El director general de participació ciutadana i processos electorals de la Generalitat, Ismael Peña-López, ha explicat aquest dilluns que un 98,99% de les meses electorals té ja els membres suficients, a l'espera de conèixer les dades sobre totes elles, fet que els fa preveure unes eleccions «sense problemes» el 14 de febrer.
Ho ha dit en un tuit després que aquest diumenge plantegés «suspendre» la publicació dels resultats la mateixa nit electoral si moltes persones no poguessin votar per problemes en la constitució de les meses, en el marc de la pandèmia de la Covid-19.
Segons Peña-López, un 1,16% de les meses no té encara el mínim de tres membres per constituir-se, la qual cosa la Generalitat atribueix a la «falta de dades». De les meses sobre les quals tenen dades, només una té ara dos membres, mentre que la resta en tenen tres o més, per la qual cosa el 14 de febrer podran constituir-se, segons les previsions.
Un 0,39% d'aquestes meses té «els membres justos»; un 1,08% té almenys un recanvi, i un 65,78% ja té tots els 9 membres; en total, un 98,99% té els membres suficients, a falta de conèixer les dades d'algunes meses. «Amb això ja podríem fer eleccions sense problemes. Seguim treballant, però deixem de patir», ha afegit Peña-López.
#infoEleccions2021
— Ismael Peña-López (@ictlogist) February 8, 2021
Estat de les meses:
Un 1,16% de meses no tenen encara el mínim de 3 membres per constituir-se, PERÒ ho atribuïm a falta de dades
Si traiem les meses de les que no tenim dades,
Només UNA té 2 membres
La resta en tenen 3 o més: poden constituir-se
1/2
De la resta
— Ismael Peña-López (@ictlogist) February 8, 2021
0,39% té els membres justos
1,08% té al menys un recanvi
Un 65,78% ja té tots 9 membres
El 98,99% té els membres suficients
(incloent-hi les que no tenen dades!)
Amb això ja podríem fer eleccions SENSE PROBLEMES.
Seguim treballant, però deixem de patir.
2/2
Sancions per l'absència a la mesa: no es pot al·legar por a la situació sanitària
Recordem que l'actual context de pandèmia ha derivat en més de 10.000 al·legacions per part de ciutadans als quals havia tocat presentar-se a les meses electorals el 14-F. En aquest sentit, el Tribunal Suprem ha confirmat que s'imposaran sancions a aquells ciutadans que no justifiquen degudament la seva absència, conducta que podria ser condemnada fins i tot amb pena de presó.
L'actual situació de pandèmia pot provocar que aquesta mena de sancions es multipliquin arran de la jornada d'eleccions autonòmiques catalanes del pròxim 14 de febrer, i es compta amb jurisprudència del Suprem: l'última sentència condemnatòria és de 2016, si bé el Tribunal Constitucional mai s'ha pronunciat sobre aquest assumpte, segons fonts jurídiques consultades per Europa Press.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]
El març de 2006 la Sala penal del Tribunal Suprem va condemnar una dona a 14 dies de presó i a una multa de 540 euros per un delicte electoral. En aquest cas, es va considerar provat que Leotilde R.S. havia rebut el 6 de maig de 2003 notificació d'haver estat designada segona suplent del primer vocal de la Mesa Electoral corresponent a un districte de L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona), que havia de constituir-se el 25 de maig de 2003, amb motiu de les eleccions autonòmiques. No obstant això, la dona no va acudir al col·legi electoral ni va al·legar cap excusa en justificació de la impossibilitat d'acudir-hi.
L'article 27.3 de la Llei orgànica de Règim Electoral General (LOREG) diu que els designats President i Vocal de les Meses electorals disposen d'un termini de set dies per al·legar davant la Junta Electoral una causa justificada i documentada que els impedeixi l'acceptació del càrrec. Es considera causa justificada el fet de concórrer la condició d'inelegible d'acord amb el que es disposa en aquesta Llei, que contempla entre aquestes circumstàncies les de naturalesa sanitària.
El que no s'ha contemplat de moment en cap de les cites electorals celebrades en democràcia és una situació sanitària com l'actual, segons els experts consultats per Europa Press. En tot cas, assenyalen que, mancant jurisprudència constitucional, les raons mèdiques han de ser acreditades, i no es pot al·legar simple por a la situació sanitària per eludir l'obligació ciutadana de col·laborar en el procés electoral.