Laura Luelmo ha estat l'última víctima a Espanya violada i assassinada per un home. Aquest fet ha posat de manifest de nou a l'opinió pública una sensibilització al voltant d'aquestes situacions.
Si bé és cert que fa un temps va ser molt coneguda la campanya #MeToo, en la qual moltes persones tant famoses com anònimes explicaven les seves experiències personals al respecte, la temàtica encara segueix vigent a les converses diàries de la nostra societat. En aquest sentit, l'actriu Irene Montalà ha revelat la seva història: un intent de violació a Barcelona.
- Més notícies relacionades: Els Mossos investiguen quatre violacions en gairebé dos mesos al Poble-sec
Intent de violació en un local de Barcelona
L'actriu ha confessat al seu blog 'Me baisers Volés' la dura experiència que va patir al lavabo d'un local de Barcelona: «M'he sentit en perill per un home», iniciava el detallat relat del succés.
Segons explica, Montalà anava sola de nit per la ciutat quan va entrar a un lavabo d'una pizzeria situada a la Rambla: «Vaig escoltar un so molt subtil, com de paper (...). Sense moure els meus em vaig acotar molt lentament. Allà estava. Un home. Vaig veure el reflex de les seves ulleres mentre m'esperava».
«Em vaig abalançar a la porta per tancar-la amb pany però ell també ho va fer i vam forcejar. Era un home alt, molt gran. No vaig arribar a veure-li la cara. Mentre forcejàvem em va fer un cop tan fort a la cara que al dia següent tenia una part de la meva boca totalment negra. I vaig cridar perquè algú m'escoltés. Vaig cridar tan fort que se m'escoltava dalt, al restaurant (el lavabo estava en un soterrani). Vaig cridar tan fort que els meus crits s'escoltaven des del carrer. Ningú va baixar. Ningú.»
Finalment, i gràcies als crits d'Irene Montalà, l'atacant va fugir mentre ella quedava consternada. «En cap moment vaig deixar de cridar. Em van explicar que l'home va sortir pel seu propi peu. Tot el restaurant en silenci mirant-lo. Els meus crits seguien. Va sortir caminant i quan va arribar a la porta d'entrada, va començar a córrer (...) Jo gairebé no podia parlar. Tremolava. Em van pujar dalt i tothom em mirava sense dir ni una paraula. Em vaig sentir observada, avergonyida. Em van donar una til·la. Sola en una taula amb cinquanta ulls sobre meu, amb cops i sense poder deixar de tremolar. Me'n vaig anar.» Com no sabia qui era, no va arribar a denunciar.
- Més notícies relacionades: Condemnat a pagar per tocar el pit a una noia en un autobús a Manresa
Danys psicològics fins al dia d'avui
No només va ser el dany físic sinó també les seqüeles psicològiques que encara persisteixen el dia d'avui. En aquest sentit, l'actriu assegura que encara té por quan passa per aquell lloc i no només això sinó també en aquells que impliquin pujar i baixar escales, com en l'escenari del succés.
Amb la narració del succés Montalà ha volgut recordar que «com a societat, tenim moltíssima feina encara. Estem molt lluny, molt lluny de pensar que estem segures».