L'ajornament de les eleccions a Catalunya ha estat, sens dubte, el gran tema dels darrers dies en el panorama polític del nostre país. Era divendres passat, fa exactament una setmana, quan el Govern plantejava a la taula de partits ajornar els comicis inicialment convocats per al 14 de febrer fins el 30 de maig. Diversos recursos a la Justícia, però, han fet que aquesta setmana el TSJC hagi suspès de manera cautelar l'ajornament electoral i, per tant, hores d'ara es mantinguin els comicis per al 14 de febrer. Tot plegat, a l'espera que el mateix tribunal prengui una decisió definitiva sobre la qüestió, cosa que s'ha compromès a fer abans del 8 de febrer.
En paral·lel a tot això, hi ha hagut molt de debat sobre si l'ajornament del Govern es feia per raons estrictament sanitàries o si respon a qüestions de càlcul electoral: les darreres enquestes donen un clar estancament a les formacions del Govern —JxCat i ERC— i, per contra, una important pujada del PSC, amb Salvador Illa ja com a guanyador en els darrers estudis demoscòpics.
Cinc informes garantien una votació segura el 14-F
Aquest divendres, 22 de gener, 'El Confidencial' posa al descobert nova informació que permet definir amb més precisió per què el Govern va optar per l'ajornament. El digital avança que l'executiu disposava, des del passat mes de desembre, de cinc protocols que garantien que el 14 de febrer es poguessin celebrar les eleccions autonòmiques amb seguretat i el mínim risc possible de contagi per la covid-19. A l'hora de decidir que els comicis es posposaven, però, el Govern no va tenir en compte aquests documents, cosa que reforça la tesi que la decisió no es va prendre per motius mèdics —o que, almenys, aquests no eren els que tenien més pes en la decisió.
'El Confidencial' recull que els protocols establien, per exemple, horaris concrets perquè votés la gent que estava en quarantena o instruccions concretes per adaptar els locals electorals i el procediment de votació a les meses a les mesures contra la covid. La promoció del vot per correu, l'ús d'EPI integrals d'alta seguretat per als membres de les meses en les franges de votació dels infectats de covid o l'exempció de les persones vulnerables de formar part de les meses electorals són altres de les propostes que contemplaven els protocols de què disposava el Govern però que, en canvi, no es van posar en pràctica.
Al contrari, l'executiu va apostar per l'ajornament electoral que, finalment, el TSJC ha suspès de manera cautelar a l'espera que ho confirmi o no a través del seu veredicte definitiu. Una decisió, la de la posposició dels comicis, per a la qual hi havia recursos —com els esmentats protocols— que haurien ajudat a evitar-la. Ara, el Govern haurà de treballar per aplicar el màxim de mesures de seguretat tenint en compte que els comicis se celebraran, tret que el TSJC faci un gir sobtat en la seva decisió, el 14 de febrer.