El juny del 2018 l'Ajuntament de Reus va presentar públicament el Pla Específic de la Bicicleta. Es tracta d'un document de planificació de les infraestructures i les actuacions previstes en l'àmbit de la mobilitat dels vehicles personals, que ara també inclou els patinets. Es divideix en tres fases, la primera de les quals ja hauria d'haver acabat i la segona hauria de fer-ho el juny del 2020, moment en el qual hauria de començar la tercera.
[predef]reus-144[/predef]
Fonts municipals expliquen a TarragonaDigital que diverses circumstàncies polítiques i econòmiques van portar a replanificar les fases previstes inicialment. El cas és que encara hi ha actuacions previstes que no s'han dut a terme segons el calendari presentat l'any 2018, unes actuacions que, tot i figurar a la fase 1, el govern hauria plantejat internament a la fase dos. Des de Bicicamp, entitat implicada en la redacció del Pla apunten que «s'ha produït un endarreriment en els terminis i en desconeixem el motiu», i consideren que caldria reactivar-lo i convocar una reunió per aclarir en quin punt es troba.
Sense reunions de seguiment
En la mateixa línia es valora des del PSC, que manté que des que es va presentar el document públicament, no s'ha tornat a convocar una reunió per fer-ne el seguiment. Apunten que la comissió de redacció va acabar la seva feina sense que s'establís com es procediria, si amb la mateixa comissió canviant-li el nom, o si s'havia de constituir un òrgan diferent.
Es podrien arribar a utilitzar les comissions informatives, però asseguren que ni tan sols en aquestes reunions s'avança en aquest sentit. El portaveu socialista, Andreu Martín, manté que «no s'està complint el Pla i alguna oportunitat nova que no estava inclosa en el pla es podria haver tingut present, com al barri Sol i Vista amb les reformes dels carrers, o al camí de Tarragona».
Afegeix que «fins i tot el que estava planificat, tot i que no va entrar a la primera fase, que era el carril bici que arribaria fins al Joan Rebull, no es va fer amb la urbanització de la vorera». La CUP hi coincideix i, per boca de la regidora Mònica Pàmies explica que el que s'ha fet fins ara «no és suficient, són carrils inconnexos que no aconsegueixen ser útils».
Des de Ciutadans, per la seva banda, la portaveu Débora García fa una valoració negativa de l'estat del Pla. «Va amb retard i encara som a la fase 1 perquè s'ha de solucionar un problema tècnic que va sorgir en intentar connectar l'estació d'autobusos amb Mas Iglesias; és prioritari realitzar al més aviat possible les actuacions necessàries per poder culminar la fase 1». Confia que l'adhesió de Reus a l'Estratègia Catalana de la Bicicleta 2025 serveixi per reimpulsar el pla local.
Reus s'adhereix a l'Estratègia Catalana de la Bicicleta
La previsió inicial estipula que la fase dos del projecte ha d'executar-se fins al juny de l'any vinent. Actualment, segons apunta la regidora d'Urbanisme i Mobilitat, Marina Berasategui, «s’està treballant per iniciar la fase dos al llarg del pròxim 2020». El cas és que, internament, s'està revisant «el Pla de Mobilitat Urbana per actualitzar-lo davant les noves formes de mobilitat que han emergit recentment».
La regidora no descarta que «potser ha arribat abans la regulació que la necessària revisió del Pla de Mobilitat, la realitat ha entrat amb molta rapidesa en el dia a dia». Tot i això, sentencia que «el govern de Reus no només està compromès amb la bicicleta sinó també amb la mobilitat sostenible». Quan es posi en marxa la fase dos del Pla de la Bicicleta es començarà a treballar en les connexions entre la zona nord i la zona sud de la ciutat.
Aquest dilluns mateix s'ha informat als grups municipals, a través de la comissió informativa, que l'Ajuntament de Reus té intenció d'adherir-se a l'Estratègia Catalana de la Bicicleta 2025. Es tracta d'una comissió, impulsada per la Generalitat, a la qual la capital del Baix Camp tindrà un representant. L'òrgan ha de servir perquè Generalitat i Ajuntaments comparteixin punts de vista i experiències en el marc de la mobilitat sostenible que, posteriorment, es puguin aplicar a cada municipi. Aquesta adhesió es votarà al plenari municipal —al qual el govern té majoria absoluta— previst per aquest divendres.
Pel que fa a la segona fase del pla local, l'objectiu és crear «eixos de connexió amb l'Hospital i la zona universitària de Bellissens», segons es va detallar a la presentació del projecte. Suposa actuar en 5,6 quilòmetres repartits en els següents carrers: avinguda de Prat de la Riba, carrer del Dr Robert, carrer de Sant Joan, passeig de Misericòrdia, avinguda de la Salle, avinguda de St Bernat Calbó, carrer de Closa de Mestres, Camí de Tarragona, avinguda del President Macià, carrer de Mercè Marçal, carrer de Carles Riba, avinguda de Josep Pla, avinguda de Bellissens, carrer de l’Argentina, carrer de Jaume Vidal i Alcover i carrer de Bernat Desclot.
Amb 420.096 euros de pressupost es preveia fer realitat tota aquesta xarxa, que hauria d'haver començat durant la segona meitat de la fase 1 i és l'actuació principal de la fase 2. També contemplava la gestió de l'aparcament a l'interior de la primera corona i 5.000 euros en matèria de seguiment, avaluació i actualització del Pla de la Bicicleta entre aquest estiu passat i el vinent.
La fase 1: estacions i tomb de ravals
La primera fase del projecte, que havia d'executar-se durant els primers sis mesos d'execució del Pla, és a dir, amb el principi del 2019 com a data límit, preveia connectar les estacions de tren i d'autobusos amb la xarxa ciclable del centre de la ciutat. Sí que s'ha aconseguit a la zona nord, on la plaça de Joan Rebull s'ha convertit en nexe d'unió entre l'estació de tren i el passeig de Sunyer —aquest projecte es va pressupostar amb 30.000 euros—.
No s'ha completat, però, a l'estació d'autobusos, que hauria d'haver quedat connectada al carril bici de Mas Iglesias. El Pla manté que «la rotonda de la plaça del Canal no permet encabir un carril bici sense eliminar un carril de circulació, per això s’ha construït un nou pas de vianants a l’avinguda del President Macià amb una connexió directa al carril bici actual del Parc de Mas Iglesias».
Aquest nou pas de vianants, però, encara no és una realitat, tot i que fonts municipals asseguren que el projecte està licitat i compta amb el pressupost necessari per posar executar-ho tan bon punt acabin les obres que es duen a terme a la plaça del Canal. Sí que és una realitat el reforç de senyalització horitzontal, les pintades a terra a les zones limitades a 30 quilòmetres per hora, és a dir, als passejos i al tomb de ravals. Són vies on les bicicletes i patinets han d'anar per la calçada i, sobre el paper, compten amb la preferència de circulació, tant al tomb de ravals com als passejos de Prim i de Sunyer en direcció de baixada, encara que hi hagi trams amb el carril bici a la coca central. De pujada, en canvi, es preveu mantenir el carril bici actual i no fer passar les bicicletes per la calçada.
Actuacions pendents
També s'ha pintat la zona d'avançament de bicicletes als semàfors del passeig, amb un pressupost de 3.000 euros. Suposa un espai on no s'aturen els cotxes, sinó que les bicicletes poden avançar-los amb el semàfor en vermell per col·locar-s'hi. El que no s'ha executat, tal com preveia el Pla —i ho pressupostava amb 20.000 euros— és la connexió de l'avinguda del Carrilet amb el carrer de l'Escultor Rocamora. Aquesta connexió permetria arribar fins a la nova unió, no duta a terme, entre l'estació d'autobusos i el Mas Iglesias —26.000 euros previstos—.
A principis del 2019 també s'hauria d'haver aplicat l'autorització de circulació de bicis en sentit contrari al que circulen els cotxes, una mesura prevista en aquesta primera fase i pressupostada amb 5.000 euros. També es preveia eliminar l'accés a l'aparcament de Miró des del Raval de Sant Pere —10.000 euros de pressupost— i obligar als ciclistes a no circular sobre de la bici per l'interior del tomb de ravals —3.000 euros previstos—.
La tercera fase ha d'arribar als afores
El Pla preveu, a partir del juny del 2020, començar a executar la tercera fase. Consisteix, per una banda, en intensificar la tasca més pedagògica i de difusió, i contempla «incentivar» l'ús de la bicicleta als edificis municipals, en el comerç local, en l'àmbit de la cultura, en el transport de mercaderies urbanes, en els camins escolars i en els desplaçaments a la feina. Totes aquestes campanyes preveuen un pressupost de 74.500 euros.
S'hi sumen, també, tasques de manteniment i seguiment d'aquest Pla Específic de la Bicicleta, amb 10.000 euros de pressupost, així com tota una nova fase ciclable molt més extensa que les dues anteriors fases juntes. La inversió prevista a partir de l'estiu vinent és d'1.556.460 euros per aconseguir, a grans trets, «pacificar les zones residencials de la perifèria de Reus, així com continuar el carril bici del polígon Agro-Reus».
Suposarà actuar en deu quilòmetres de carrers i avingudes, tot i que el document deixa clar que «està condicionada a la millora de la permeabilitat dels itineraris no motoritzats amb les grans infraestructures viàries i ferroviàries que envolten la zona de més densitat urbana de la ciutat».
Catorze sancions en mig any
L'ordenança de civisme contempla algunes de les restriccions pel que fa a la circulació de bicicletes i, després de la darrera modificació de la normativa, també dels patinets i monopatins. El canvi no ha agradat a Bicicamp, que considera que es desincentiva la mobilitat sostenible i que no garanteix la seguretat dels seus practicants. Pel que fa a les sancions, la Guàrdia Urbana va començar a aplicar-les a principis d'estiu.
Fonts municipals mantenen que només se sanciona en casos greus, per exemple, si es posa en perill la seguretat pròpia o dels altres usuaris de la via. En la resta de casos, apunten, es fa difusió i pedagogia sobre les normes de circulació referides als vehicles de mobilitat personal. Al mes de juny van rebre una comunicació de la DGT informant que, l'actualització del codi de circulació, aniria en la mateixa línia amb la qual es treballava la mobilitat a Reus.
Va ser llavors quan es va optar per començar a aplicar l'ordenança. El resultat va ser, durant el primer mes, una desena de sancions a bicicletes i patinets, una xifra que, durant la resta de l'any només ha crescut en tres multes més, específicament a patinets elèctrics.