Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp

Rosalía presenta «De aquí no sales», el seu últim videoclip

L’artista ha publicat el seu cinqué vídeo de l’àlbum ‘El mal querer’ i ja acumula més de 17.000 visualitzacions

El videoclip 'De aqui no se sale' ja acumula més de 17.000 visluatizacions | Youtube

Continua l'incomensurable èxit de Rosalía. Després dels videoclips de «Malamente», «Di mi nombre», «Pienso en tu mira« i «Bagdad», l’artista catalana ha estrenat ara el videoclip de la cançó «De aquí no se sale», també anomenat «Capítulo 4: Disputa».  La cantant de Sant Esteve Sesrovires ha fet públic el videoclip aquesta mateixa tarda i  en només 15 minuts penjat a Youtube ja acumulava més de 17.000 visualitzacions.

En el vídeo en qüestió, de fet, hi podem veure Rosalia com a protagonista amb roba d’estil habitual al seu. En aquesta ocasió, però, sorprèn que, en quasi totes les imatges, duu el cap ple de joies platejades. Un altre tret bastant distintiu és que  l’artista ha utilitzat lents de color clar, mentre que els seus ulls són quasi negres.

Dirigit per Diana Kunst i Mau Morgó  el videoclip es desenvolupa entre colors foscos i una aura sinistra, que també intenta transmetre la cançó. Amb plans mitjans on es pot veure a Rosalía ofegant-se en una espècie de pantà o d’altres més oberts on crema un molí en mig del no res.

[predef]app-catalunya-diari-159[/predef]

El simbolsime, la màxima de Rosalía

En general,  Rosalía torna a jugar amb el simbolisme, amb el passat i el present i les metàfores. Ho fa, per exemple, amb l’ús de la motocicleta com a símbol de poder, les imatges d’ella ofegant-se en un pantà rodejat de flors i el que semblen peces d’un cotxe o l’ús del foc com a símbol de puresa o canvis.

[predef]cor-i-famosos-catalunya-168[/predef]

'El mal querer' és un disc basat en un roamnç del segle XIII | Youtube

 

Cal recordar que «De aquí no sales (Cap. 4: Disputa)» forma part  «De el mal querer» on cada cançó té un orde cronològic per explicar una història. Rosalía va confirmar que s’havia basat en un romanç anònim del segle XIII anomenat ‘Flamenca’ i que parlava de la violència de gènere. Així el disc parla sobre l’evolució d’una relació de parella des dels seus inicis fins que cau en la violència de gènere i el seu posterior empoderament i alliberació.