Aquest passat dilluns, va sortir a la llum un informe del departament de Salut on se situava el pic de pressió assistencial a les UCI pocs dies abans del 14 de febrer, data en què estan previstes les eleccions catalanes. Salut va presentar l'informe durant una reunió amb representants de les formacions polítiques en el que dibuixava dos escenaris de l'evolució de la pandèmia.
Això sí, en cap dels dos es tenia en compte que es pogués accelerar la velocitat de propagació per efecte de la nova soca britànica. El primer preveia arribar al pic de les UCI el 4 de febrer, amb 640 pacients, mentre que en el segon seria el 10 de febrer amb 850 pacients. Uns dies després, i en la jornada on s'ha anunciat que es prorroguen les restriccions contra la Covid-19 una setmana més, s'ha revelat un nou informe.
En aquest cas i amb les darreres dades epidemiològiques, el departament de Salut preveu que el pròxim 14 de febrer hi hagi més de 3.000 casos de coronavirus al dia i més de 600 pacients ingressats a les UCI. L'informe, que ha estat presentat aquest dijous als grups parlamentaris, compta amb dos escenaris diferents: en el primer, hi hauria uns 3.000 casos diaris i uns 620 pacients a l'UCI el 14-F, en el segon -si la pandèmia s'accelera per l'efecte Cap d'Any i Reis- uns 4.000 casos i 750 pacients a l'UCI.
En els dos escenaris, Salut situa el pic de contagis cap al 19 de gener, amb entre 4.500 i 5.000 casos diaris en el primer i 6.000 en el segon. El pic a les UCI se situaria cap al 3 de febrer, amb uns 670 pacients, o el 7 de febrer, amb 770 pacients. L'informe del Departament de Salut preveu que el pic epidèmic s'assoliria alguns dies abans de l'inici de la campanya electoral, mentre que el pic de pressió assistencial a les UCI arribaria alguns dies abans dels comicis.
A grans trets, el primer escenari es calcula amb la premissa que les mesures del 7 de gener permeten reduir la propagació del virus (l'informe utilitza la Rt estable) d'1,15 a 0,9. En el segon escenari, els experts preveuen que l'efecte de Cap d'Any i Reis accelera la velocitat del virus (al voltant d'1,3) abans que les mesures tinguin efecte.
Els dos escenaris: dificultat de rastreig i desprogramacions
El que també mostra l'informe és que es preveu una ocupació molt elevada de les UCI en les properes setmanes. De fet, en aquests moments ja hi ha 497 pacients crítics a causa del coronavirus, segons la darrera actualització. Tal com ha indicat Salut en diverses ocasions, a partir dels 400 llits d'UCI dedicats a covid-19, l'activitat assistencial comença a quedar condicionada i es poden produir desprogramacions en alguns centres. A partir dels 500 llits, la desprogramació és generalitzada, amb criteris de priorització clínica, i, a partir dels 650, poden quedar afectats processos urgents, com els oncològics. Especialment en el segon escenari se superaria aquest llindar.
Aquesta fase de mitigació de la pandèmia també implica, i així ho recull l'informe, una dedicació intensiva a tots els nivells assistencials de professionals per atendre els pacients amb covid-19 i mantenir el ritme de vacunacions. A més, l'Agència de Salut Pública de Catalunya calcula que, amb més de 3.000 contagis al dia, és molt difícil poder rastrejar les cadenes de contagis. Els dos escenaris preveuen arribar a pics epidèmics bastant superiors als 3.000.
Fonts de Salut indiquen que, si bé encara és precoç saber quin dels dos escenaris és el més probable, a mesura que van passant els dies sembla que podria ser el primer, és a dir, que la velocitat de propagació del virus es mantindrà al voltant de l'1,15 i l'efecte de Cap d'Any i Reis no l'accelerarà de forma molt marcada. Les mateixes fonts apunten que és raonable pensar que es produeixi un escenari intermedi.
No s'inclou una eventual acceleració per la nova soca britànica
En qualsevol cas, el mateix informe recull que no es pot descartar l'acceleració del virus en els propers dies o setmanes per factors diversos com les baixes temperatures, la impossibilitat de tallar cadenes de contagi o una eventual expansió de la nova variant. Els escenaris presentats no contemplen aquests factors.
El document també recull que les prediccions epidèmiques i de pressió assistencial no permeten descartar un enduriment de les mesures actuals. Una hipòtesi segons la qual es podria repetir l'impacte de la primera onada. L'informe introdueix una hipòtesi: què passaria si les mesures actuals no tinguessin efecte? És a dir, què passaria si el creixement actual es mantingués de forma persistent (Rt estable al voltant d'1,15).
Segons aquesta hipòtesi, el 14 de febrer hi hauria al voltant de 9.000 casos al dia i prop de 1.200 pacients ingressats a les UCI. Això significaria una repercussió en el sistema sanitari que podria arribar a ser equiparable a la de la primera onada de la pandèmia. Amb tot, fonts de Salut asseguren que arribar a aquesta situació és molt improbable, ja que abans es prendrien noves mesures. L'estudi ha estat realitzat pel Computational Biology and Complex Systems Research Group (BIOCOMSC) en col·laboració amb l'AQuAS i el SISAP (ICS).