Roses als hospitals, un Sant Jordi al juliol, aplaudiments a les vuit, gel hidroalcohòlic al bolso i a la motxilla, infants sense anar a l'escola i un confinament històric a casa durant tres mesos de paciència de ferro. Podria definir-se l'any 2020 amb múltiples adjectius, però cap d'ells s'allunyarà gaire d'allò d'atípic, únic o inversemblant. I tot va descavalcar un 13 de març: avui fa mig any d'aquella primera ordre de confinament a les portes d'un cap de setmana de primavera.
Sis mesos, prop de 500 vides i més de 6.500 casos positius després, les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre mantenen el pols a la Covid-19 sense permetre's el luxe d'abaixar la guàrdia. Les portes de la tardor s'obren acompanyades d'un reguitzell de llums i ombres que no fan preveure que l'espiral d'incertesa s'acosti al final. Mig any després que ens canviés la vida de cop, el virus segueix més que present. Tarragona ha hagut d'aprendre, però, a conviure amb la pandèmia. A la força, és clar.
Tarragona: més de 6.500 s'han contagiat del virus i calma tensa davant la previsible segona onada
La situació sanitària actual és llunyana a les setmanes més greus del març i de l'abril, però manté unes tendències tan regulars com alarmants. Amb una mitjana de 100 nous casos al dia, el Camp de Tarragona suma ara mateix 77 persones ingressades als hospitals del territori, 11 dels quals a la UCI, i manté un risc de rebrot altíssim per sobre dels 150 punts.
L'Ebre respira més tranquil, amb un risc de rebrot moderat, notablement més acceptable que el de la resta de la demarcació, de 41 punts. Les terres del Sud acumulen ara mateix només cinc persones ingressades als hospitals, tenen buides les Unitats de Cures Intensives i confirmen la situació actual, genèrica, de calma tensa.
La por a una previsible segona onada de la pandèmia durant la tardor es veu clarament en símbols com les residències de la tercera edat. Amb la sensació dels deures fets, d'haver après moltes lliçons i d'haver-se preparat molt millor —en formació, en material, en coordinació—, però amb l'ai al cor de saber que el risc zero no existeix. Els sis mesos del terratrèmol cauen com una gerra d'aigua freda en un context altre cop incert.
Eva Llàtser, psicòloga: «La sensació general de cansament és molt alta»
«El primer que cal dir és que la nova normalitat sempre va ser un concepte erroni, equivocat, enganyós», opina Eva Llàtser, presidenta del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC) a Tarragona. «On som és a un període excepcional que necessita mesures excepcionals, però que en cap cas ha de ser ni serà una normalitat», insisteix. «Perquè acabarà, no es quedarà», matisa.
Llàtser defensa que «si creiem que cada dia serà normal, seguirem topant de nassos amb la realitat i ens costarà molt més adaptar-nos», la clau de tot plegat. «Perquè aquests sis mesos són una demostració de com la capacitat d'adaptar-nos és la nostra millor eina», assegura. Detecta una «sensació alta de cansament» entre la ciutadania. Recepta paciència.
«La incertesa no és ni bona ni mala companya de viatge simplement hi és», apunta. «La nostra salut emocional és ara en una cursa de llarga durada que trigarà a acabar-se, i la millor manera de cuidar-la és ser capaços de centrar-nos en l'ara i en l'aquí», comenta. El futur llunyà no forma part de l'equació. «Un consell? Ser agraïts amb el que tinguem». Salut, feina, el que sigui. «Ser agraïts i ser prudents», s'acomiada.
Els metges subratllen les veus d'alerta: «Comença a ser preocupant»
Des del Col·legi de Metges de Tarragona (COMT) no dubte que la tendència consolidada a l'alça de nous casos d'infecció «comença a ser preocupant», no tant pel nombre de persones afectades sinó per la velocitat a la qual sembla tornar a avançar el virus. «Encara tenim marge als hospitals tarragonins però, si continua aquest ritme, el col·lapse arribarà segur», valorava el president del COMT, Fernando Vizcarro, en una entrevista recent a TarragonaDigital.
Malgrat que la pressió hospitalària encara no asfixia, sí ho fa el cansament arrossegat de la plantilla de professionals de primera línia. El darrer semestre ha deixat a un armari les constants reivindicacions de millores de condicions laborals i salarials, que només han sortit al carrer amb comptagotes, però en cap cas han desaparegut. Hi ha ferides desateses que s'estan enquistant.
«És perillós»: La tornada a l'escola encén totes les alarmes dels experts
El gran motiu d'incertesa actual no és altre que la imminent tornada a les aules de desenes de milers d'alumnes del territori. Malgrat els esforços titànics del professorat i els protocols acuradament consensuats per Educació amb les autoritats sanitàries, el retorn a l'escola suposa un escenari d'interacció fins ara inèdit i un risc elevat que pot marcar el rumb del país en els pròxims mesos.
Última crida al seny. Obriu només en aquelles regions on la incidència és baixa IA7 < 70. Classes a ESO i BAT online. Esperem un dies per abaixar incidència, preparar millor ventilació d'aules, i planificar millor. Desaccelereu o ens farem mal i ho sabem @salutcat@educaciocatpic.twitter.com/DofSuUWQs1
— Alex Arenas (@_AlexArenas) September 12, 2020
Experts com el físic Àlex Arenas, de la Universitat Rovira i Virgili (URV), han avisat reiteradament dels perills de reobrir les escoles en un punt tan delicat com l'actual i amb la pandèmia en dinàmica ascendent. Especialment en els casos de l'educació postobligatòria, on la carta de la presencialitat encara segueix vigent fins a nou avís. A poques hores del retorn als timbres, les alarmes socials i sanitàries es mantenen molt enceses.
L'any en què la Costa Daurada va sobreviure a l'estiu amb el turisme de proximitat
Sens dubte, però —i sempre tres esgraons per sota de les desenes de vides que la Covid-19 s'ha endut sense miraments—, la gran cicatriu del darrer semestre és el forat profund a l'economia del territori que la pandèmia ha deixat. Les magnituds finals del desastre són encara incalculables, si bé és evident que a Tarragona ha disparat amb especial duresa a la línia de flotació del turisme.
Una Setmana Santa fantasma i un estiu reduït al turisme de proximitat són dues factures massa elevades a pagar al territori. A tot això cal sumar els 50.000 tarragonins que van patir un ERTO des de les primeres setmanes de la pandèmia, i tots els afectats que, mesos després, encara es troben en la mateixa situació.
Els sectors empresarials no deixen de repetir que l'escenari de negocis tancats a finals d'any pot ser majúscul, si bé és aviat per posar xifres en aquest sentit. El turisme s'ha desfet, però la resta dels sectors també sagnen per les artèries. Sis mesos després de l'inici del terratrèmol, sembla que hagin passat anys. Les incerteses segueixen vives, les cicatrius vigents. Les ferides de la Covid-19 van per molt llarg a les comarques de Tarragona.