El coronavirus segueix despertant incògnites i generant sorpreses a parts iguals més d'un any després de la seva irrupció a Catalunya. Tant és així que fa només uns dies, concretament el passat dilluns, 3 de maig, es va fer públic que un estudi dut a terme als Estats Units confirmava que la Covid-19 és una malaltia vascular, i que la proteïna espiga —també coneguda com a proteïna Spike— causava danys greus en el cos humà quan les cèl·lules s'exposen a ella.
Ara, una altra investigació realitzada per científics de Dinamarca i Noruega i publicada a la revista 'The British Medical Journal' mostra un lleuger augment de les taxes de coàguls entre persones vacunades amb AstraZeneca en comparació amb la població en general, si bé els experts fiquen especial èmfasi en el fet que el risc de patir-los es considera baix.
Lleuger augment de les taxes de coàguls en vacunats amb AstraZeneca
Així doncs, malgrat que els investigadors destaquen que el risc de patir trombes després de vacunar-se és baix, durant l'estudi han comparat les taxes de coàguls en venes i han observat un lleuger augment de les taxes de coàguls detectats en persones vacunades amb AstraZeneca respecte a les taxes esperades entre la població general.
La investigació, recollida pel mitjà 'El Economista' i que s'ha dut a terme amb 280.000 persones d'entre 18 i 65 anys que ja havien rebut una dosi d'aquesta vacuna a Dinamarca i Noruega, ha detectat 59 coàguls sanguinis en venes de persones dels 30 esperats. Aquesta xifra, doncs, suposa un excés d'11 casos per cada 100.000 vacunacions.
No obstant això, els investigadors han volgut fer una crida a la tranquil·litat, i han deixat clar que l'estudi que han dut a terme és d'observació, un fet que significa que no poden parlar directament de causa, sinó d'una correlació.
A més, fan especial èmfasi en el fet que els riscos absoluts de patir aquesta classe de trombes venosos són molt baixos, i que els resultats obtinguts arran de l'estudi s'han d'interpretar en el context dels beneficis que suposa la vacunació contra el coronavirus a escala general i individual.
En aquest sentit, però, cal recordar que a Dinamarca s'ha pres la determinació de suspendre indefinidament la vacunació amb AstraZeneca i Janssen, mentre que Noruega ha posposat fins al pròxim 10 de maig la decisió sobre si seguir inoculant les dosis d'AstraZeneca.
Malgrat això, els dos països secunden a l'Agència Europea del Medicament, segons la qual el vaccí desenvolupat per Oxford és segur. Les decisions, amb tot, es van prenent en funció de la quantitat de gent de risc que ja ha estat immunitzada i de l'estat de la pandèmia en cada moment.
L'OMS aprova d'emergència la vacuna de la Xina
Durant el dia d'ahir l'Organització Mundial de la Salut va prendre la determinació d'aprovar l'ús d'emergència d'un nou vaccí, la vacuna xinesa Sinopharm, que segons Tedros Adhanom Ghebreyesus és «segura i eficaç». Aquesta és la quarta vacuna que rep llum verda per part de l'OMS, després que també hagin estat aprovades les vacunes de Pfizer-BioNTech, AstraZeneca i Janssen.
WHO today listed the Sinopharm #COVID19 vaccine for emergency use in all countries, a prerequisite for a potential #COVAX roll-out. Interim policy recommendations were also issued for the vaccine usage.
— World Health Organization (WHO) (@WHO) May 7, 2021
? https://t.co/wuvNptP1LVpic.twitter.com/hm6TlpLJSy
[predef]catalunya-diari-625[/predef]