Fa tot just dos dies, el dimecres 14 de juliol, el Tribunal Constitucional tombava la mesura estrella utilitzada pel govern espanyol per a lluitar contra la propagació del virus tan bon punt va començar la pandèmia. A petició de Vox, els magistrats declaraven inconstitucional el primer estat d'alarma —entre el 14 de març i el 21 de juny de 2020— per un defecte de forma, ja que consideraven que les mesures que portava amb si havien d'estar emparades per un estat d'excepció.
En concret, algunes de les mesures de què venia acompanyat l'estat d'alarma afectaven la llibertat de circulació de persones i vehicles en espais i vies públiques. En altres casos, es donava una potestat ara considerada injustificada a determinats ministeris, com el de Sanitat. El Tribunal Constitucional ha considerat que la qüestió problemàtica no és la restricció o limitació de les llibertats constitucionals, sinó la suspensió. Això ha portat conseqüències que es presumeixen immediates.
Més de 60.000 procediments sancionadors hauran de fer marxa enrere
El Govern va aprovar un confinament domiciliari estricte que permetia excepcions molt concretes, com ara el proveïment de productes o urgències sanitàries. Els Mossos d'Esquadra i les policies locals eren els encarregats de vetllar pel compliment d'aquesta mesura, i obrien expedients sancionadors als vehicles i especialment als vianants que, sense cap justificació, eren a la via pública.
Així, segons la conselleria d'Interior, durant el primer estat d'alarma es van posar un total de 63.626 multes. D'aqueses, 23.078 ja han estat cobrades, i en total, encara hi ha 146.000 expedients en tràmit. Però amb la flamant sentència del Constitucional, les denúncies han de quedar anul·lades. Les no abonades s'arxivaran, i les ja cobrades per l'administració podran ser reclamades. Tot i això, fonts oficioses de la Generalitat apunten que els serveis jurídics encara estudien a fons la sentència del tribunal, que encara no s'ha publicat.
Les denúncies se sustenten sobre la Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana, coneguda com a ‘llei mordassa’. Inclou diversos casos d’infracció greu en els quals s’al·lega «desobediència o resistència a l’autoritat» i «negativa a identificar-se». En les infraccions considerades lleus, de 300 fins a 3.000 euros, s’acullen a la llei de salut pública per «incompliment dels requisits higiènics i sanitaris, si aquests incompliments no tenen repercussió directa en la salut». Aquestes han estat les multes més freqüents.
La ministra de Defensa, Margarita Robles, crítica amb la decisió del TC
La ministra de Defensa, Margarita Robles, va lamentar aquest dijous que el Tribunal Constitucional entrés en «elucubracions doctrinals» a la sentència que declara inconstitucional la limitació del desplaçament de persones i vehicles. Segons Robles, en declaracions a la 'Cadena Ser', el Govern «va fer el que havia de fer», i els constitucionalistes fa temps que escriuen sobre aquesta qüestió, però «moltes vegades els juristes i fins i tot els jutges van per darrere de la realitat social».