Sembla que ens hem acostumat a les xifres de contagiats i morts per Covid-19. La pandèmia va suposar un abans i un després en la nostra manera d'entendre la vida, però alguns segueixen sense acceptar que la millor manera de contenir els contagis és complint les mesures de seguretat i aplicant mesures més restrictives. Estem en una tercera onada molt més devastadora que la primera i els hospitals adverteixen que no poden més.
Al gran nombre de malalts per coronavirus que arriben diàriament als hospitals, se'ls suma la dificultat que això comporta per tractar pacients amb altres patologies, un problema que va de bracet amb el virus: «Les morts degudes a la Covid-19, i les morts indirectes per falta d'atenció adequada a altres patologies, augmenten de manera proporcional a l'augment de la incidència», explicaven des de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (Sespas).
Gairebé vam arribar a complir l'objectiu marcat per Sanitat
Abans que comencessin les vacances de Nadal, el Ministeri de Sanitat va anunciar que l'objectiu principal era arribar a «50 casos en 14 dies», tenint sempre com a base els casos per 100.000 habitants. Semblava que s'hi podia arribar després de les xifres registrades el mes de novembre: vam començar el mes amb 521,07 i vam acabar-lo amb 275,51. Però tot se'n va anar en orris amb la flexibilització de les mesures.
Antonio Guirao, expert en l'evolució de l'epidèmia, ja ho va predir i va advertir que els rebrots començarien a partir del «15 de desembre», just després del pont de la Constitució, quan en moltes ciutats les restriccions es van relaxar. Els rebrots que van ser incapaços de controlar-se amb l'arribada de Nadal i ara en patim les conseqüències amb rècords mai assolits.
«Es va arribar a Nadal en fase creixent i amb inèrcia», explica Guirao, qui considera que les xifres tan altes de contagis equivalen a «gairebé com si no hi hagués hagut mascaretes». L'alt nombre de contagis registrats durant desembre, sumat a la relaxació de les mesures per salvar el Nadal, va ser «explosiu: combustible sobre un foc ja encès».
Tal com explica l'expert, estem davant d'una situació epidemiològica molt complicada, ja que «l'epidèmia ha adquirit una mida tan gran que ara es necessita molt temps per aconseguir frenar-la».
La Setmana Santa pot acabar tenint els mateixos efectes que Nadal
Quan encara no hem aconseguit doblegar la corba de la tercera onada, la comunitat de Madrid ja ha plantejat la seva intenció de flexibilitzar algunes restriccions. Bàsicament serien les que fan referència a l'hostaleria, per frenar l'impacte econòmic del sector. Algunes veus s'han alçat en contra, però això podria ser l'avantsala a noves relaxacions que, tenint en compte la situació actual, serien un gravíssim error.
«Les dates de Setmana Santa coincideixen amb una finestra de risc. La situació, casualment, és similar a la d'aquesta tercera onada. És possible que es plantegi flexibilitzar les mesures a finals de febrer o principis de març», assenyala Guirao sobre la possibilitat que d'aquí a unes setmanes les mesures es relaxin per afavorir el sector del turisme. Un escenari que recordaria al de Nadal i que podria tenir les mateixes conseqüències que estem patint ara: «Podria rebrotar l'epidèmia al llarg de març, a poc a poc, però amb l'efecte amplificador de la Setmana Santa, que faria de combustible sobre una epidèmia ja encesa d'abans. Tindríem un escenari similar al que tenim ara».
En aquest sentit, el que passi per Setmana Santa marcaria els mesos d'estiu. Per això, l'única manera d'evitar-ho és no conformar-nos amb 200 contagis per 100.000 habitants i seguir lluitant per arribar als 50 previstos amb anterioritat. O arribar fins al zero, com han aconseguit Austràlia i altres països asiàtics.