Continuem amb l'anàlisi dels partits polítics que vam iniciar arran de l'anunci d'una futura convocatòria electoral a Catalunya. Si vam començar pel PDeCAT, pel fet que ostenten la presidència del govern català; ara és el torn, dels socialistes. El PSOE, el germà gran dels socialistes catalans, ostenta la presidència del govern espanyol i el PSC, el partit federat català, aspira a jugar un paper clau en una futura alternança al capdavant del Palau de la Generalitat.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
Els socialistes van mantenir, durant 12 anys, l'alcaldia de la capital. Tarragona va passar de ser un feu 100% convergent, a una de les peces més importants del taulell socialista. Les eleccions del mes de maig de l'any passat els van deixar, novament, com a força més votada però aquest cop sense l'oportunitat de mantenir l'alcaldia.
Quan semblava que el PSC tindria problemes per mantenir unes certes quotes de poder a l'àrea metropolitana de Tarragona, sobretot arran de l'acord frustrat entre socialistes i neoconvergents a la Diputació de Tarragona, la repetició electoral del passat mes de novembre els hi va anar bé, molt bé. El PSC de Tarragona va recuperar el segon diputat, una acta que va anar a parar a la regidora de Reus, Sandra Guaita. Guaita acompanya al veterà Joan Ruiz als plens del Congrés en una fotografia que exemplifica molt bé el procés de relleu generacional en el qual es troba immers el partit.
Sandra Ramos, consolidant-se al capdavant del grup municipal
Els socialistes van viure un trauma l'any passat. Donaven per fet que, encara que l'aritmètica política els podia prendre l'alcaldia, En Comú Podem s'avindria a quatre anys més d'alcalde Ballesteros. La història no va anar per aquest camí i la decisió de la coalició d'esquerres de sumar forces amb ERC els va fer mereixedors, a En Comú Podem, de l'odi etern de l'aparell de Ramon i Cajal. A cal PSC va suposar una sacsejada per alguns noms molt acostumats a manar, a tenir poder.
Ballesteros, reubicant-se
Ara, però, les aigües baixen relativament més tranquil·les. La portaveu del grup municipal, Sandra Ramos s'ha consolidat en un grup municipal del qual Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona durant 12 anys, s'ha anat desmarcant. Ara bé, segons fonts consultades per l'elaboració d'aquest reportatge, «no s'ha apartat de la política, en continua fent, però dins el partit». «Ballesteros està intentant reubicar-se», segons apunten fonts polítiques de Tarragona. La clau del moviment de Ballesteros? Inipro. Depèn de com s'acabi resolent aquest seriós entrebanc judicial, «no m'estranyaria que en Pep Fèlix volgués ser candidat al Parlament».
La presència de Ramos a tot arreu, «està ocupant tots els espais», segons altres veus socialistes consultades, està generant «anticossos» i sembla que la tensió amb una de les conselleres amb més pes polític dels governs Ballesteros, Begoña Floria, va en augment. Floria ha agafat un perfil molt baix perquè «també està esperant a Inipro».
Altres noms destacats de la vella guàrdia de Ballesteros, com ara qui va ser el seu cap de gabinet, Josep Maria Bonet, han quedat fora de joc amb el canvi de govern i no s'esperaven decisions tan contundents com fer-lo fora, com a treballador, de l'Empresa de Mitjans de Comunicació.
En el marc d'aquest procés de regeneració que està iniciant el PSC al Camp de Tarragona, Nicaragua ha volgut donar projecció a Òscar Sánchez, alcalde de Constantí, oferint-li un càrrec orgànic que sembla que hauria rebutjat.
El paper dels diputats
El PSC compta amb representació tant a Madrid com a Barcelona. A Madrid, els dos diputats, Joan Ruiz i la reusenca Sandra Guaita, «mantenen una bona relació». «Barcelona ha traslladat a Ruiz que ha de començar el traspàs de poders, el traspàs generacional, i d'un temps ençà, en Joan està molt per la labor, té bona relació amb la Sandra» apunten les fonts consultades.
L'altre representant tarragoní a Madrid és senador. En Santi Castellà, primer secretari del PSC de Tarragona, «no és un perfil 100% orgànic del partit, és més aviat un intel·lectual, però al PSC són conscients que necessiten més perfils com ell. A més a més, estan animant a en Santi a tornar-se a presentar com a candidat a ser primer secretari perquè és un nom de consens, un nom que evitaria obrir polèmiques com les que es generarien si, per posar un exemple, es presentés en Carles Castillo».
Carles Castillo, candidat a alcalde de Tarragona?
El PSC té molt clar que la seva aposta, en la situació política actual, és trencar les trinxeres catalanes i, arribat el moment, si cal governar conjuntament amb ERC. Aquest missatge l'ha fet córrer qui va ser president del Senat en l'anterior legislatura, el filòsof socialista català Manuel Cruz en sopars arreu de Catalunya. En aquest context, un perfil catalanista i d'esquerres, com el del diputat socialista tarragoní Carles Castillo, hauria de ser una aposta guanyadora.
Castillo va criticar els acords del PSC de Tarragona amb el PP en l'àmbit municipal, no se n'ha estat de posicionar-se, sempre, a favor d'entendre's amb Podemos, i manté «una relació d'amistat» amb el diputat republicà a Madrid, Jordi Salvador. Tanmateix, no sembla que sigui l'hora, encara, de l'enfant terrible del socialisme tarragoní.
Carles Castillo, un vers lliure, està iniciant una aproximació cap a companys de partit de la seva generació però no del tot ben rebuda: «Sembla que en Carles finalment s'ha adonat que està molt sol al partit. En una reunió del consell de la Federació, va proposar fer primàries per càrrecs orgànics i es va quedar sol votant la seva proposta, ningú li va donar suport».
Qui serà el candidat?
El grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Tarragona ha aparcat fins a mitjan mandat el debat sobre el candidat a alcalde. Sandra Ramos, que està fent tots els papers de l'auca, «i els està fent bé», podria aspirar a ser alcalde i assumir el rol de canvi generacional respecte a una vella guàrdia que actua com a poder autèntic del partit i s'ha refugiat a la Diputació de Tarragona.
Ara bé, sembla que Carles Castillo també podria tenir «aspiracions d'alcaldable». «Castillo no troba el seu espai al Parlament i podria apostar per ser 'cabeza de ratón', és a dir, posar-se al capdavant de la formació a Tarragona i deixar enrere altres pretencions. El PSC ha potenciat a diputats que ho han fet bé, que han sigut treballadors, com Eva Granados, Raül Moreno o Pol Gibert, però en Carles està molt qüestionat des de Barcelona» afegeixen les fonts consultades per a l'elaboració d'aquest reportatge.
