La secretària general d'ERC, Marta Rovira, reapareix a pocs dies de l'inici del curs polític i de la Diada nacional. Després de més d'un any vivint a Ginebra i ja instal·lada amb el marit i la filla, la republicana analitza en una entrevista concedida a l'ACN la situació política actual, desgrana l'estat de l'independentisme i aporta la seva recepta per aconseguir una bona estratègia i mantenir el pols amb l'Estat.
En aquest sentit, justament, Rovira ha admès que la tan darrerament esmentada confrontació política amb Espanya és gairebé inevitable. «Estem en un conflicte polític i això implica confrontació, encara que mai sigui volguda», ha afirmat. Tot i això, no és de les que menysté l'estratègia de la negociació amb l'Estat. De fet, es nega a «regalar la bandera del diàleg a Pedro Sánchez» i avisa que és essencial per al sobiranisme mantenir aquesta voluntat tant dins com fora de Catalunya. A més, admet que la «repressió de l'Estat» forma part ja del panorama polític català i adverteix que amb les noves estratègies independentistes s'haurà d'assumir que se seguirà patint. «La repressió ha vingut per quedar-s'hi», sentencia.
L'exili com a oportunitat per a la internacionalització
Dedica gran part de la seva feina diària a la gestió interna d'Esquerra, i la resta a mantenir contactes internacionals al voltant dels drets humans, la causa catalana i la independència, aprofitant que Ginebra i Suïssa són un pol d'atracció permanent d'agents socials i polítics que podrien interessar-se per la qüestió. Parla tranquil·la, engrescada amb la política catalana, coneixedora de tots els detalls que l'envolten, conscient que la distància del seu Vic natal dificulta algunes de les seves feines però decidida a aprofitar «les oportunitats que brinda l'exili» per a la internacionalització de la situació de Catalunya. Ja s'ha fet seu l'entorn que la rodeja, coneix la ciutat i el país que l'acull, fa vida social i parla amb orgull de l'adaptació que la filla ha fet al país i a l'escola. Just ara fa un any que el seu marit i la nena van traslladar-se definitivament a residir amb ella; i veure's envoltada pels seus ha millorat les seves expectatives.
Però més enllà de la seva situació personal, Rovira ha volgut mantenir tot el vincle amb el partit i, des de Ginebra, segueix marcant el discurs d'Esquerra. És per això que en aquesta entrevista a l'ACN no ha volgut evitar parlar l'actualitat política i, poc després que el president de la Generalitat, Quim Torra, apostés per una «confrontació amb l'Estat» que va aixecar polseguera i causar polèmica fins i tot dins alguns sectors d'ERC, la republicana ha volgut posicionar-se i explicar per què el concepte no li resulta gens aliè. «Estem en una situació de conflicte polític i el conflicte polític implica una confrontació, encara que mai sigui volguda o voluntària. Clarament identifico la situació política actual en forma de conflicte polític», sentencia rotunda.
En aquest sentit, considera que les files independentistes han «d'assumir i prendre consciència que s'està gestionant la qüestió política en termes de conflicte polític». «Fins ara hi havia deslleialtat institucional i la crisi política més greu que hi havia hagut era la crisi estatutària. Però ara hem apujar uns quants esglaons i estem en un conflicte polític. I això en bona part ho alimenta la repressió política», diu.
Però això no vol dir, segons Rovira, que no defensi l'estratègia del diàleg. I és que creu que els independentistes, donada la situació actual i les reaccions de l'Estat a les ofertes del sobiranisme, «no han de renunciar ni abandonar cap estratègia; al revés les han d'abraçar absolutament totes». «A nivell internacional me n'adono que nosaltres hem d'abrandar més la via del diàleg i la negociació que el senyor Pedro Sánchez, encara que moltes vegades ens sembli que aquesta via segueix sense tenir un representant a l'altre part de la taula», assegura.
El diàleg i la negociació bandera de l'independentisme
D'altra banda, però, es mostra conscient de la dificultat del moment. «Quan un govern espanyol dimiteix de fer política, mira cap a altra banda i posa sobre la taula la repressió política com a resposta, la situació és conflictual. I en aquesta situació conflictual pot existir diàleg i negociació. De fet, internacionalment el que es promou és la resolució per aquesta via», comenta. I és que per a Rovira, mantenir aquesta opció viva és essencial «com sempre ho ha sigut per a ERC i per als independentistes». «No deixarem escapar mai la bandera del diàleg i la negociació, que és la que es vol quedar Pedro Sánchez. Aquesta bandera no li la regalarem, entre altres coses perquè no ens hem aixecat mai de la taula de diàleg. Son ells que tenen la cadira buida de fa mesos, els que no estan assumint la resolució democràtica i política del conflicte i la fien a una sentència que empitjorarà la situació política al nostre país i a l'Estat. No abandonarem la bandera del diàleg, no crec que cap independentista ho hagi de fer ni ho estigui fent», argumenta, tot apuntant que «una altra cosa és pensar que aquest diàleg es pugui trobar portes obertes vistes la correlació de forces i l'actitud de Pedro Sánchez».
I és que Marta Rovira assegura que no és ingènua i coneix els obstacles que conté aquesta estratègia de negociació. Per això, avisa que «si la bandera del diàleg i la negociació no és abanderada per Pedro Sánchez, l'independentisme i ERC al capdavant, utilitzaran totes les vies pacífiques i democràtiques per defensar el que creuen que és millor per al país, la independència i construir la república».
Més repressió en les noves fases
Convençuda com està que el sobiranisme ha de refer-se, Rovira no pot evitar alertar que sigui quin sigui el nou full de ruta, l'Estat seguirà aplicant «repressió» i que podria haver més presó i exili. «La repressió, des del moment que un estat i un govern estan disposats a utilitzar-la com a instrument polític, ha vingut per quedar-s'hi. La repressió genera aquesta temptació. Malauradament hem de contemplar que la repressió política s'ha convertit en un instrument per intentar aturar, obstaculitzar o anular de l'agenda el moviment independentista. I està bé que prenguem consciència que això és així perquè cal també una estratègia contra la repressió que ha de superar el moviment independentista, perquè la repressió acaba afectant a tota la ciutadania i mina la democràcia», assegura Rovira, apuntant a les esquerres i els «demòcrates convençuts».
El que també té clar la republicana és que la seva situació a Ginebra pot acabar perillant després de les sentències del judici de l'1-O i que el risc que es reactivin les euroordres i la «persecussió als exiliats» és elevat. «La repressió política, un cop un estat ha decidit utilitzar-la, és molt difícil superar-la, perquè els és còmoda i fan veure que no hi ha cap tema polític per resoldre. I com és conjuntural, després de la sentència hi haurà nous focus de repressió, es reobriran els de l'àmbit internacional i veurem con continuen els judicis que hi ha pendents», lamenta.