Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp

Ares Teixidó parla de la malaltia crònica que pateix

La col·laboradora de televisió ha explicat les pors més grans que pateix després que li diagnostiquessin diabetis fa un any

Ares Teixidó, en una imatge d'arxiu | TV3

La col·laboradora Ares Teixidó ha volgut compartir amb els seus seguidors a Instagram com és la seva vida ara, 1 any després que li diagnostiquessin una malaltia crònica que l’acompanyarà la resta de la seva vida i de la qual ha volgut compartir els detalls, amb  la intenció de conscienciar més a la població sobre el que suposa patir-la: es tracta de la diabetis.

La catalana ha confessat que quan es va assabentar de la notícia, ho va passar molt malament: «Em va costar molt de temps assumir i acceptar que era una malaltia crònica que m’acompanyaria tota la vida, és molt més que injectar-se insulina», explicava la col·laboradora, que vol conscienciar a tothom que la malaltia no es tracta només d'«injectar-se insulina, no menjar dolços i ja està», sinó que la diabetis comporta molts més perills dels que tothom es pensa.

Ares parla de les dificultats que comporta conviure amb la diabetis

És per això que s’ha decidit a compartir una imatge de fa un any, que mostra la tristesa que va patir durant els inicis de la malaltia, quan va comprovar que des d’aleshores en endavant, tot seria més difícil, i la seva vida estaria plagada d'«hipoglucèmies, hiperglucèmies, nits sense dormir, agulles, etc.», tal com ella mateixa ha relatat.

La col·laboradora a més, ha volgut explicar les pors més grans a què s'enfronta a causa de la diabetis Tipus I que pateix: «Tinc por de pensar en  les complicacions a les quals m’enfronto amb els anys, derivades d’un mal control de la malaltia: diàlisi, ceguera, amputacions...».

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Hoy me salto el código deontológico y posturetis de instagram y subo esta foto de mi cara hecha una mierda por mucho llorar hace justo un año. Aquel 15 de octubre de 2018 fue el día que todo cambió. Me diagnosticaron Diabetes Mellitus Tipo 1. Me llevó un tiempo asumir y aceptar que es una enfermedad crónica que me iba a acompañar toda la vida. Ojalá hubiese sido tan fácil como “inyectarse insulina, no comer dulces y ya está” que es lo que la mayoría piensa por prejuicios y falta de información. Es mucho más. Han sido 365 días de hipoglucemias, hiperglucemias, insulina rápida, insulina lenta, correcciones, noches sin dormir, glucómetros, lancetas, tiras, agujas, contaje de hidratos, ratios, gráficas, de asumir que las hormonas y los sentimientos también afectan a mi glucosa, sensores, muchos pinchazos, pruebas médicas, hemoglobina glicosilada y miedo. Miedo al pensar las complicaciones a las que me enfrento con los años derivadas por un mal control de mi enfermedad: diálisis, ceguera, amputaciones,... Lucho una batalla contra mi cuerpo todos los días. Una que no termina, sin interrupciones, 24 horas non stop. Sigo peleando incluso cuando estoy cansada, débil o cuando siento que ya he tenido suficiente. Lucho por mi salud en más formas de lo que otros entienden. Y esa es la parte buena de toda esta historia, estoy conectada con mi cuerpo como nunca antes. La vida me obligó a salir de mi zona de confort hace un año y a priorizar y valorar lo realmente importante: la salud. Gracias a ti, maldita diabetes, me quiero más que nunca. ¡Feliz aniversario jodida por culo! #DiabetesTipo1

Una publicación compartida de Ares Teixidó (@aresteixido) el

  

Ares Teixidó però, ha tingut un moment per l’optimisme també, recordant que allò que no et mata et fa més fort, i que gràcies a la malaltia, ha après a valorar el que és realment important i a  tenir més consciència del seu cos:  «Estic connectada amb el meu cos com mai abans».

També et pot interessar...