El mes de desembre de l'any passat, el consell nacional del PDeCAT va aprovar el canvi de nom a Junts per Catalunya. Es tractava d'un capítol més d'una de les històries més apassionants de la política catalana en els darrers anys: la metamorfosi de l'antiga, i poderosa, molt poderosa, Convergència Democràtica de Catalunya en un partit independentista desubicat ideològicament.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
Ara, s'està escrivint el següent capítol d'aquest viatge iniciat pel president Mas. L'hereu de l'imperi del president Jordi Pujol, no debades el creador de la Catalunya contemporània, hagué de fer front a una tempesta perfecta. Una tempesta conformada per la severa crisi econòmica; la forta crisi política, que portà al naixement del 15-M i Podemos; i els problemes interns de corrupció, amb la vergonyosa confessió de Jordi Pujol sobre una milionària quantitat amagada als bancs andorrans.
L'anunci d'una futura convocatòria electoral per part del president del govern català, Quim Torra, és un bon punt de partida per fer una presa de temperatura de l'estat d'ànim actual de les files del PDeCAT a les comarques de Tarragona. La conclusió més destacada d'aquesta presa de temperatura: la divisió entre «activistes i estadistes», sobre la que tant s'ha parlat, és més nítida que mai.
A la banda dels activistes, d'aquells que proclamen allò de «com pitjor vagin les coses, millor per nosaltres», s'hi troba Albert Batet, antic alcalde de Valls, que ha passat en poc temps «d'un independentisme molt moderat» a instal·lar-se en el «canya, canya, canya». Des dels estadistes es contraposa a la figura de Batet, un Batet molt implicat amb Waterloo i el president Puigdemont, la de l'alcalde de Reus: «no són el mateix. La metamorfosi d'Albert Batet l'haurem d'estudiar molt de prop».
A la banda dels estadistes, des de l'actual secretari d'organització del PDeCAT, el tortosí Ferran Bel, fins a la vella guàrdia convergent, com l'antic alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, qui, en principi, «se n'ha anat al tros» però, segons apunten fonts del municipi, «pel poble no se'l veu així que política, segur que en continua fent». També estarien en aquest àmbit d'influència, l'actual president de vegueria del PDeCAT al Camp de Tarragona, Joan Josep García. Pel mig, «satèl·lits» com l'actual portaveu de Junts per Tarragona a la plaça de la Font, Didac Nadal o càrrecs de pes com Josep Maria Cruset, que ha reforçat la seva posició des de la moderació i la institucionalitat que li atorguen una posició privilegiada com és la de presidir el Port de Tarragona.
«Dissoldre el PDeCAT sota el lideratge clar i potent del president Puigdemont i crear Junts per Catalunya com a partit»
L'alcalde Joan Miquel Nadal va ser l'home fort de Convergència durant molts anys a Tarragona ciutat. Nadal era l'essència de la Tarragona d'aleshores: catalanista per temes catalans, espanyolista per la resta d'històries. Jordi Sendra, una persona molt vinculada a aquella etapa i que va arribar a ocupar el càrrec de regidor d'Urbanisme, ha abandonat tota mena de moderació i, instal·lat al Port, després d'haver intentat donar batalla per ser l'alcaldable per Tarragona, s'ha posicionat en el 'Puigdemontisme', una postura més pròxima ideològicament a les de la CUP que a les dels governs de dreta nacionalista dels quals va formar part.
Alguns d'aquests noms de l'etapa de Nadal aposten, clarament, per dissoldre el PDeCAT dins Junts per Catalunya, «amb un lideratge clar i potent del president Carles Puigdemont. I una estructura forta a Catalunya en el que tinguin presència líders actualment independents com Laura Borràs, Elsa Artadi i també d'altres provinents del PDeCAT com Miriam Nogueras, Ramon Tremosa i Jordi Puigneró».
Es tracta d'una posició que topa amb la de l'altre sector, el dels «estadistes» que no només volen la supervivència del PDeCAT sinó que reivindiquen «el llegat del president Pujol. A tots ens va avergonyir la seva confessió però la Catalunya contemporània és obra seva i si tenim instituts arreu del país, per exemple, és gràcies a ell». «Conviure vol dir reconèixer a l'altre. Si no ho aconseguim millor que ens separem» adverteixen les fonts consultades.
Hi ha un mandat de l'1-O?
La batalla pel nom no és l'única que tenen oberta dins el PDeCAT. L'1 d'octubre també genera mirades diferents. Mentre hi ha antics noms del partit que no estan disposats a renunciar al seu llegat, «va ser el dia de la dignitat de tot un poble unit. No ens vam partir la cara aleshores per fer marxa enrere ara», d'altres dubten que es pugui extreure un mandat democràtic d'aquella jornada. «No va anar a votar ni el 50% del cens, no hi ha cap mandat del referèndum» apunten des d'aquest sector del partit.
Aquesta ànima del PDeCAT, l'ànima més purament convergent, amb més sentit de governança, es mostra convençuda que «la societat compra un discurs de centralitat, de moderació i no podrem reconèixer el nostre país mentre la CUP estigui implicada a la governança». «La governança s'ha de produir sense els extrems», un missatge amb càrrega de profunditat no només en clau interna, sinó dirigida també a la dreta espanyolista, perquè abandoni temptacions extremistes i es mostri disposada a fer una oferta.
«Ens hem equivocat votant en contra de la investidura de Pedro Sánchez. El PDeCAT ha de tenir mentalitat d'Estat i els partits independentistes començarem a anar bé quan diguem la veritat a la gent» conclouen des de l'ànima més convergent del PDeCAT.
