La decisió de Nissan de tancar la seva planta de producció a la Zona Franca de Barcelona suposa un cop dur per a l'economia catalana. El tancament de la factoria afecta de retruc també als dos centres productors de l'empresa a Montcada i Reixach (xapa) i Sant Andreu de la Barca (bastidors), així com a les unitats d'I+D, el centre de recanvis i el centre logístic del Port de Barcelona. En total, uns 3.000 llocs de treball directes i uns 20.000 més indirectes es veuran afectats per aquest tancament.
Després que l'empresa hagi comunicat la seva decisió a primera hora del matí d'aquest dijous, les acusacions, motivacions i culpes per la marxa de la companyia japonesa no han trigat a arribar des de l'àmbit polític. Pedres d'uns contra els altres, culpes mútues, però cap proposta de solució al desmantellament de la planta a partir del mes de desembre. Un fet que ja s'intuïa des de fa temps per l'estratègia de l'Aliança, el conglomerat que formen Nissan, Renault i Mitsubishi, per tal d'afrontar la normativa de la Unió Europea sobre les emissions de CO₂ vigent des de principis d'any.
Motius, culpes i la petició de «nacionalització» de la fàbrica
El president de Nissan Europa, Gianluca de Ficchy, ha assegurat que «després d'analitzar totes les possibilitats incloses les ajudes ofertes pels governs espanyol i català la planta és inviable». Ficchy ha argumentat que la situació actual s'ha deteriorat i que el cop final ha arribat amb la pèrdua del contracte per fabricar les pick-ups de Mercedes, un encàrrec que suposava el 50% de la producció de la factoria barcelonina.
Tot i aquest argument de la companyia, els polítics hi han volgut dir la seva. L'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha insinuat que Pedro Sánchez i el govern espanyol han tingut poc interès en el manteniment de la factoria barcelonina. El president del PPC, Alejandro Fernández, ha assegurat que els discursos contra la indústria d'Ada Colau i «les imatges de Barcelona cremant, ajudar no han ajudat». Mentre que des de Ciutadans s'ha assenyalat el pacte entre el govern espanyol i Bildu com a detonant de la marxa de Nissan de Catalunya.
El tancament de Nissan és un cop molt dur per a milers de famílies i negocis, per al país sencer. @sanchezcastejon va creure que ho resolia amb una conversa a Davos. I se'n vantava. Sembla evident que l'interès que va posar a combatre l'1 d'octubre no el va posar a salvar Nissan. https://t.co/uQvkFvIveB
— Carles Puigdemont (@KRLS) May 28, 2020
Des de l'esquerra, el republicà Gabriel Rufián i el líder de Más País, Iñigo Errejón, aposten per solucionar el tema amb la nacionalització de les plantes. Rufián aposta per cedir les instal·lacions als treballadors «en règim de cooperativa», mentre que Errejón ha dit que s'ha de nacionalitzar la fàbrica de Nissan per salvar milers de llocs treball, «reorientant la producció cap a la mobilitat sostenible».
3 plantas.
3.000 puestos de trabajo directos.
20.000 puestos de trabajo indirectos.
170.000.000€ en ayudas públicas en 10 años.
Nacionalización o expropiación. Y cesión a la trabajadores en régimen de cooperativa.#FuturoParaNissanYApic.twitter.com/ekTYsxvQRA— Gabriel Rufián (@gabrielrufian) May 28, 2020
L'Aliança: Renault, Nissan i Mitsubishi
El passat mes de gener, l'Aliança que formen Renault, Nissan i Mitsubishi anunciaven que, davant el nou marc creat per la nova normativa de la Unió Europea sobre les emissions de CO₂ dels vehicles, fixada en 95 grams per cada 100 quilòmetres, havien acordat reforçar la seva cooperació i el repartiment del seu lideratge a les regions del món.
NdP: "La Alianza adopta un nuevo modelo cooperativo de negocio".
Info completa ➡️ https://t.co/TWKfZy1RsR— Prensa RENAULT ES (@PrensaRENAULT) May 27, 2020
Aquest dijous, l'Aliança ha donat a conèixer els seus plans de futur, entre els quals s'inclou el tancament de la factoria de la Zona Franca. En aquest sentit, han anunciat que Nissan serà la referència a la Xina, Amèrica del Nord i el Japó; Renault ho serà a Europa, Rússia, Sud-amèrica i el nord d'Àfrica; mentre que Mitsubishi liderarà l'estratègia a Oceania i el Sud-est asiàtic.
Amb aquestes decisions estratègiques, que a escala global suposen un estalvi en la inversió de fins al 40%, se salven les factories de Nissan a Àvila i Cantàbria, ja que fabriquen components per Renault. La planta de la Zona Franca, que només està al 30% de la seva capacitat total de producció i que ha perdut també el contracte per fabricar pick-ups de Mercedes, ha estat la gran damnificada de tot plegat.