L’estiu sempre és sinònim de grans esdeveniments al cel nocturn, especialment pel fet que no fa fred per ser a l’exterior fins a altes hores de la matinada i gaudir de tots els espectacles que ens ofereix l’espai. Una de les cites més esperades a dins del’agenda astronòmica de l’estiu, i pràcticament de tot l’any, és, sense cap mena de dubte, la pluja d’estels de les Llàgrimes de Sant Llorenç, o els Perseids, que viuran el seu punt àlgid just abans de mitjans d’agost.
Quan és la pluja d’estels
La veritat és que la pluja d’estels dels Perseids es pot veure feblement des del 17 de juliol, coincidint amb el màxim dels Delta Aquàrids, i s’estén fins al 24 d'agost. Però els millors moments per veure els meteors aquest 2020 són els dies 11 i 12 d'agost, amb el clímax el dia 12 entre les 13:00h i les 16:00h (hora catalana), és a dir, de dia.
Per tant, les millors nits i matinades per gaudir d'aquest espectacle seran, sense cap mena de dubte, les dels dies 11 i 12. Serà llavors quan, segons l'Institut d'Astrofísica de les Canàries (IAC), podrem veure caure un màxim de 100 meteors per hora a una velocitat d'uns 180.000 km/h quan entrin en l'atmosfera terrestre, cosa que farà que s'incendiïn i deixin una ràpida i fugaç línia de llum en el cel.
Com es pot veure
El millor moment per veure a la nit la pluja d’estels en els dies àlgids serà entre la posta de sol i la mitjanit, just quan la Llunaminvant encara no haurà sortit i, per tant, el cel estarà més fosc i nítid per gaudir de l'espectacle. El més ideal és estar en un lloc amb la menys contaminació lumínica possible, així com en zones buidades d'edificis i muntanyes que impedeixin veure bé el cel.
Si no tenim un bon lloc per observar bé l'esdeveniment però igualment volem gaudir de la pluja d'estels en directe, l'Observatori del Teide ofereix la retransmissió en directe dels Perseids a través d'aquest enllaç.
Quin és el seu origen
Reben el nom de Llàgrimes de Sant Llorenç perquè el clímax de l'esdeveniment sempre té lloc al voltant del dia d'aquest sant, el 10 d'agost. Així mateix, el nom científic, el de Perseids, ve del fet que la pluja es pot veure mirant especialment en direcció a la constel·lació de Perseu.
Finalment, aquest espectacle té lloc sempre en aquestes dates perquè és just quan la Terra creua el núvol de pols i roques que el cometa Swift-Tuttle va deixar en una de les seves òrbites al voltant de Sol. L'encreuament amb aquestes restes fa que, quan els meteors xoquen contra l'atmosfera terrestre, s'incendiïn i es vegin aquests multitudinaris estels fugaços.