A la tradició pagana dels celtes té lloc, el dia 1 de febrer, la festa que rep el nom d'Imbolc. Es tracta d'un festival d'hivern que parla de la imminent arribada de la primavera, que es consagra a la divinitat Brigid i que marca la tornada de les forces solars i la llum.
En què consisteix l'Imbolc, el ritual que homenatja la deessa Brigid el dia 1 de febrer?
Dins del ritme trepidant dels cicles de les estacions, l'1 de febrer vol retre homenatge a la llum i als dies que adquireixen força. D'aquesta manera, l'Imbolc celta està dedicat a una de les divinitats del poble, Brigid, que és l'encarregada de dur la cíclica tornada de la llum. El nom de la deessa deriva d'una tribu d'indoeuropeus i té el sentit de sublimitat, altesa.
Igualment, la seva etimologia resulta altament reveladora: es deriva de l'antic irlandès, i vol dir «dins del ventre», cosa que fa referència a la gestació femenina i que es vincula amb la figura de Brigid com a divinitat de la fertilitat i com a protectora de les dones que esperen fills.
Dins de l'Imbolc celta, el culte a la deessa Brigid va de la mà de la prosperitat, la fertilitat, la medicina i la protecció de les divinitats. Com a símbol d'abundància, se li va dedicar el bestiar. Ara bé, dins de la tradició popular, per sobre de tot la deessa Brigid està relacionada amb el foc. El seu simbolisme de foc la vincula amb el Sol: del Sol, de fet, encarna el retorn durant l'època d'hivern.
Brigid, la divinitat de l'Imbolc, i el seu culte
Com que el culte a la divinitat Brigid tenia unes arrels molt profundes dins de la cultura celta, el pas al cristianisme no va aconseguir esborrar aquest homenatge. Sigui com sigui, els cristians van mirar-ho d'aconseguir com fos i, tal com es va produir amb algunes altres divinitats paganes, finalment van transformar-la en santa Brígida d'Irlanda, un sant que cau el dia 1 de febrer, i això no és cap casualitat.
Així doncs, i tal com ha passat amb algunes altres divinitats, Brigid no ha transcendit a la història com un dimoni. La fe dels irlandesos pel que fa a aquesta divinitat era tan important que, com a santa del cristianisme, van mantenir-ne tots els trets. La llegenda explica que santa Brígida d'Irlanda era filla d'un rei pagà i una cristiana esclava, i que sant Patrici la va batejar. Hauria viscut a l'inici del segle VI i, més endavant, l'Església catòlica igualment hauria afegit pel dia 2 de febrer la festivitat de la Candelera, que es dedica a la Verge Maria i en la qual tenen lloc processons d'espelmes, cosa que novament relaciona el foc amb aquestes dates de l'any.
La deessa Brigid inspira l'art de la curació i la ferreria, i beneeix les arts, la profecia, la creativitat i la poesia. Com a divinitat de la curació, beneeix la curació a nivell espiritual i físic, l'art de les llevadores i la fertilitat del bestiar i dels camps. Com a divinitat de la forja, s'encarrega de beneir els joiers, ferrers i altres classes d'artesans. I l'aspecte profètic d'aquesta divinitat va influir en la celebració d'Imbolc; entre moltes altres coses, va veure's que aquesta data era indicada per a la pràctica endevinatòria i per al qüestionament dels senyals per tal d'esbrinar tot allò que el futur té reservat a la llar.
Rituals per a la celebració de l'Imbolc celta
Dins dels diversos rituals que existeixen i que tenen una relació amb l'Imbolc celta, resulta rellevant el que té una connexió amb la neteja corporal com a símbol de la purificació. Cal rentar-se bé el cap, els peus i les mans, quelcom que es vincula amb les tradicions romanes del mes de febrer, com ara Lupercalia.
El fet de purificar-se mentre dura la celebració de l'Imbolc celta fa que la persona assoleixi una harmonia total amb les forces del cosmos, i l'ajuda a quedar preparada per a la tornada cíclica de les forces del Sol.
L'1 de febrer, a Irlanda, hi ha moltes cases que opten per protegir-se amb l'ajuda de la creu de santa Brígida. Es tracta d'una creu trenada en joncs, i resulta senzill poder-la trobar en botigues de records. Els catòlics consideren que confereix protecció a les cases de la mala sort en general i també del foc —que, tal com hem dit, es relaciona amb la primigènia Brigid.
Per tal d'honrar aquesta divinitat, també es pot dur a terme un altre ritual: és possible preparar un altar per a l'Imbolc en què situarem vuit espelmes flotant en un recipient d'aigua. Sovint, això ho duen a terme les dones, a través de símbols que són blancs, un color que representa la Lluna, la llet, la neu, i les espelmes que simbolitzen la llum.
Si volem dur a terme la celebració de l'Imbolc, com que es tracta d'un període transicional, s'aconsella que acabem tota la feina de l'hivern que tenim en curs i que no deixem res enrere. Es tractava d'un temps de preparació per a l'any nou, que servia per tal de comprovar que totes les eines anaven bé i que els camps estaven llaurats. De vegades, a les cases tenia lloc una gran neteja primaveral. Es tracta de l'esperança d'un inici nou, d'un moment per guarir les ferides internes que tenim.
La relació entre la Wicca, Brigid i l'Imbolc
La religió de la Wicca s'inspira en les pràctiques del paganisme i està fonamentada en el respecte pel que fa a la creativitat de la natura, que de manera habitual se simbolitza a través de divinitats que són la representació dels aspectes masculins i femenins de la creació. De la mateixa manera que passa amb els antics celtes, les persones que practiquen la Wicca també celebren la festa de Brigid el dia 1 de febrer.
Hi ha molts dels seus fidels que fan coincidir l'Imbolc amb el moment en què acullen les noves persones que ho sol·liciten dins del seu grup o cercle. Igualment, en aquesta data tan assenyalada, a banda d'iniciar els sol·licitants també celebren els primers fruits que dona la primavera i la vida en general, fan presentacions per a les divinitats i elements i, finalment, practiquen baptismes.
Dins de l'Imbolc celta, els rituals purificadors i els baptismes tenien lloc amb aigua lustral, que de manera original és aigua de la rosada que es recull en un prat a l'alba, després que hi hagi hagut lluna nova. Aleshores, aquesta aigua es filtra per tal de fer-ne desaparèixer les impureses i se situa dins d'un gerro de vidre.