El Joc de Cartes deixa la mala llet i abraça un bonisme desmesurat. Potser perquè els van donar l'Ondas hores abans, el Joc de Cartes d'ahir va ser una oda a la bona cuina i a l'amabilitat entre concursants. Quelcom que xoca diametralment amb el programa de la setmana passada, on van volar les plantofades en una edició que buscava el millor xef jove del Vallès.
Ahir Marc Ribas buscava el millor restaurant de cuina catalana en un mercat de Barcelona. En un programa on cap dels concursants va baixar del 6,5 —tot un rècord tenint en compte la mala llet que es gasta normalment entre els participants—, l'audiència va quedar gratament sorpresa amb la història de Jacqueline Dunfoy. Una irlandesa casada amb un lleidatà que regenta l'Stop&Mos, al mercat dels Encants, que parlava un català excel·lent i que havia adaptat les seves habilitats culinaries a la cuina catalana.
«No sabia què m'hi trobaria, et dono l'enhorabona»
Jacqueline, que va quedar segona a la votació final (va treure un 7,1), va explicar a Marc Ribas quina havia estat la seva història fins a arribar als Encants.
«Vaig estudiar psicologia. Però és una feina que requeria molta dedicació i temps. Temps que, d'altra banda, jo no tenia. La cuina se'm donava bé i vaig trobar-hi un refugi», comentava la participant holandesa.
«Tenia un restaurant a Menorca, però volia un canvi de vida. Obria de nit...», explicava. «Al final vaig voler venir a Barcelona pensant que seria un pèl més tranquil; però bé, he de dir que treballo igual o més», sentenciava.
«Una alenada d'aire fresc»
Van ser molts els qui, veient el programa, van volar destacar la història de la Jacqueline. A les xarxes, hi vam poder llegir comentaris com el següent: «Després d'algunes edicions del #JocDeCartesTV3 molt decebedores pel que fa a la llengua, amb participants que no parlaven ni un mot de català malgrat ser nascuts i escolaritzats aquí[!], la presència d'aquesta participant avui ha estat una alenada d'aire fresc molt benvinguda!».
«La Jacqueline parla el català millor que molts dels que han passat per aquí. Bravo!», deia un altre.