Netflix ha corregit l'error d'atribuir al Parlament Europeu, en lloc del Tribunal Europeu de Drets Humans, la derogació de la doctrina Parot en l'últim capítol de la sèrie 'El cas Alcàsser' que va ser denunciat per l'eurodiputada de C's a l'Eurocambra, Maite Pagazaurtundúa, el passat 18 de juliol.
El documental de la plataforma repassa la història i el tractament en els mitjans de comunicació del cas Alcàsser, que es remunta a novembre del 1992 quan tres adolescents de 14 i 15 anys d'aquesta localitat valenciana, Míriam, Toñi i Desirée, van ser segrestades, violades i assassinades. Els seus cossos van ser trobats el gener de 1993 en un paratge conegut com a la Romana, a Tous.
Per aquests fets va ser condemnat a 170 anys de presó Miguel Ricart, que va sortir de presó el 2013 després de passar-hi 21 anys, després de desactivar-se la coneguda com a doctrina Parot. L'altre suposat autor d'aquest succés, Antonio Anglés, va fugir i figura en parador desconegut des de llavors. «És una bona notícia. Que una sèrie d'aquesta categoria i sobre un tema tan sensible incorri en un error d'aquest calibre ha de fer-nos reflexionar sobre el nostre nivell d'exigència sobre la informació», ha subratllat l'eurodiputada en un comunicat després de conèixer la rectificació per part de Netflix i Bambú Produccions.
El documental analitza els límits de l'ètica en comunicació
L'eurodiputada ha lamentat «l'error» d'assenyalar a l'Eurocambra com a responsable de la derogació de la doctrina Parot i relacionar-la amb «l'excarceració d'etarres i violadors, una cosa impossible» i, en paral·lel, la «confusió» que ha pogut crear la sèrie entre el públic que no sàpiga que el Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg «no és una institució de la Unió Europea».
Pagazaurtundúa ha defensat que després de «comprovar aquest error, seria molt revelador que un equip de recerca analitzés el paral·lelisme entre les negociacions amb ETA i l'anul·lació de la doctrina Parot que va portar a l'alliberament immediat de desenes d'etarres, sense importar alliberar depredadors sexuals» i ha insistit que aquest tipus de documental «que indaga els límits de la deontologia i la moral en els mitjans de comunicació necessita informació doblement contrastada i real».