Al llarg de diversos segles, les estrelles que reben el nom de Plèiades han causat autèntica fascinació a la gent. En un gran nombre de cultures del planeta, constitueixen una veritable font de mites, històries i llegendes de tota mena: des de l'Índia o la Xina fins a l'antiga Grècia, passant per Pèrsia i Egipte. Igualment, les trobem presents a les antigues cultures dels pobles polinesis, dels aborígens d'Austràlia i dels primers habitants d'Amèrica.
A continuació, et presentem diversos detalls al voltant de les cèlebres set germanes, que estan situades a la constel·lació Taure i que, entre altres coses, es relacionen amb la vida fora de la Terra.
Les Plèiades: definició i ubicació
Les estrelles conegudes amb la denominació de Plèiades són de les primeres que apareixen a la literatura: en concret, són esmentades en primer lloc en diversos textos de la Xina al voltant de 2.000 anys abans que Crist naixés. Se situen a l'interior de la constel·lació de Taure, un indret en què constitueixen un cúmul estel·lar obert. Allotja al voltant d'un miler d'estrelles calentes de classe espectral B i que tenen una edat mitjana, i és possible veure-la des de qualsevol hemisferi.
Com a grup, les Plèiades funcionaven com a fita per als navegants i com a calendari per als pagesos de cultures diverses. La seva denominació prové de la mitologia grega, que explica que les Plèiades eren set filles d'una nimfa marina anomenada Plèione i d'Atlas, el tità que carregava el món a les espatlles.
Igualment, aquestes estrelles es vinculen amb l'aigua com a element: rius, mars, oceans, llacs, deus, la pluja, la neu, la calamarsa i el gel. La història explica que les set Plèiades eren companyes verges de la deessa Àrtemis, i ens diu que igualment són germanes de les Híades i han establert una unió amb els déus que donen origen a llinatges reials diversos, com el de Troia o el d'Esparta.
En el moment en què Atlas va quedar obligat a carregar el món a les espatlles, Orió va perseguir les set germanes durant cinc anys, i les Plèiades primer van veure's convertides en colom i, després, en estrelles, per tal d'aconseguir que el seu pare es consolés.
Qui són les set germanes que constitueixen les Plèiades?
- Maia. Es tracta de la germana més gran de totes, coneguda per una bellesa enorme i per ser la mare del déu Hermes.
- Alcíone. La germana més poderosa, que es dedicava a vigilar els mariners i assegurava la seguretat i la calma del mar. Juntament amb el déu Posidó, va engendrar Hirieu.
- Astèrope. Aquesta Plèiade té una brillantor feble i, per això, constitueix la germana més feble de les Plèiades. Va engendrar Enomau amb el déu Ares.
- Celeno. Igualment, es tracta d'una estrella poc brillant. Amb el déu Posidó, la Plèiade Celeno va tenir tres fills: Licos, Nicteu i Eufem. A banda, fruit d'altres relacions també va tenir molts altres fills.
- Electra. Es tracta de la tercera estrella que brilla més del cúmul, i juntament amb Zeus aquesta Plèiade va engendrar Iasió i també Dàrdanos, que va ser el primer monarca de la metròpoli de Troia.
- Taígete. Va residir a la muntanya en solitud, i fruit de la seva unió amb Zeus en va néixer Lacedèmon.
- Mèrope. La germana més jove de totes set i la darrera Plèiade que els astrònoms van aconseguir identificar. Això segurament es deu al fet que brilla molt poc i no és visible a ull nu. Igualment, la llegenda explica que Mèrope va amagar-se perquè sentia vergonya pel fet d'haver contret matrimoni amb una persona de carn i ossos, contràriament a les seves germanes, que s'havien casat amb divinitats.
Els éssers de llum que resideixen a les Plèiades
Si fem referència als pleiadians, ens estem referint a la vida fora de la Terra. Concretament, parlem dels éssers de llum que resideixen a les Plèiades. Hi ha un gran nombre de persones que defensen que els pleiadians existeixen i que el Sol té una connexió amb les Plèiades. Per aquesta raó, tindríem una mena de connexió amb ells.
Els pleiadians constarien d'una consciència superior, serien una forma de vida extraterrestre que hauria evolucionat en gran mesura a nivell espiritual, essencialment perquè s'hauria originat molt abans que les persones humanes.
De la mateixa manera que les persones, durant molt de temps els pleiadians van estar perduts perquè desconeixien la seva pròpia naturalesa. Tal com hem explicat, es tracta d'éssers d'amor i de llum, altament positius, sensuals i feliços. Fa centenars de milers d'anys que van descobrir que la violència no serveix per solucionar les problemàtiques i van resoldre que no prendrien part en les guerres galàctiques. D'aquesta manera, van concentrar-se en la construcció d'una cultura pacífica que es desenvoluparia en centenars de planetes dins del cúmul d'estrelles de les Plèiades, les set germanes.
Els pleiadians creuen fermament en l'harmonia i la bellesa, cosa que queda plasmada en la manera que tenen de viure. Viuen envoltats de llum líquida, en ciutats fetes de vidre que tenen una gran brillantor, com si fossin cristalls de quars, al bell mig de la natura.
Igualment, es diu que les Plèiades constitueixen el tron i el bressol de la consciència de les persones, i s'afirma que el programa de la vida adàmica va posar-se en marxa amb un vincle amb aquesta zona de l'espai. Aquesta àrea, de fet, també mostrarà el retorn d'una intel·ligència que és superior.
Les Plèiades, de fet, són un indret en què les Jerarquies superiors duen a terme reunions per tal de posar en equilibri la creació inferior. Dit d'una altra manera, a les Plèiades es possibilitaria el contacte entre el cel i la Terra i serien un indret en què els àngels i les persones coincidirien. Per tant, els pleiadians haurien aparegut com a resultat de l'evolució dels àngels.
Algunes fonts expliquen que els habitants de les Plèiades s'haurien posat en contacte amb les persones en diverses ocasions. Per exemple, l'any 1954 haurien establert un contacte amb Dwight D. Eisenhower, president nord-americà, per mirar de prevenir un enfrontament nuclear.
Hi ha algunes veus que expliquen que la primera persona a qui haurien contactat els pleiadians és Billy Meier, un suís que havia nascut l'any 1937. L'home es vantava de posseir fotografies que mostraven una suposada vida extraterrestre com ara imatges de plats voladors, però la seva dona va explicar que les imatges eren un frau i que les hauria obtingudes a través de muntatges elaborats amb l'ajuda de tapes de cubells de les escombraries.