La jugada del PSC de situar Illa com a cap de cartell electoral, per sorpresa, en detriment del primer secretari del partit, Miquel Iceta, va agafar amb el pas canviat tots els partits. De fet, tots els rivals han interpel·lat Salvador Illa i han contribuït a situar-lo al centre del tauler polític, enfortint-lo com a rival i augmentant les seves possibilitats de disputar la victòria a les eleccions del pròxim 14 de febrer. La candidatura d'Illa té com a gran avantatge la capacitat de 'pescar' vot en l'electorat de gairebé tota la resta de formacions, i d'aquí els atacs rebuts per part de tots els partits.
Pressions a Illa des de Podem...
Qui sembla tenir-hi més a perdre, però, és Catalunya En Comú Podem. De fet, el nerviosisme es comença a palpar entre la cúpula de la formació morada. El passat dimarts, la ministra de Treball, Yolanda Díaz,va demanar que es rellevi Salvador Illa com a ministre de Sanitat amb «rapidesa». «El que crec és que seria convenient actuar amb rapidesa perquè ja estem en campanya. Avui ja és campanya electoral a Catalunya», va afirmar la ministra d'Unides Podem en una entrevista a 'The Huffington Post'.
Díaz va defensar que «la pandèmia requereix tota la concentració, l'ànim, la intel·ligència i l'entrega». «El que m'agradaria és que es prengués una decisió amb promptitud», va dir, i va remarcar que competeix al president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Díaz era la primera ministra a expressar públicament que caldria substituir Illa per la seva designació com a candidat del PSC al 14-F.
... i nerviosisme palpable als Comuns
Les seves paraules responen a la perfecció al clima que es viu a l'interior de la seva formació a Catalunya. Illa fa ombra per complet al paper que la candidatura de Jessica Albiach volia jugar en aquests comicis: de frontissa entre ERC i el PSC per un futur tripartit —de govern o de suport parlamentari—, ateses les males relacions entre Miquel Iceta i els republicans.
Però la designació d'Illa els trenca els plans. La tessitura del ministre és més àmplia que la d'Iceta: té opcions reals de guanyar les eleccions i se servirà de la confrontació directa amb Pere Aragonès per aconseguir-ho. A més, el seu perfil dialogant i renovador fa que encaixi millor amb la cúpula d'ERC i possibiliti, ja a partir del 14 de febrer, una entesa si és necessària passades les eleccions. Per tot plegat, decau la necessitat de frontisses i el paper de Catalunya en Comú Podem queda en un discret segon pla que pot causar una temuda fuga de vot cap als socialistes.
Dels 8 diputats que els Comuns tenen actualment, les enquestes els pronostiquen que o bé es quedaran igual o bé que poden retrocedir lleugerament. Si realment es produeix l'esmentada fuga de vots, l'expectativa electoral de la formació de Jessica Albiach pot quedar clarament tocada i en un paper pràcticament irrellevant. A Madrid, de fet, ja es parla de la 'derrota confederal' de Podem: fora del Parlament gallec i amb papers residuals a Euskadi i Catalunya.