Segons el nou pla penitenciari de la Generalitat, els delinqüents amb condemnes inferiors a tres anys de presó podrien evitar ingressar als centres a canvi de fer treballs comunitaris. Aquesta reforma està inclosa dins el Pla Estratègic d'Execució Penal d'Adults, que estableix que fins a 74 condemnats per «maltractaments» podrien complir mesures alternatives al carrer.
El pla té com a objectiu «assegurar el compliment en MPA de totes les condemnes que actualment es compleixen a la presó i que es podrien complir en MPA», és a dir, amb mesures penals alternatives. Titulat 'La rehabilitació com a missió', proposa que presos condemnats per delictes com conducció temerària, furts, narcotràfic, estafa i, fins i tot, violència de gènere, puguin evitar ingressar en un centre penitenciari per decisió judicial.
Els experts en violència de gènere consideren que perjudicarà les víctimes
Ara per ara, a Catalunya hi ha 449 condemnats per violència masclista que compleixen condemna amb Mesures Penitenciàries Alternatives i el pla contempla que fins a 74 presos condemnats pel mateix delicte poguessin sortir de la presó i complir al carrer. Es podrien complir en MPA les condemnes inferiors a tres anys, que en violència de gèneres són els condemnats per sotmetre a la parella a tracte degradant i per haver-ne danyat la integritat moral; per exercir violència física o psíquica habitual; per causar lesions que deterioressin la salut física o mental o per proferir amenaces contínues.
En el sector penalista i, sobretot, entre els experts en violència de gènere, el pla no ha tingut una bona acollida i consideren que perjudicaria les víctimes. Per a Francesc López, coordinar del sindicat ACAIP (Agrupació dels Cossos de l'Administració d'Institucions Penitenciàries), el pla «banalitza la violència de gènere». Assegura que «hi ha certs il·lícits penals que han de tenir una resposta contundent en el tractament, que aquestes persones s'adonin d'allò que han fet».
Segons la penalista Maria Durán, experta en violència de gènere i vicepresidenta de l'Associació Mujeres Juristas Thamis, «el pla té més de negatiu que de positiu i li falta perspectiva de gènere», ja que deixa a la víctima de violència masclista més indefensa que en l'actualitat. «El maltractador està convençut que no ha fet res. Sense càstig efectiu no desapareix el seu reforç ideològic», assegura Durán.
Justícia defensa les Mesures Penitenciàries Alternatives i la reinserció
Un portaveu del Departament de Justícia assegura que «les MPA són útils per tractar alguns casos de violència masclista, òbviament els més lleus» i que la proposta «s'ha d'aplicar segons el cas». Un estudi del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada detalla que la reinserció d'un pres que ingressa a presó és d'un 70% i que en les MPA és d'un 90%, pel que s'hauria de potenciar aquesta reinserció. A més, confirmen que la decisió que la condemna es faci a través de MPA recau sempre en mans del jutge.
[predef]fb-catalunya-345[/predef]
Reticència per part del sector policial a acceptar el pla
De la mateixa manera que per als experts de violència masclista el pla perjudicaria les víctimes, en el sector policial existeix la mateixa percepció. Tenint en compte que hi ha efectius dels Mossos destinats a protegir les víctimes de violència de gènere i que, a hores d'ara, no donen abast, l'augment de condemnats al carrer suposaria un problema de logístic i de seguretat. Un mosso explica a 'El Periódico' que «si no donem l'abast i hem de seleccionar casos segons el grau d'amenaça, imagini amb més maltractadors lliures».
També suposaria un problema en els casos de condemna per furts i robatoris, dos delictes que costen molt de controlar. El Mosso Toni Castejón expressa al mateix mitjà que «una delinqüència que tendeix a la reincidència és un problema de seguretat» i que «si ja tenim pocs recursos, que certs delinqüents tinguin penes molt lleus, ho agreuja».