El Víctor Barcelón té 25 anys, dues enginyeries, un màster i un somriure d'orella a orella. És natural de l'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp) i està decidit a convertir-se en aquella espècie estranya que alguns anomenen emprenedors. «Era el moment de llençar-me i fer el que sempre havia volgut fer», explica. Assegura que no li fa por. Actualment és un dels tres socis d'una modesta startup nascuda al sud de Tarragona, batejada com a BonusBank. Si no hi ha cap imprevist, la criatura veurà la llum al setembre.
El Víctor sap que els emprenedors estan en extinció i més encara a les comarques del Sud, però confia en «l'altíssim potencial que amaga el Camp de Tarragona», que es concreta «en un gran interès i una font de talent» per enlairar projectes amb recorregut. El de Barcelón, BonusBank, és una aplicació que funciona «com a eina per als caps que volen motivar o premiar els seus equips professionals» i com a impuls «per al feedback entre companys». Una desena de clients ja s'hi han interessat.
«Un gran interès i una font de talent»: El Camp de Tarragona, un nou impuls per a futurs emprenedors
No se sent estrany. «De debò que hi ha molta gent jove amb unes idees interessantíssimes, una base de talent i un clima d'oportunitats real», exposa, «molt més del que ens pensem». «El que passa és que, per alguna raó, sembla que no acabem de ser visibles», lamenta. Busca trencar els estigmes i l'aplicació que està engegant «creiem que pot tenir recorregut perquè toca amb un dels grans problemes del Sud d'Europa». Dit així, obliga a duplicar l'atenció.
«Partim del problema de base que el nostre sistema de treball en equip no acostuma a fer sentir-nos valorats ni d'una manera contínua, ni personalitzada, ni immediata», exposa. Per a joves i per a no tan joves. «Busquem, doncs, un mapa de valors i d'habilitats per tal de poder-los premiar més enllà de les valoracions o compensacions econòmiques», insisteix. Ens pregunta si hem sentit parlar de la tokenització. Crec que la resposta no l'acaba d'il·lusionar, però no el sorpren.
La pandèmia ha accelerat el potencial econòmic del sector tecnològic
«Trobàvem important dissenyar una aplicació que gestioni aquests 'tokens', aquestes habilitats a potenciar, que es poden adaptar en funció de les necessitats de cada empresa». De companyerisme a sostenibilitat, passant per qualsevol gris intermig. «Amb això podem ajudar a valorar habilitats concretes de cada treballador, i que funcioni com un currículum virtual o complementari per tal de facilitar un treball en equip enriquidor i que es tradueixi en una nova manera de gestionar els equips de companys», detecta. Ser el més jove dels tres socis no l'ha frenat per decidir-se: ha deixat una feina estable per llençar-se a la piscina. «Que per què ho faig?», es pregunta en veu alta. «Al final, veus que paga la pena atrevir-se a somiar», somriu.
El cas de Barcelón no és únic, i de fet apunta en la línia de dues línies mestres ja conegudes: la voluntat directa del Camp de Tarragona de convertir-se en un epicentre capaç de despertar startups en lloc d'anestesiar-les i el 'boom' del sector tecnològic després d'una pandèmia que li ha obert uns horitzons fins ara inaccessibles. «És clar que la situació d'incertesa actual ho fa més difícil per atrevir-te a llençar una empresa o una idea», confessa, «però és un moment que obliga a plantejar-se canvis». Confirma que «el món digital ofereix més solucions que mai», i no oblida «les moltíssimes possibilitats que s'amaguen arreu de Tarragona».
L'aplicació 'BonusBank', un exemple de projecte emprenedor nascut al Sud de Catalunya
Creu que la idea que ara comença a desenvolupar pot tenir mercat «en moltes empreses mitjanes» del Camp de Tarragona i més enllà, i posa en valor que «la marca de la Catalunya Sud» té molt de recorregut en aquesta direcció. Fa temps que l'univers de les startups camina per la zona, pero encara no ha acabat ni de consolidar-se com a motor ni de suposar un gir de timó suficient per donar oxigen al talent més jove, que encara acostuma a abaixar les orelles.
«Ser joves i ser emprenedors aquí? I tant que es pot!», insisteix el Víctor. Que no sigui l'habitual no és argument suficient com per donar el debat per conclòs massa ràpid. Part de la Tarragona del futur ha pogut néixer en pandèmia i des de la cicatriu més profunda, perquè el del Víctor ni és ni serà un cas únic d'empenta. Al final, és tan senzill com assumir que la clau del futur del Camp de Tarragona no vindrà en avió des de ben lluny, sinó que molt probablement s'amaga en el talent i les idees de tarragonins i tarragonines que potser, avui, encara estan ocupats en allò d'aprendre a caminar. Ja diuen que cada pas importa, sempre i quan sigui endavant.