La plaga de la cuca peluda del suro (Lymantria dispar) està envaint el litoral a causa d’unes condicions climàtiques favorables. Concretament, aquest insecte està reproduint-se a les poblacions properes a les masses forestals del litoral, afectant de manera considerable els boscos de roures.
Durant el mes de juny és l’època d’eclosió de la cuca peluda del suro en papallona blanca. Aquest fet està afavorint que 2.000 hectàrees de rouredes s’hagin vist afectades negativament per aquesta plaga a les comarques del Maresme i la Selva.
La part negativa no només guanya protagonisme pel que fa a l’afectació d’aquestes papallones, també implica un inconvenient perquè es confonen amb les arnes de la roba (Tineola pellionella) i amb l’eruga processionària del pi. En el context de tota aquesta situació, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat s’ha vist obligat a actuar mitjançant fumigacions sobre 1.830 hectàrees a la Selva i 170 al Maresme, sobretot a la regió de la Tordera.
També s’aposta per l’optimisme, ja que Jorge Heras, responsable de sanitat forestal del Departament d’Agricultura, va afegir: «No provoca cap afectació sobre la salut de les persones, però sí un impacte visual». La propagació de les papallones blanques és tan considerable que poblacions properes a la serra del Montnegre s’han vist afectades especialment durant les hores nocturnes, ja que és quan aquestes són atretes pels fanals i les llums dels establiments.
La Generalitat de Catalunya també va afirmar que la pesta no plaga a les persones, fent referència a les al·lèrgies, ja que no se n’ha donat cap cas. Segons els experts, les arnes de la roba no actuen com les papallones blanques, i no aconsellen els insecticides com a mètode per posar fre a la seva presència.
La invasió per l’eclosió de la cuca no és cap novetat
Boscos de València, Andalusia i Balears ja van patir les conseqüències negatives del que suposa la invasió d’aquestes cuques i, per tant, la Generalitat també es va posar en alerta. Aquestes larves no maten els arbres com el cas de l’escarabat Tomicus, però quan els atacs es repeteixen en cicles vegetatius, implicaria la destrucció total de les fulles. En aquest context es van utilitzar tractaments fitosanitaris aeris i altres de control durant l’època de postes.