A les primeres hores d'un matí tranquil a Sunshine Coast, Queensland, Alex Tan va topar amb una visió pertorbadora. El jove es va creuar amb el cadàver d'una criatura amb característiques que semblaven tretes d'una novel·la de ciència-ficció. Mans humanes, cua de rata i un cap que recordava un rèptil, la troballa no només va desconcertar Tan, sinó que també va desencadenar una allau d'especulacions a les xarxes socials.
Austràlia, coneguda per la seva diversitat de fauna que sovint frega el fantàstic, ha estat escenari de múltiples descobriments de criatures inusuals. Tot i això, el que va trobar Tan aquell matí semblava superar qualsevol registre anterior.
“Vaig pensar que era un peix gran de tres metres”, va comentar inicialment el jove. Però una inspecció més propera va revelar una realitat molt més inquietant i fascinant.
L'animal, segons va descriure Tan, tenia “mans humanes, una llarga cua de llangardaix, nas de marsupial i parts de pelatge negre”. La criatura havia perdut tots els cabells i part de la carn del seu crani, atorgant-li un aspecte encara més desconcertant i desconegut.
Intrigat i convençut que havia trobat una cosa excepcional, Tan no va trigar a compartir imatges de la troballa a Internet. Això va provocar un remolí de teories i debats sobre la naturalesa de l'estrany ésser.
Les reaccions en línia van oscil·lar entre la incredulitat i la fascinació. Mentre alguns especulaven que es podria tractar d'un cangur que s'havia ofegat, altres van suggerir que la troballa misteriosa mereixia l'atenció d'experts. Es va esmentar Bindi Irwin, la reconeguda conservacionista i filla del famós “Caça cocodrils”.
Finalment, va ser Stephen Johnson, professor associat de la Universitat de Queensland, que va oferir una explicació més plausible. Johnson va suggerir que l'animal era probablement un opòssum (col·loquialment també l'anomenen zarigüeya) de cua de raspall que havia patit una inflor considerable. El crani i les potes del darrere donen les pistes.
“L'animal probablement va ser arrossegat a l'oceà durant les inundacions”, va explicar el professor a Courier Mail. Johnson va assenyalar que el temps perllongat a l'aigua, combinat amb l'acció de les marees i els animals carronyers, pot transformar les restes de qualsevol animal terrestre en una figura gairebé “monstruosa”.
Aquest incident destaca la influència de la naturalesa. Aquesta darrera, juntament amb l'única fauna d'Austràlia, crea situacions inusuals. Tot i que semblen de ciència-ficció, aquestes situacions solen tenir explicacions racionals.
El misteri es va resoldre en gran part gràcies a la ciència, però la troballa continua sent un testimoni de la constant capacitat de la natura per sorprendre i desafiar la nostra comprensió.