 de setembre, sis dies després de rebre l'estudi. En roda de premsa, va dir: «És una vergonya que Pinedo utilitzi l’anterior govern per tapar la seva incompetència». Pinedo havia acusat Floria de «deixadesa» en el manteniment i preservació del patrimoni de la ciutat «en els últims anys». En el pressupost del 2019 aprovat pel PSC i PP «hi ha una partida d'únicament 15.000 euros» destinada a conservació del patrimoni, tal com han criticat reiteradament des de l'actual equip de govern.
El 17 d'octubre, Pinedo va decidir reobrir parcialment l'amfiteatre, després de fer una primera actuació a la barana de l'entrada, sobre la qual s'hi recolzaven els visitants i que estava en mal estat. Tot i que l'accés al monument segueix tancat, aquesta actuació permet veure'l de més a prop, sense cap tanca al davant i poder-lo interpretar millor. Floria aleshores va criticar el tancament de l'amfiteatre i el va qualificar de «precipitat». Fins i tot va demanar la dimissió de Pinedo «per haver tancat totalment el monument vint dies sense un informe tècnic municipal».
Entremig de l'enrenou, Ciutadans va posar una denúncia a la fiscalia perquè investigui si hi ha hagut responsabilitats penals en els danys que té el monument. El ministeri públic ha obert diligències, ha demanat informes i ha encarregat la investigació a la Guàrdia Civil.
L'últim episodi s'ha viscut aquesta setmana, quan l'oposició en bloc ha criticat Pinedo per haver apuntat la possibilitat d'enderrocar la graderia reconstruïda de l'amfiteatre. Després, el conseller ha matisat les seves paraules en assegurar que la prioritat absoluta és mantenir-les i assegurar-les.