Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Mocador feminista en una concentració del 8-M a la plaça Mercadal de Reus

«Molta feina a fer!»: els lideratges femenins de Tarragona reclamen l'enderroc dels sostres de vidre

TarragonaDigital agrupa les veus d'una desena de dones referents en els seus àmbits professionals

Mocador feminista en una concentració del 8-M a la plaça Mercadal de Reus
Els lideratges femenins del territori demanen posar fi als sostres de vidre | Laia Solanellas

«Les passes que fem són endavant, però ens queda encara molta, moltíssima feina a fer», és la conclusió unànime que arriba un any més a redacció. Amb motiu de la celebració i reivindicació del vuit de març, TarragonaDigital ha volgut agrupar les veus d'una desena de dones del territori, referents consolidades en els seus àmbits professionals, per tal de reflexionar conjuntament sobre els reptes i deures del Dia Internacional de la Dona, quan torna a aparèixer amb força al calendari i el moviment feminista tornarà a sortir el carrer per omplir unes manifestacions que es preveuen multitudinàries durant la jornada. També a Tarragona.

[predef]tarragona-digital-84[/predef]

Presidentes, alcaldesses, metgesses, directores, esportistes, empresàries, periodistes. Líders, en definitiva, en els seus mons laborals. Més joves, més grans, més visibles, menys visibles. Són dones més que consolidades, més que reconegudes, més que empoderades. I totes coincideixen a reivindicar el múscul d'un vuit de març  que consideren positivament simbòlic, però que no ha de ser la línia d'arribada sinó el punt de partida. I que ha de ser inclusiu, obert i transversal, accentuen, per tal de ser útil i eficaç.

«El 8-M serà necessari mentre persisteixi l'ideari social que les dones  som febles i vulnerables»

«Deixar de sortir al carrer els 8-M voldrà dir que els nostres drets fonamentals ja estiguin del tot normalitzats i no haver d'accentuar la reivindicació», considera la presidenta de l'Associació de Dones Empresàries de Tarragona,Ana María Macho, poc abans del Dia de la Dona. «Voldrà dir el final de traves com la bretxa salarial, com la discriminació de gènere o fins i tot davant la nostra pròpia maternitat», reivindica. «El clam del 8-M serà necessari mentre persisteixi l'ideari que les dones  som febles i vulnerables dins la nostra societat», s'hi suma la Carme Boqué, cap d'Urgències de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona.

La doctora Imma Vallverdú és la directora del servei de Medicina Intensiva de l'Hospital Sant Joan de Reus
La doctora Imma Vallverdú és la directora del servei de Medicina Intensiva de l'Hospital Sant Joan de Reus | Adrià Morte

Les trajectòries professionals de Macho i Boqué no tenen res a veure. Tampoc la de Laura Roigé, la primera presidenta de la història centenària de la Cambra de Comerç de Tarragona i que reclama que «no hauria de ser exòtica ni excepcional la meva presidència, sinó el fet que cap altra dona m'hagi pogut precedir durant més de 100 anys!». «El 8-M és una eina per recolzar-nos les unes a les altres i també per homenatjar els moviments en favor dels drets de les dones que ens han precedit», afegeix l'empresària prioratenca Merche Dalmau, actualment al capdavant del celler Clos Galena que va arribar a omplir les copes de les taules dels Premis Nobel.

Onze referents femenins de la demarcació reclamen més visibilitat i més oportunitats d'igualtat des del moviment feminista

La Unitat de Cures Intensives (UCI) de l'Hospital Sant Joan de Reus també està en mans de dones, en aquest cas de la doctora Imma Vallverdú. Reivindica el dia d'avui com a «imprescindible» i recorda que «la mirada femenina del món és igual d'important que la masculina a la qual estem acostumats, perquè es complementen». La presidenta local del Col·legi Oficial de Psicologia (COPC), Eva Llàtser, destacaria que «el vuit de març no exclou ningú i mostra un feminisme inclusiu i equilibrador».

La periodista Coia Ballesté, presidenta també del Col·legi de Periodistes a la delegació de Tarragona, recorda com va sentir de la boca de Johan Cruyff el comentari despectiu «un partit tan important, i envien una dona per cobrir-lo!» en referència a una companya de feina, quan l'holandès entrenava encara al Barça. «A diferència d'un home, nosaltres hem de demostrar d'entrada que valem perquè es pressuposa en l'imaginari col·lectiu que no sabem», reflexiona. Arriba a la mateixa conclusió que l'actual consellera d'Esports a l'Ajuntament de Tarragona, María José López, o l'atleta olímpica vallenca Marta Galimany.

«Sento la responsabilitat d'obrir camins nous i encapçalar polítiques decididament feministes»

Noemí Llauradó.
Noemí Llauradó exhibeix la vara que l'acredita com a nova presidenta de la Diputació de Tarragona. | ACN

Noemí Llauradó va ser escollida l'estiu de 2019 la primera dona presidenta de la història de la Diputació de Tarragona. Pocs dies abans, la tortosina Meritxell Roigé rebia la vara d'alcaldessa de la capital del Montsià i també es convertia en la primera dona a presidir la corporació ebrenca. «Sento la responsabilitat d'obrir camins nous i la responsabilitat d'encapçalar polítiques decididament feministes», se sincera Llauradó, presidenta d'un ple on tres de cada quatre diputats encara duen corbata.

«Hem de fer servir els nostres càrrecs per implementar polítiques d'igualtat i promoure legislacions que combatin la bretxa  que ens desiguala», apunta Roigé. Totes coincideixen a identificar que el sentit del vuit de març és col·lectiu, a interpel·lar els homes a sumar-se al moviment lila i a enderrocar «els sostres de vidre, invisibles però existents, que permeten a les dones entrar a les organitzacions però que encara les allunya de les taules de  presa de decisions», en paraules de Llauradó.

Galimany denuncia que «cal que les dones tinguem accés a feines que encara estan copsades majoritàriament per homes», i Vallverdú es pregunta si «no hi ha dones preparades, eficients i vàlides per ocupar aquests càrrecs de responsabilitat?». Es pregunta i també es respon, des del despatx.

Dones líders i referents demanen «esmicolar els sostres de vidre» que les allunyen dels càrrecs de poder

María José López és consellera d'Esports a Tarragona des de mitjans de l'any passat. Recorda com la maternitat  la va forçar «a haver de reduir la jornada laboral, acceptar un sou inferior i renunciar a opcions d'ascendir» laboralment. Avui fa una crida a «esmicolar els sostres de vidre i fer caure entre tots les barreres invisibles que encara ens frenen». La presidenta de la Cambra s'afegeix al missatge i assenyala que «hem de lluitar unides contra tot aquell que ens posi obstacles». Considera «intolerables, inadmissibles» les bretxes que encara dificulten l'ascens de dones a espais de direcció. Ella ja ha trencat el seu.

Bandera feminista en una manifestació del 8-M a Reus
El feminisme torna a posar-se d'acord per reivindicar-se aquest 8 de març | Laia Solanellas

Aquesta anomalia numèrica les porta a coincidir que les anomenades quotes de paritat «no són cap solució a res, però han esdevingut una mesura provisional necessària» fins que la paritat s'imposi ja no per quota, sinó per sentit comú. «Certament, és la realitat qui ens confirma que, sense aquestes quotes, encara hi hauria sectors sense representació femenina», hi destaca la doctora Vallverdú. «La solució real serà educar els nostres fills en igualtat i legislar amb consciència», apunta l'Eva. «Avui encara necessitem aquestes quotes, confio que demà  ja no», s'expressa, també ferma, la Coia.

Les quotes, una tireta provisional: «la solució real passa per l'educació»

L'actual cap d'Urgències de Joan XXIII confessa «la por que vaig passar quan estava embarassada  i el meu contracte era en condicions molt precàries» a la sanitat pública. Avui, exclama que «la nostra medicina serà femenina o no serà!», en un sector d'històrica majoria de treballadores. Ana María Macho es confessa cansada que «la invisibilitat  i la desigualtat» siguin el pa de cada dia en una societat amenaçada «per la violència masclista i per una sèrie de sentències judicials» lesives com la de la mediàtica 'Manada'. «I l'amenaça també d'una ultradreta  que minimitza la realitat i que menyprea l'activisme», subratlla la doctora Vallverdú.

L'atleta vallenca Marta Galimany.
L'atleta Marta Galimany, aquest dimarts a Valls. | Júlia Giribets

En temps de temors i amenaces, les dones entrevistades per TarragonaDigital fan una crida a «tornar a  mobilitzar-nos, perquè ens fa més fortes i perquè farà que governs i societat civil ens tinguin en compte!». Boqué insta a «reivindicar-nos com les dones que som i en el lloc que ocupem», i la presidenta de la Diputació retreu que «se'ns està obviant  com al 50% de la societat que som: s'estan obviant les nostres opinions, criteris i mirades, i aquesta és una anomalia  que tornarem a denunciar». El clam és unànime.

El 8-M, una lluita compartida: «és importantíssim que molts homes ens acompanyin»

Entenen que «és importantíssim que molts homes  ens acompanyin en la lluita diària, no només avui» —en paraules de l'alcaldessa de Tortosa— i que «els temps estan canviant de forma lenta però irreversible», en les de Laura Roigé, la veterana de la conversa.

«La desigualtat encara es nota en la conciliació, en la vida domèstica, en què per als mitjans l'esport femení encara no competeix en igualtat  de condicions respecte al masculí», es lamenta Galimany, una de les poques esportistes que poden presumir que aquest estiu competiran als Jocs Olímpics de Tòquio. «Som dones amb energia, amb frescor, sense por i que ens sabem fortes  davant les adversitats de la vida», subratlla Dalmau. No obliden que, en el que portem de 2020, ja són catorze les dones que han estat assassinades per la violència masclista arreu de l'Estat espanyol.

«La nostra lluita és una lluita vigent, compartida, justa i on no ens podem permetre defallir», conclou la consellera López. «Perquè les dones som treballadores inesgotables i perquè plantar cara ens converteix en valuoses, molt valuoses», continua. «Perquè el masclisme  és diari i els nostres drets han de ser efectius i respectats», l'acompanya la presidenta de la Diputació. «I perquè la lluita que representa el vuit de març no és només nostra, sinó especialment de les dones que vindran per darrere nostre», afegeix Ballesté.

La violència masclista ja suma 14 assassinats arreu de l'Estat en el que portem de 2020

Coia Ballesté i Josep Bertran han presentat el cicle 'Experiència de periodista'
Repsol patrocina el cicle 'Experiència de periodista', amb la tarragonina Danae Boronat com a primera protagonista. | Cedida

Totes estan d'acord en què l'èxit del vuit de març rau en què no es limiti al vuit de març. «Que la revolució no només sigui conjunta, sinó que sigui també contínua», insta la Carme Boqué. «I que ja està bé d'haver de demostrar molt més que valem, que servim, pel simple fet de ser dones», subratlla Macho. Es reivindiquen com a dones, com a dones sense por, com a dones amb veu. «Perquè això no és una lluita de forces sinó un pas endavant conjunt, compartit, per anar tots i totes plegats cap a la igualtat real», reclama l'Eva Llàtser.

La Laura Roigé confessa, entre reivindicacions, anècdotes i reflexions variades, que «en el fons de tot això, abrigo una esperança  gran». Mira «els ulls de la gent jove», a qui confia el relleu i la legitimitat per canviar les regles. «Encara som molt lluny, si bé és cert que estem avançant i ho fem amb pas ferm», hi coincideix la Noemí. «Pel què estem lluitant  és per una forma de vida igualitària», recorda la Merche. La doctora Vallverdú recepta «tolerància i educació», i la presidenta del Col·legi de Periodistes diagnostica «confiança en nosaltres mateixes».

Aquest diumenge és vuit de març, però la selecció de dones lídersde Tarragona que ha format part d'aquest article ho torna a tenir molt clar. «Molta feina a fer!», sí, però també el compromís de no desistir. «Perquè allò que assumim com a habitual no implica ser normal, és més, no té res a veure», addenda sobre la botzina la Noemí. El moviment feminista, transversal, torna a escena. Serem més precisos. El moviment feminista, transversal, segueix a escena.

També et pot interessar