Els veritables culpables de la marxa de Nissan de Catalunya: la UE, l'Aliança i Mercedes

La normativa de la UE sobre les emissions de CO₂ ha suposat una nova estratègia empresarial del conglomerat format per Nissan, Renault i Mitsubishi

Cadena de muntatge de la furgoneta elèctrica de Nissan a la planta de Zona Franca.
Nissan iniciarà el desmantellament de la factoria de la Zona Franca el pròxim mes de desembre. | ACN

La decisió de Nissan de tancar la seva planta de producció a la Zona Franca de Barcelona suposa un cop dur per a l'economia catalana. El tancament de la factoria afecta de retruc també als dos centres productors de l'empresa a Montcada i Reixach (xapa) i Sant Andreu de la Barca (bastidors), així com a les unitats d'I+D, el centre de recanvis i el centre logístic del Port de Barcelona. En total, uns 3.000 llocs de treball directes i uns 20.000 més indirectes es veuran afectats per aquest tancament.

Després que l'empresa hagi comunicat la seva decisió a primera hora del matí d'aquest dijous, les acusacions, motivacions i culpes per la marxa de la companyia japonesa no han trigat a arribar des de l'àmbit polític. Pedres d'uns contra els altres, culpes mútues, però cap proposta de solució al desmantellament de la planta a partir del mes de desembre. Un fet que ja s'intuïa des de fa temps per l'estratègia de l'Aliança, el conglomerat que formen Nissan, Renault i Mitsubishi, per tal d'afrontar la normativa de la Unió Europea sobre les emissions de CO₂ vigent des de principis d'any.

Motius, culpes i la petició de «nacionalització» de la fàbrica

El president de Nissan Europa, Gianluca de Ficchy, ha assegurat que «després d'analitzar totes les possibilitats incloses les ajudes ofertes pels governs espanyol i català la planta és inviable». Ficchy ha argumentat que la situació actual s'ha deteriorat i que el cop final ha arribat amb la pèrdua del contracte per fabricar les pick-ups de Mercedes, un encàrrec que suposava el 50% de la producció de la factoria barcelonina.

Tot i aquest argument de la companyia, els polítics hi han volgut dir la seva. L'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha insinuat que Pedro Sánchez i el govern espanyol han tingut poc interès en el manteniment de la factoria barcelonina. El president del PPC, Alejandro Fernández, ha assegurat que els discursos contra la indústria d'Ada Colau i «les imatges de Barcelona cremant, ajudar no han ajudat». Mentre que des de Ciutadans s'ha assenyalat el pacte entre el govern espanyol i Bildu com a detonant de la marxa de Nissan de Catalunya.

Des de l'esquerra, el republicà Gabriel Rufián i el líder de Más País, Iñigo Errejón, aposten per solucionar el tema amb la nacionalització de les plantes. Rufián aposta per cedir les instal·lacions als treballadors «en règim de cooperativa», mentre que Errejón ha dit que s'ha de nacionalitzar la fàbrica de Nissan per salvar milers de llocs treball, «reorientant la producció cap a la mobilitat sostenible».

L'Aliança: Renault, Nissan i Mitsubishi

El passat mes de gener, l'Aliança que formen Renault, Nissan i Mitsubishi anunciaven que, davant el nou marc creat per la nova normativa de la Unió Europea sobre les emissions de CO₂ dels vehicles, fixada en 95 grams per cada 100 quilòmetres, havien acordat reforçar la seva cooperació i el repartiment del seu lideratge a les regions del món.

Aquest dijous, l'Aliança ha donat a conèixer els seus plans de futur, entre els quals s'inclou el tancament de la factoria de la Zona Franca. En aquest sentit, han anunciat que Nissan serà la referència a la Xina, Amèrica del Nord i el Japó; Renault ho serà a Europa, Rússia, Sud-amèrica i el nord d'Àfrica; mentre que Mitsubishi liderarà l'estratègia a Oceania i el Sud-est asiàtic.

Amb aquestes decisions estratègiques, que a escala global suposen un estalvi en la inversió de fins al 40%, se salven les factories de Nissan a Àvila i Cantàbria, ja que fabriquen components per Renault. La planta de la Zona Franca, que només està al 30% de la seva capacitat total de producció i que ha perdut també el contracte per fabricar pick-ups de Mercedes, ha estat la gran damnificada de tot plegat.


Comentaris
Robert
Segur que l’Alcaldessa Colau ho deu estar celebrant junt amb els adlateres riallers que l’envolten i que durant anys estan despotricant de la industria del cotxe, de la construcció, de la inversió financera i de l'econòmica quan no els agrada. Ara quan venen maldades amague el cap sota l’ala i segueixen obsesivament tancant carrers a la circulació dels cotxes. Tranquils que el proper terratrèmol es diu SEAT.

envia el comentari