Mercè Gisbert (Tortosa, 1964) és doctora en Ciències de l’Educació i experta en l’aplicació de les tecnologies en el món educatiu. Ens rep a la consergeria de la seva facultat, al Campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili, tot just sortir d’una reunió sobre el seu camp d’estudi. Ens convida a pujar al despatx, on una pila de dossiers i dues pantalles d’ordinador conviuen amb naturalitat.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
La Mercè creu molt en les tecnologies, en la innovació i en la creativitat. «Per si mateixa, la tecnologia no és res, no aporta res», talla en sec. «La tecnologia té sentit quan la fem servir com a eina transversal per millorar la qualitat dels processos educatius», puntualitza. Insisteix a presentar el món de la tecnologia com una eina al servei de les nostres necessitats, i no a la inversa.
Mercè Gisbert: «Tenim el repte d’aprofitar-nos molt millor de la tecnologia amb una finalitat educativa»
Gisbert és coordinadora del màster en Tecnologia Educativa de la URV, i professora en el doble grau d’Educació Infantil i Primària a la facultat tarragonina. Forma mestres. «Tenim el repte d’aprofitar-nos molt millor de la tecnologia amb una finalitat educativa», explica. «Estem lluny d’optimitzar les possibilitats que tenim avui dia», creu.
La doctora de la URV entén l’educació com un univers en constant adaptació, en consonància amb la resta de la societat. «Tot avança tan ràpid, tan de pressa, que no tenim alternativa a adaptar-nos i ser flexibles a aquests canvis», apunta. També el món de l’educació. Especialment el món de l’educació.
«Tecnologia és qualsevol eina que permet facilitar un procés d’aprenentatge»
No creu que els mestres d’ara siguin millors que els de dècades enrere, però sí que els veu més preparats en trencar l’ou. «Són diferents, naturalment», exposa. Per a Mercè Gisbert, la tecnologia no és un invent recent, ni de bon tros. «Tecnologia és qualsevol eina que permet facilitar un procés d’aprenentatge», resol. La pissarra i el guix són tecnologia. La revolució digital i de les pantalles, també. Va per onades.
«La tecnologia sempre anirà més avançada que nosaltres, perquè arriba abans que el professorat estigui preparat per dominar-la, entendre-la i aprofitar-la», exposa, convençuda. «Avui estem enfangats en el debat sobre mòbils a l’aula», recull a tall d’exemple. «I, en uns anys, arribarà la intel·ligència artificial i ens farà replantejar les formes d’aprendre i ensenyar que encara estem assimilant», assevera. Una història constant d’adaptació i evolució.
Gisbert defensa obrir el concepte d'educació molt més enllà dels marcs convencionals
Mercè Gisbert assumeix que tot educa, i hi para atenció. L’escola educa, la família educa, la xarxa humana del poble educa. «Però, sovint, estem davant realitats molt diferents en funció del context», creu. «Fins que no siguem capaços de generar ponts suficients per posar tots aquests contextos al mateix nivell, és impossible treure el màxim profit», insisteix. Adaptar els models educatius als nous temps. Obrir la idea d’educació: nous espais, noves formes, nous canals. Gisbert no dubta que la tecnologia és la pedra angular que ha d’iniciar el canvi.
«El món actual ens condueix cap a uns models educatius basats en l’individu», vaticina. Ja no va de blocs, de classes ni de dinàmiques col·lectives. El repte passa per individualitzar el procés i adaptar-lo a les necessitats concretes de cada alumne. «Cal no deixar de fer-nos preguntes per trobar nous encaixos a la realitat actual», opina. Preguntar-nos què és una escola, com és, què necessiten els nous alumnes, com són. «Hem d’insistir que no existeix un mètode únic per ensenyar, ni per aprendre», resol. «I hem de ser prou àgils com per a saber sortir del marc convencional», afegeix.
Gisbert: «Una Llei General d’Educació necessita quinze anys per a consolidar-se»
Gisbert és crítica, però optimista. Es desfà en elogis cap als «mestres innovadors», i no amaga la seva preocupació envers la manca de polítiques educatives estables. «És impossible, això altera el sistema i el bloqueja de facto», es plany. Creu que una Llei General d’Educació necessita quinze anys per a consolidar-se i funcionar en plenitud. Recorda que, en la darrera dècada, n’hi ha hagut tres diferents. I es resigna.
«Quan atures una llei educativa de fons, el primer que queda penjat sempre és la formació al professorat», lamenta. Uns docents que s’han de formar per esprémer les oportunitats tecnològiques del nou context. «Un mestre sempre ha de disposar de les millors eines possibles per compartir-les», complementa.
«L’educació encara està lluny d'encaixar amb el món de les tecnologies del segle XXI»
Mercè Gisbert ens acompanya al CRAI de Sescelades, on la força digital cada cop és més evident en la manera d’estudiar dels universitaris. Les biblioteques també han evolucionat. «És responsabilitat de les escoles ensenyar a utilitzar bé aquest nou món digital, i ajudar els més petits a gestionar l’espai que ocupen, no només al món físic», alerta. Una qüestió de reptes.
La doctora de la URV creu que «l’educació encara està lluny d’aconseguir aquesta sintonia amb el món de les tecnologies del segle XXI». Reivindica engegar processos amb arrels locals i visió global. I demana «sortir del sistema articulat des de l’estructura rígida» cap a un nou «model flexible i adaptable» on el ritme de progrés el marqui l’adaptació a les noves possibilitats tecnològiques.
Repensar, reformular i reescriure els reptes de l'educació en una societat de canvi constant
Gisbert no discuteix que els requisits dels nous mestres ja no impliquen les competències digitals com a valor opcional, sinó com a base. Recorda que «vivim en una societat digital», i convida a seguir el ritme i no tenir por a adaptar-se a una nova velocitat. «Al cap i a la fi, el repte de l’educació és reaccionar a les noves eines que apareixen al seu abast i incorporar-les amb naturalitat», reflexiona la doctora Gisbert.
Un sí rotund als portàtils a les aules, i un altre sí rotund als telèfons mòbils. Però no com a eines de distracció, sinó en positiu. «Formen part del seu món, del seu context», raona. «Doncs donem-los una utilitat», opina. Integrar les recerques i els treballs a través d’aquestes eines com una pràctica cada cop més habitual, o obrir la finestra a emprar-los com a eina educativa. Com els llibres en el seu dia. Tot suma, si se sap dirigir cap a on és positiu.
Implicada i satisfeta, la docent tortosina defuig de concepcions clàssiques de l’educació i opta per adaptar-la i donar-li noves formes amb una mentalitat proactiva. Tots els esforços, adreçats a un servei educatiu el més eficient possible. La responsabilitat és formar als ciutadans del segle XXI. I només serà possible amb mestres del segle XXI que apostin per noves eines i tecnologies del segle XXI. També des de la Rovira i Virgili.