Jutjat i condemnat a mort el rei del Carnaval, aquest dimarts 25 de febrer amaga un dels moments més especials de la festivitat a les portes de l'Ajuntament de Tarragona. Arriba l'hora d'acomiadar, lamentar, plorar —si cal—, enterrar i cremar el cos del ninot més cèlebre del febrer. «Hem de tenir en compte el valor de dies com el d'avui i el valor d'actes concrets com la lectura del Testament del rei», defensa Enric Garriga, membre fundador del Ball de Diables de Tarragona: entitat que assumeix el rol de notaris de la lectura des de mitjans dels anys '80.
«La lectura del Testament és el gran acte satíric per naturalesa, el darrer refugi d'aquell Carnaval groller i poca-solta que vam saber recuperar ara fa 40 anys», desglossa Garriga. Seixanta versos estables per desenvolupar els pecats condemnats del darrer any, repartir el llegat del monarca i, de passada, recollir tot el que ha donat de si el darrer any a Tarragona amb la visió més àcida i crítica possible, en equilibri amb mantenir la gràcia d'un dels actes més esperats del programa.
El Llucifer del Ball de Diables és l'encarregat de llegir els versos del Testament del rei des del 1985
«El pes del Carnaval de Tarragona és ara de la festa, el lluïment i les rues acolorides, més que del rerefons satíric que abans era el rovell de l'ou i ara s'ha reduït només a un complement anecdòtic», analitza Garriga, sempre a títol personal. Ja ho tenen, això, els Diables: cobrir-se bé les esquenes i protegir-se sota el foc per no prendre mal. És Llucifer qui cada any, des del 1985, assumeix la lectura pública del document davant desenes i desenes de curiosos al cor de la plaça de la Font. Bé, gairebé cada any. Excepte les «vacances forçades» del 1991.
Si recuperar la democràcia implicava recuperar un Carnaval de marcada crítica social, actes com la lectora del satíric Testament en són l'exemple més clar. El camí, però, s'està diluïnt. «Si hi pensem amb detall, diria que la Baixada del Pajaritu és dels pocs elements d'arrel sarcàstica que ens queda avui!», creu l'Enric. Les andròmines disfressades i més àcides de Tarragona, nascudes per gràcia i atzar el 2006. La sàtira és avui una excepció al programa, en temps del políticament correctíssim.
La crítica més agra i la sàtira més crua, protagonistes d'un dels actes més reivindicatius del Carnaval de Tarragona
No tenir pèls a la llengua acostuma a sortir car. El Llucifer ho sap. Picabaralles recurrents, salutacions judicials i la decisió d'apartar els impulsors de la primera línia durant un any (1991) per posar fre a una deriva de disbauxa a la qual la inèrcia ja empenyia turó avall i sense frens. Sense connotació negativa. Desenes d'anècdotes que justifiquen l'esforç de posar-se a rumiar, escriure, quadrar, rimar i polir versos i versos de la més alegre i endimoniada maldat que la ciutat té dret a escoltar.
Per mantenir viva la flama de la crítica agra, el Ball de Diables s'ha mantingut al peu del canó durant més de 35 anys. Fidels al seu estil, al seu propòsit i al seu to. D'aquelles arrels satíriques, queden també avui les històriques comparses de la Bóta i la Murga Matutina. «El dia que ens manqui el nostre testament, ens mancarà el nostre Carnaval», reflexiona Garriga. Detecta que aquest model de Carnaval basat en la crítica social corre perill d'extinció, al ritme que evoluciona el canvi de festa. Demana relleus, una nova generació valenta amb ganes d'atrevir-se.
La cita hi torna aquest dimarts, 21.45 hores, plaça de la Font. Entre foc i gresca. Després vindrà l'enterrament, la crema, el veredicte del concurs de comparses. I la Quaresma, que truca a la porta. El popular Carnaval de Tarragona es vesteix de gala —i foc—, que arriba un dia gran amb una de les cites més especials de la setmana.