La nova Llei de ports i de transport marítim i fluvial de Catalunya dota el marc regulador del sector d’una visió global del sistema portuari en què els serveis i les activitats són essencials i les infraestructures el suport material.
Tot gràcies a una racionalització de l’estructura de l’administració portuària, una actualització dels instruments de planificació i gestió dels ports, la integració de compromisos més estrictes en sostenibilitat ambiental i mitigació del canvi climàtic, la integració d’un règim econòmic uniforme i autosostenible, i la simplificació administrativa.
Resumint, potenciar, sota criteris de sostenibilitat ambiental, el màxim aprofitament del gran actiu que representa el sistema portuari català i posar-lo al servei del país en dinamització econòmica i generació de llocs de treball.
Aquesta nova Llei inclou una moratòria de 7 anys per a construir ports. L’empresa pública Ports de la Generalitat centrarà els esforços a optimitzar els ports i en potenciar les instal·lacions portuàries, com ja es fa actualment.
L’empresa pública continua i continuarà adequant i modernitzant les infraestructures portuàries per potenciar les activitats que s’hi desenvolupen i promoure la creació de nous pols d’activitat econòmica dins dels recintes portuaris. L’objectiu és que els ports siguin motors econòmics per als municipis, el territori i el país dins d’un marc sostenible i respectuós amb el medi marí.
La Llei també conté la normativa i les línies estratègiques que es desenvoluparan amb el Pla de ports, en la fase final de la seva aprovació, per afrontar el canvi climàtic, des de tres eixos: sostenibilitat ambiental, mitigació i adaptació al canvi climàtic.
Adaptar les infraestructures al canvi climàtic
Un dels reptes és l’adaptació de les infraestructures portuàries al canvi climàtic, ja que les prediccions mostren un clima més càlid, més sec, amb major freqüència de fenòmens extrems i amb un increment del nivell del mar. Els esforços s’han de centrar a adaptar les infraestructures portuàries al canvi del patró del clima marítim.
El Pla d’actuacions 2020 de Ports de la Generalitat preveu la implementació d’un sistema a les bocanes dels ports per fer el monitoratge de les dades climàtiques i batimètriques. S’ha d’estudiar port per port perquè l’evolució meteorològica i la climàtica no afectaran d’igual manera a tots els ports. Quan es tinguin les dades de cada port, s’analitzarà quines són les actuacions a fer, segons els resultats obtinguts.
En alguns ports, cas del port de Palamós, l'Administració portuària inverteix 3,6 milions per reforçar el dic de recer, en altres ports, potser sigui necessari, per això és imprescindible disposar de dades per valorar quina serà la millor solució.
Mitigar el canvi climàtic
Catalunya representa un 1% de les emissions de la Unió Europea. Dins d’aquest context, el sistema portuari català establirà un inventari de referència de les emissions a l’atmosfera. S’estan fent accions per mitigar les emissions de GEH, impulsar les energies renovables, electrificar els ports i impulsar la mobilitat sostenible.
L’any vinent s’instal·laran plaques fotovoltaiques als sostres de les llotges de peix de Roses, Palamós, Arenys de Mar, Vilanova i la Geltrú i Sant Carles de la Ràpita, aquest darrer també es prepara per ser un espai multifuncional. L’objectiu és que les plaques solars generin energia per al seu autoconsum. Després, s’anirà fent a la resta de llotges del territori.
Així mateix, el Pla d’actuacions 2020 inclou l’execució d’un estudi per electrificar els molls als ports comercials de Palamós, Vilanova i la Geltrú i Sant Carles de la Ràpita. L’objectiu és que els creuers i els mercants de darrera generació puguin proveir energia elèctrica als molls. En aquesta línia s’està treballant en un projecte pilot per col·locar aerogeneradors als dics de recer.
En matèria de mobilitat sostenible, el 2020 s’instal·laran punts de recàrrega de vehicles elèctrics a 13 ports catalans, per tal que els ciutadans puguin carregar els seus vehicles elèctrics de nord a sud de la costa catalana. Aquests dies s’han començat a dotar els parcs mòbils de 10 ports amb motos elèctriques per al personal portuari. S’estan creant zones de passeig per als ciutadans, itineraris a peu per als vianants i carrils bici a tots els ports. L’objectiu és impulsar la mobilitat sostenible arreu dels ports.
Gestionar els recursos de forma sostenible
La Generalitat posa tots els mitjans per racionalitzar el consum sostenible dels recursos. El consum de l’aigua i de la llum s’estan optimitzant amb la instal·lació de torretes de prepagament a les palanques de les embarcacions nàutiques i de les de pesca. D’aquesta manera els usuaris paguen el que gasten. L’estalvi del consum energètic s’ha potenciat amb enllumenat públic amb tecnologia LED als espais públics dels recintes portuaris.
S’apliquen criteris d’integració paisatgística com s’ha fet als penya-segats de l’Ametlla de Mar. També es treballa per una gestió dels residus eficient. Diversos departaments de l’Administració catalana treballen conjuntament amb el projecte Marviva pel qual els pescadors recullen residus com els plàstics i el porten al port per a la seva valorització.
Els ports fa temps que treballen per la sostenibilitat i per tenir cura del medi marí. Amb les línies estratègiques de la nova Llei de ports i el Pla de ports que les executarà, els ports s’estan preparant i reforçant per afrontar el canvi climàtic.