Avui, diumenge 26 de maig, més de mig milió de tarragonins, de persones censades en els 183 municipis de la província, estan cridats a les urnes per segona vegada en poc menys d’un mes. 562.785 votants per les municipals i 578.679 per les europees, per ser precisos. La diferència en el cens és deu al fet que no tots els estrangers d'altres estats de la Unió Europea estan empadronats al seu municipi de residència, requisit imprescindible per poder participar en les eleccions municipals.
[predef]eleccions-tarragona-282[/predef]
No arriba a súper diumenge electoral però s’hi apropa perquè hi ha dues convocatòries: les eleccions al Parlament Europeu i les esmentades municipals. Així doncs, les 1.010 meses electorals comptaran amb dues urnes: una per triar els nous consistoris i una altra per enviar representants a Europa. Les paperetes es diferenciaran pel color, ja que les del Parlament Europeu seran blaves.
Però quan aquest diumenge el votant acudeixi a les urnes, d’on surt l’urna que té al davant? I les paperetes que ha recollit dins la cabina? O les persones que ocupen la taula electoral, qui són i quin càrrec tenen?
Quantes urnes hi ha en cada comarca a Tarragona?
Les urnes són de titularitat estatal i les tenen cedides els consistoris que, habitualment, les guarden en dependències municipals. Un breu recorregut per algunes de les principals ciutats del territori permet veure on hi ha més urnes i on menys. Tarragona ciutat exerceix de capital i és el municipi que compta amb més urnes, 318 en total. Reus no es queda curt: 316 repartides entre tretze col·legis electorals.
Al Baix Penedès, al Vendrell, compten amb 88 urnes (una per cada una de les eleccions que es duran a terme aquest diumenge 26 de maig) per 44 meses. A l'Alt Camp, a Valls, no es queden molt lluny del Vendrell i en faran servir 65. I per últim, les dades recollides per TarragonaDigital indiquen que a la capital de la Conca de Barberà, Montblanc, hi haurà vuit urnes obertes.
Compensació de 65 euros per als membres de les meses electorals
Diumenge, entre mitja hora i una hora abans de l’apertura dels col·legis electorals, els membres de la mesa electoral triats per sorteig —el president i les dues vocalies, inclosos els suplents— estaran presents per tenir-ho tot llest tan bon punt el primer votant travessi la porta. Abans de procedir amb la constitució de les taules tots, absolutament tots, han de ser al local electoral i, si no hi són, poden concórrer en un delicte electoral.
Qui paga les paperetes de les eleccions?
La impressió de les paperetes depèn dels ajuntaments i, segons ha explicat a TarragonaDigital fonts de la Subdelegació del Govern, l’Estat els hi paga un percentatge. Un altre detall, potser menor però important, és qui obre el local electoral i sol recaure aquesta tasca en el responsable o la responsable del centre, en el cas que sigui una escola, que sol ser el fet més habitual en les ciutats.
La seguretat de la jornada depèn dels Mossos d’Esquadra que compten amb el suport de les policies locals i, si fos el cas, de Guàrdia Civil i Policia Nacional.
Les diferències entre un interventor i un apoderat
Ara bé, dins el col·legi electoral també hi ha un altre actors a tenir en compte: els interventors i els apoderats. Es tracta de simpatitzants o afiliats que es passegen amunt i avall amb credencials dels partits polítics que es presenten a les eleccions.
Quina diferència hi ha entre un interventor i un apoderat? Els interventors només poden exercir les seves funcions en la mesa en la qual estan acreditats mentre que els apoderats, com a representants d’una determinada candidatura, es poden moure per tots els locals electorals. Els interventors assisteixen a la mesa i participen en les seves deliberacions, amb veu però sense vot, i poden formular reclamacions i protestes arribant, fins i tot, a demanar certificacions davant la mesa.
El recompte es fa a través de les dades que el representant de l’Estat —mitjançant instruments telemàtics com ara tauletes— envia a una central de dades, i allí els apoderats poden demanar còpia de l’acta del recompte que s’aixeca en cada mesa.
Interventors i apoderats a Tarragona i a Reus
Aquest mitjà s'ha posat en contacte amb les principals formacions que aspiren a les alcaldies de Tarragona i Reus per preguntar sobre quants interventors i apoderats tindran presents durant la jornada electoral. Es tracta d’una dada que, com la dels assistents als actes de campanya, les formacions polítiques utilitzen com a termòmetre per intentar esbrinar quin serà el seu suport electoral.
A Reus, més enllà de qui ha rebut la carta anunciant-li que té càrrec en alguna mesa, al voltant de 700 persones seran als col·legis amb una acreditació al coll. Segons les fonts dels mateixos partits, les candidatures que més apoderats tindran seran Junts per Reus i ERC, amb unes 150 persones cadascuna. Els segueixen Ara Reus, que afirma rondar el centenar d'acreditacions; per darrere la CUP i el PSC amb entre 60 i 65. Pel que fa a les formacions sense representació, En Comú Podem Reus i dCIDE comptaran amb una cinquantena d'apoderats i tan Primàries com Entre Veïns superaran la quarantena.
A Tarragona, la candidatura de Didac Nadal compta amb 130 apoderats i apoderades a la ciutat. El PSC, la llista de l’aspirant a la reelecció Josep Fèlix Ballesteros, es mou, segons han explicat a aquest mitjà, al voltant del centenar d’interventors i apoderats. El tercer esgraó és, i aquesta és la sorpresa, per Ara Tàrraco 5 Estrelles que asseguren comptar amb 64 apoderats, seguits molt d’aprop per Ciutadans, que en té 60.
Les dues formacions municipalistes, Centrats per Tarragona i Assemblea per Tarragona, estan entre 20 i 30 apoderats, els homes i dones de Carlos Calderón, i una quinzena els de la llista liderada per Oriol Achón.