No tot han de ser notícies. 2020 també ha estat un any remogut entre els opinadors de TarragonaDigital, que han deixat anar a la secció El Fòrum els seus neguits i les seves inquietuds, pandèmiques i de les altres. Una secció consolidada durant més de quatre anys de constància com la més fresca i original de totes les seccions d'opinió dels mitjans tarragonins i, posats a fer, de les millors que trobareu en llengua catalana, com ha reconegut tota la crítica especialitzada.
Si més no, aquesta és la impressió de l'editor que escriu aquestes línies, a qui és difícil discutir-li aquestes evidències perquè ha guanyat un Premi Mañé i Flaquer a Torredembarra —els nostres Premis Tony— i està perseguit a Cambrils per exercir el periodisme lliure i la llibertat d'expressió. Ja pot venir Xavier Aldekoa a parlar-me de Boko Haram. Però no estem aquí per glossar les virtuts del jefe —crec—, sinó per seleccionar les peces més destacades de l'any.
Una mostra diversa i representativa que, per fer-ho més fàcil i haver de pensar menys, hem limitat a dotze. Un article per mes, amb la qual cosa grans textos s'han quedat fora i hauré d'apanyar-me-les per calmar els egos tremebunds dels nostres articulistes, que són monstruosos. Però això ja serà una feina, àrdua, per al 2021. Un any que desitgem ple de ventures i que ens brindarà meravellosos temes per continuar opinant-ne amb el mínim coneixement de causa, el màxim estil i un amor insubornable a Tarragona (fins i tot els de Reus).
Moltes gràcies a tots els lectors per acompanyar-nos una temporada més i bon any. Tot seguit, la teca.
Gener
L'any va començar amb diverses tragèdies encadenades. Entre elles el temporal Glòria i vam tenir la sort que Maria Climent ens va escriure aquest article corprenedor sobre un clàssic, l'oblit de les Terres de l'Ebre. «Estem tan acostumats a ser el cul de Catalunya que ho trobem normal»
'Perdrem lo cul', per Maria Climent
Febrer
Una de les millors notícies de l'any 2020 va ser el descobriment a l'Espluga de Francolí d'un important jaciment de pintures rupestres. Un fet que va emocionar tant la Xènia Bussé que va decidir fer un preciós exercici de reconstrucció literària del moment de la seva creació, al Paleolític.
'Gravant la paret, al Paleolític superior', per Xènia Bussé
Març
L'article de març havia de referir necessàriament a l'impacte social dels primers dies del confinament, una cosa que no ens esperàvem ningú i que va treure el millor de les persones, però també el pitjor. Miquel Bonet, un observador privilegiat i una persona d'atractiu magnètic, va sortir a passejar encobertament per Cambrils i va dibuixar un nou paisatge moral: «Es pot parlar de si en sortirà algun heroi, d’aquesta maltempsada, o si el nostre esperit comunitari en resultarà reforçat, però ofereix poca discussió que tots tenim unes ganes boges de delatar-nos».
'D'herois i delators', per Miquel Bonet
Abril
Mentre estàvem tancats, vam tenir temps de pensar molt i fer justícia històrica amb fets oblidats de la nostra regió. És el cas de Laia Maldonado, que a l'abril va recuperar la memòria de la Colònia Ferroviària de Sant Vicenç de Calders amb aquest text fabulós.
'Platja de vies', per Laia Maldonado
Maig
Un article molt especial pel maig. Olena Pol ens va regalar aquest espectacular testimoni en primera persona de la Ucraïna que va sorgir de la catàstrofe de Xornòbil i la disgregació de la Unió Soviètica, tot comparant-ho amb el pòsit agredolç que ens va deixar un confinament del que tot just sortíem.
'El color dels nostres records', per Olena Pol
Juny
Enguany ha estat un any amb contínues polèmiques lingüístiques, i a TarragonaDigital hem tingut la sort de comptar amb la sociolingüista tarragonina Marina Massaguer que ens ha escrit una sèrie amena i divulgativa sobre les qüestions més delicades de la salut del català. En destaquem aquest text, però és altament recomanable recuperar-los tots.
'Imaginaris limitadors sobre llengua i identitat', per Marina Massaguer
Juliol
Un dels veterans de la secció, David Figueres, va aprofitar els primers embats de l'estiu per passejar per les zones verdes del nord de Reus, un paisatge sentimental però que després del confinament forçat prenia tot un altre aire, físic i evocador. «Davant la necessitat d'estirar les cames i per no plegar-me al tradicional tomet de ravals per constatar l'enèsim recompte de comerços oberts i tancats, m'abellia una mica de verd ni que fos domesticat».
'Caminant', per David Figueres
Agost
Meritxell Blay ens descobria a l'agost la situació dels guaites forestals de les muntanyes del Camp de Tarragona i ens descrivia la Serra de Llaberia amb l'ajuda d'un altre dels protagonistes de 2020, l'escriptor Joan Perucho de qui n'he commemorat el centenari.
'Gegants adormits', per Meritxell Blay
Setembre
Tarragona encara té cops amagats, i fins i tot llibreries ocultes. Ens ho explicava Òscar Palazón al setembre, en una elegia per a iniciats que incitava a descobrir-ne la situació. Hi ha gent que encara pregunta on és.
'La llibreria amagada', per Òscar Palazón
Octubre
Enguany hem tingut corresponsalia a Tortosa. Daniel Gil ens ha contat fets i gent diversos de l'Ebre i encontorns, com aquest repàs de grans projectes ebrencs que haurien pogut ser i es van quedar pel camí de la Història.
'Tres ucronies ebrenques', per Daniel Gil
Novembre
2020 també ha estat l'any del descobriment de Jaume Cardona, el fotògraf d'espais abandonats, que ha sabut combinar les seves espectaculars fotografies amb uns textos amoïnats per la pèssima conservació del nostre patrimoni arquitectònic privat. En aquesta ocasió, ens parlava de la Casa Sugranyes de Montblanc.
'Casa Sugranyes, un cas com un cabàs', per Jaume Cardona
Desembre
I acabem amb saba nova. Eva Fernández ha estat la nostra articulista revelació de 2020. Una jove reusenca tocada pel llamp que aquí, parlant en nom de tots, invocava la mestralada i desitjava que s'acabés, d'una vegada, aquest any de merda. Déu l'escolti.
'Que vingui el vent', per Eva Fernández
