La humanitat ha canalitzat i embassat pel seu interès personal la gran majoria dels rius del món, així ho demostra un estudi publicat a la revista Nature. Només un terç dels rius més llargs del món flueixen de manera lliure i sense estar condicionats per a l’activitat humana, com preses i pantans.
La investigació, elaborada per la Universitat de Mont-real, al Canadà, i la Universitat de l'Estat de Colorado, als Estats Units, mostra com l'activitat humana interromp la circulació dels rius, amenaçant els ecosistemes i els recursos que aquests són capaços de proveir.
- També et pot interessar: Troben per primera vegada microplàstics en aqüífers d’aigua potable
En concret, és el 37% dels 242 rius més llargs del món els que segueixen fluint lliurement. A més, els científics van determinar que només 21 dels 91 rius del món que superen els 1.000 km encara conserven una connexió directa des del naixement al mar. Els pocs rius lliures que queden al planeta es situen sobretot a regions remotes de l'Àrtic, la Conca de l'Amazones i la Conca del Congo.
El professor al capdavant de l'estudi, Günther Grill, i el seu equip van desenvolupar un mètode per avaluar exhaustivament els rius, amb el qual van analitzar fins a 12 milions de km2 d'aigües a tot el món.
Rius deficients d’aigua per culpa de les actuacions humanes
Van estudiar els efectes de la construcció de preses, així com altres factors clau que tenen una major influència en el curs de les aigües com les canalitzacions, la infiltració, l'ús de regulacions de l'aigua i la formació de sediments. L'estudi s'estima que hi ha al voltant de 60.000 grans embassaments a tot el món, i més de 3.700 preses hidroelèctriques estan actualment planificades o en construcció.
Els experts van concloure que el flux natural ha disminuït prop de la meitat de tots els rius del món. Segons l’estudi, tant les preses com els embassaments són infraestructures que contribueixen a la modificació dels rius, ja que regulen i interrompen el seu cabal.
La importància dels rius com a ecosistemes és fonamental, ja que no només proporcionen aliments i aigua, sinó que fan possible activitats econòmiques com l'agricultura.