La filla petita de Luis Enrique, Xana, patia un osteosarcoma des de feia cinc mesos, un tipus de càncer infantil poc freqüent que afecta els ossos. Aquesta malaltia suposa un 3% dels casos de tumors malignes que es presenten en poblacions infantils i adolescents, és a dir, que provoca quatre casos per cada milió de nens anualment. En aquest article recollim tota la informació necessària sobre què és l'osteosarcoma, les seves causes i tractaments.
És un tipus de càncer que afecta, sobretot, nens i adolescents en fase de creixement
L'osteosarcoma es desenvolupa a partir dels osteoblasts, unes cèl·lules que afavoreixen el creixement dels ossos, de manera que es dóna, especialment, en nens i adolescents en etapa de creixement. Els tumors acostumen a aparèixer als ossos més grans com a la cuixa, al fèmur; a la cama, a la tíbia; i al braç, a l'húmer. Dins dels càncers d'ossos, és el més habitual, ja que representa un 35% dels casos, malgrat que sigui poc freqüent.
A efectes generals, les causes de la malaltia són desconegudes i no existeix cap relació genètica que vinculi el tumor amb altres patologies. Tanmateix, són una excepció els nens que tenen un historial familiar de retinoblastoma, un tumor a l'ull, perquè presenten més riscos a l'hora de patir un osteosarcoma. També ho són els nens que han patit altres tumors amb anterioritat i que s'han sotmès a radioteràpia, ja que l'exposició a la radiació pot potenciar les mutacions a l'ADN.
Un dels símptomes és el dolor persistent, que empitjora amb el temps
Els símptomes són diversos, però majoritàriament són anomalies i dolor als ossos que persisteix amb el temps. Signes clars d'un osteosarcoma són l'aparició d'una massa o bony en àrees com l'espatlla o el genoll i dolor a l'os o a l'articulació que empitjora de forma progressiva. Aquest dolor s'agreuja notablement a l'hora de practicar esport i, si arriba al punt de molestar al nen mentre dorm o està en repòs, és senyal d'alarma.
Altres símptomes de l'osteosarcoma poden ser extrema sensibilitat, inflors o enrogiments a la zona del tumor; limitacions en els moviments; coixera si afecta la cama o fractures, ja que el càncer debilita l'os. En cas que el tumor es localitzés a la pelvis o a la zona de la columna, l'afectat podria perdre el control dels intestins o de la bufeta, encara que resulta poc freqüent.
El tractament acostuma a combinar quimioteràpia amb cirurgia
La manera de diagnosticar aquest tipus de càncer és mitjançant una biòpsia, que consisteix a agafar una mostra del teixit afectat per analitzar-lo. També ajuden al diagnòstic altres proves com analítiques de sang, radiografies i una gammagrafia computaritzada del tòrax, per comprovar si hi ha afectació als pulmons, entre d'altres.
El tractament, habitualment, consisteix en una sèrie de sessions de quimioteràpia, per reduir en la mesura del possible la mida del tumor i per destruir les cèl·lules cancerígenes que es puguin haver contagiat a altres zones. Un cop fetes les sessions, es procedeix a fer una operació per mantenir l'extremitat afectada, ja que en poques ocasions s'ha d'amputar.
A més, en un 60% dels casos s'acostuma a fer un tractament més personalitzat provant nous fàrmacs, diferents dosis o diferents combinacions de medicaments. Això es deu al fet que el càncer en nens i adolescents és poc freqüent i no hi ha un únic tractament establert. Ara per ara, la radioteràpia no és efectiva amb aquest tipus de tumor.
En l'osteosarcoma localitzat, el pronòstic de supervivència se situa entre el 70 i el 75%
El pronòstic d'un osteosarcoma depèn de la gravetat i de l'extensió que hagi adquirit el tumor. Els pacients amb afectació als braços o cames tenen un millor pronòstic que els que tenen afectació a les costelles, els omòplats, la columna vertebral, la pelvis i els pulmons. El pronòstic empitjora com més parts del cos hi hagi afectades, de manera que en osteosarcomes localitzats el pronòstic de recuperació se situa entre el 70 i el 75% dels casos, però en els casos amb metàstasi es redueix fins a un 20%.