«A Badalona o ets ric o ets pobre. No hi ha més». Són paraules de Montse, una catalana que porta tres mesos vivint en una tenda de campanya enmig del carrer, a Badalona (Barcelonès). Ella i el seu marit es van instal·lar junt amb tres famílies més al carrer de Ponent, i no és casualitat. Dormen davant de l'oficina d'Habitatge en senyal de protesta contra els desnonaments i la seva precària situació.
Montse porta la veu cantant al campament. Cada setmana convoquen assemblees, en les quals participen també veïns, simpatitzants amb la causa i activistes que intenten mantenir viva l'esperança dels afectats amb suport moral, en una situació que sembla no tenir solució a curt termini, segons avança 'El Periódico'. «No tenim pisos ni per oferir i com a solució temporal. Fa anys que no se'n construeixen», explica Álex Pastor des de l'Ajuntament.
Comptes embargats i un deute de 130.000 euros al banc
Montse no ha pogut accedir a un habitatge propi des de 2008, relata el mitjà citat. Ella i el marit van ser víctimes de la primera gran onada de desnonaments amb la crisi. Ara, amb 53 anys, acumula un deute de 130.000 euros al banc i té tots els comptes embargats. Així, qualsevol ingrés que superi els 900 euros, se l'enduu el fons d'inversió propietari del pis on vivien.
[predef]fb-catalunya-345[/predef]
Data per a 459 desnonaments el 2019
Les xifres no ajuden a veure la llum als protagonistes del drama. Aquest 2019 s'ha donat data per a 459 desnonaments a la ciutat i, tot i que la meitat s'han aconseguit paralitzar, la situació és crítica. I la llista d'emergència de l'oficina d'Habitatge de Badalona suma ja 150 persones.
És precisament un desnonament el que va unir aquestes quatre famílies ben diverses, totes d'orígens diferents: Barcelona, Romania, Marroc i Pakistan. A més, van viure un desnonament obert, modalitat per la qual si un primer intent es paralitza, ja no es fa necessari tornar a avisar els inquilins de l'immoble de la pròxima data d'execució del desnonament. En qualsevol moment, la policia podia treure'ls de casa, i així va ser.
El silenci de les institucions
El consistori assegura veure's desbordat per la situació. La tinent d'alcalde Aïda Llauradó, de Badalona en Comú, es posicionava rotundament al costat de les famílies, poc abans de les eleccions, i afirmava que no pactaria amb ningú fins que es trobés una solució. Dos mesos després, el seu grup ha pactat amb els socialistes i el campament segueix en peu.
En un principi, és l'Ajuntament qui ha de respondre a una emergència d'una família just després que perdi casa seva. Però el consistori assenyala que no té potestat total pel que fa a habitatge. «L'Ajuntament està comprant habitatge públic, però qui té responsabilitats és la Generalitat», diuen.
A Montse, l'alcalde va prometre-li un pis a Rubí en la seva última reunió. Dos dies després, la immobiliària li denegava per la seva morositat. Mai s'haurien imaginat que passarien les festes de Badalona en ple carrer. Menys, després de l'última proposta de l'Ajuntament: un contracte per garantir-los dos mesos en pensions. Una altra promesa que, després d'un mes, només ha rebut silenci.
Robatoris i un atracament a punta de navalla
La situació és insostenible. A les famílies, hi ha menors, que passen la nit a casa de familiars, perquè Serveis Socials no actuïn. I en es últims dies, els afectats han patit diversos robatoris i un atracament a punta de navalla.
«Volen que abandoni. Volen deslliurar-se de mi perquè deixi de molestar. Volen que ocupi un pis a la força per oblidar-se del problema. Però no ho faré. No els hi donaré la raó», diu Montse. Una denúncia carregada d'impotència d'una catalana que veu com s'apropa l'hivern mentre dorm al carrer amb la seva família i cada vegada menys esperança.