Durant les últimes setmanes, s'ha generat un debat ardent al voltant d'una mesura que vol aplicar el govern de Múrcia: el pin parental. És una proposta que, feta per Vox i amb el suport del Partit Popular i de Ciutadans, obliga als centres educatius a informar prèviament els progenitors de les xerrades, tallers i activitats que es facin a l'escola sobre qüestions «moralment compromeses».
El bloc d'esquerres s'ha posicionat contra aquesta mesura que «desprotegeix la infància»
Pares i mares hauran d'autoritzar que els seus fills puguin assistir a aquestes activitats, que poden tractar temes com la sexualitat, la defensa dels drets LGTB, la religió o la violència de gènere. Des de Vox es declara que la mesura es proposa «davant l'evident adoctrinament en ideologia de gènere que pateixen els nostres menors en els centres educatius, en contra de la voluntat i els principis morals dels pares».
Els partits d'esquerra s'han posicionat en contra perquè consideren que el pin parental és una «censura prèvia» i «desprotegeix la infància». Des que va començar el debat, moltes personalitats conegudes s'hi han posicionat en contra i han posat el crit al cel pel que suposaria no parlar als infants i joves del col·lectiu LGTB, de la violència de gènere o d'educació sexual.
El periodista Rober Álvarez ha explicat la seva experiència a l'escola: «Es van adonar que era gai abans que jo»
El periodista de 'El Objetivo' de La Sexta, Rober Álvarez, ha explicat que va patir assetjament escolar i s'ha posicionat en contra del pin parental amb una impactant història. Álvarez explica que «a la meva escola es van adonar que era gai abans que jo mateix sabés que significava aquella paraula», motiu pel qual «em van insultar, van riure's de mi i em van pegar durant cinc anys».
En mi colegio se dieron cuenta de que era gay antes de que yo mismo supiese lo que significaba esa palabra. Me insultaron, se rieron de mí y me pegaron durante 5 años.
Si alguien prefiere que un niño sufra eso a que le den una charla informativa, que se lo haga mirar.— Rober Álvarez (@roberalvarezp) January 21, 2020
El tweet d'Álvarez ha rebut comentaris amb històries similars a la seva
Assegura que «si algú prefereix que un nen pateixi tot això abans que li donin una xerrada informativa, que s'ho faci mirar». El tweet s'ha fet viral i ha rebut molts comentaris, tant a favor com en contra. Hi ha moltes veus detractores que asseguren que el millor és que cada progenitor parli d'aquests temes amb el seu fill en un entorn familiar, molts d'altres, però, donen suport al periodista i expliquen anècdotes similars.
En mi colegio nunca dieron charlas de educación sexual, orientación o identidad sexual. Igual si no hubiese sido así no me hubiese sentido culpable durante esos años porque "me lo merecía". Está claro que, si algún día tengo la oportunidad, daré charlas en centros educativos
— Miguel Ángel (@mangelrx) January 21, 2020
Averiguarlo fue difícil, cuando yo era pequeña, mariquitas eran todos los chicos que jugaban con chicas, los mayores hablaban en voz baja de los pocos que vivían sin armario, para que los niños no lo oyéramos.
— Begoña Vizcay (@BegonaVizcay) January 22, 2020
Mi hijo tiene una hermana mayor en la q se espeja, en P5 él se disfrazaba d princesa y algún día se pintaba las uñas. Se reían d él y algunos padres le miraban raro. Al día siguiente me pinté las uñas yo y fuí a buscarlo a la vista d todos. No le han vuelto a decir nada.#Orgullo
— Henry Brubaker (@henrybrubaker80) January 22, 2020