Aquesta tarda a les 18.00 hores finalitzava el termini per retirar la pancarta amb el llaç groc del balcó de la Generalitat. No obstant això, el president de la Generalitat, Quim Torra manté el símbol i per tant ha desobeït, novament, l'ordre de retirada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
L'advocat de la Generalitat ha presentat aquesta tarda un recurs contra l'ordre del TSJC on demana suspendre la mesura cautelar i el requeriment personal fer al president Torra aquest dilluns passat a la tarda. En l'escrit, de 14 pàgines, al·lega que l'ordre vulneraria la llibertat d'expressió del president. A més, considera que la interlocutòria de mesures cautelars entra en el fons de l'assumpte, cosa que no podria fer, sinó que simplement ha de vetllar perquè l'execució de l'acte pugui fer perdre la finalitat legítima del recurs. Per la seva part, Torra ja mostrava ahir a través de les xarxes socials quina era la seva posició.
M'han notificat l'ordre del TSJC de retirada de la pancarta per la llibertat dels #presospolítics. Quan es tracta de drets civils, socials i polítics, no ens podem fer enrere i no podem cedir a la involució que promou l'Estat.El meu compromís amb la llibertat d'expressió és total pic.twitter.com/Gof2ouSv5X
— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) September 23, 2019
El TSJC hauria d'haver preguntat si es tracta d'una «potestat administrativa o de l'exercici d'una llibertat»
El lletrat considera que la interlocutòria és «errònia» i subratlla que, des del punt de vista de la defensa, cal «distingir» entre l'exercici de potestats administratives i les manifestacions «de tipus polític emmarcades en l'exercici de la llibertat d'expressió de la qual gaudeix qualsevol representant polític». Al text es considera, efectivament, que «penjar o mostrar una pancarta amb un lema polític» té la consideració de manifestació de tipus polític, per la qual cosa també s'ha d'emmarcar en l'exercici de la llibertat d'expressió. «Sembla obvi que quan un representant polític vol exercir aquesta llibertat, no se li ha d'exigir que segueixi un procediment administratiu determinat ni que dicti cap resolució administrativa».
És per això que, a parer de la defensa, el TSJC hauria d'haver «preguntat» si el fet de penjar la pancarta és «un exercici d'una potestat administrativa» o «pura i simplement l'exercici d'una llibertat», en aquest cas la d'expressió. Si és la segona, «difícilment es podrà admetre que s'ha produït una via de fet», tal com considera la interlocutòria que insta a la retirada cautelar del rètol.
La defensa de Torra lamenta que la interlocutòria no vulgui entrar en aquest debat, «deixant pràcticament sense contingut el plet principal en haver-nos avançat ja la decisió que s'adoptarà en la sentència que es dicti en el seu dia». I insisteix que el vot particular d'un dels magistrats de la causa ja apunta en aquesta direcció. Així, la tesi que es defensa és que l'acte de penjar la pancarta no es pot considerar una activitat administrativa, sinó una manifestació de tipus polític emparada en la llibertat d'expressió de Torra, per la qual cosa «falla la premissa per poder considerar que s'ha produït una via de fet i, per tant, per poder adoptar la mesura cautelar interessada».