Les dues integrants del grup Azúcar Moreno, les germanes Encarna i Toñi, van participar al programa de Televisió Espanyola anomenat 'Lazos de sangre', on van tenir l'ocasió de repassar les seves vides de manera molt sentida i emotiva. La seva trajectòria vital està marcada pels canvis: de fet, quan van arribar amb la família a Madrid vivien en una barraca i duien una existència totalment humil, però van acabar triomfant amb vendes d'àlbums milionàries conegudes amb el nom d'Azúcar Moreno.
A 'Lazos de sangre', les germanes Salazar han relatat diversos temes relacionats amb les seves vides, alguns de més foscos i d'altres de més positius. Acompanyant el seu testimoni hi havia el relat també d'amics i membres de la família de les artistes, a banda de professionals d'entorns diversos: per exemple, es van poder sentir les paraules de Los Chunguitos —dels integrants Juan i José— o de professionals de la informació de la talla de Boris Izaguirre, Jesús Mariñas o bé Juan Ramón Lucas.
Azúcar Moreno va escapar de qualsevol motllo
Izaguirre va ser el primer testimoni que va oferir la seva opinió al voltant de la influència que van tenir en les Salazar les tradicions i la cultura dels gitanos. El veneçolà va afirmar que les Azúcar Moreno «encarnen una figura femenina dins del món gitano que no és habitual, acabaven amb els motllos». Toñi Salazar, de fet, explicava que «no volien quedar limitades als estereotips típics dels gitanos, perquè hi ha moltíssimes dones que duen talons, arracades daurades en forma de cèrcol i vestits de pics; en canvi, jo vull posar l'univers dels gitanos de cap per avall i, d'aquesta manera, va originar-se el grup Azúcar Moreno».
Totes dues germanes van caracteritzar-se des dels inicis dels seus èxits per ser ben transgressores amb el seu estilisme, que algunes persones van aprofitar per criticar —perquè opinaven que ensenyaven massa el cos— i que d'altres van elogiar perquè afirmaven que, tot i que el seu entorn estava molt lligat a tot allò políticament correcte, les Salazar van saber innovar amb un estil totalment seu. Lorenzo Caprile, estilista professional, va defensar l'Encarna i la Toñi: «Les germanes Salazar, 'xonis' de luxe, ensenyaven a la gent allò que els venia de gust. Penso que han sabut fer una aportació a l'univers de la moda, la reivindicació d'un segell d'Espanya, gitano, quelcom molt lligat amb la nostra personalitat».
Pel que fa a la joventut de totes dues germanes, l'Encarna narrava la seva gran desorientació perquè no tenien ganes de seguir amb els costums del món gitano. Encara que els sabien respectar, no compartien aquesta manera de fer. «Quan una dona transforma la seva existència d'aquesta manera, és conscient que no tindrà l'acceptació dels homes gitanos. No ens posicionàvem ni a la banda dels paios ni a la dels gitanos. Cal que lluitis per allò que somies. Les persones ens miraven amb uns altres ulls».
Les Azúcar Moreno, en unes imatges d'arxiu, responien preguntes que els havien fet en una entrevista al voltant del culte a la virginitat de la cultura gitana i explicaven que «tot i que es tracta d'un costum que ens origina respecte, totes dues som gitanes moderades».
Una d'elles, la Toñi, va voler parlar d'un moment de la seva existència que va marcar un punt d'inflexió per a ella, i que demostra clarament la personalitat que la caracteritza: «Vaig ser testimoni d'una pallissa terrible a una dona, amb 15 o 16 anys. Vaig decidir encarar-me a l'home en qüestió i fer valer els drets que tinc. Penso que, per a les dones gitanes, hem representat un model a seguir».
El pilar fonamental per a les germanes: la família
Els integrants de Los Chunguitos van oferir també el seu testimoni a 'Lazos de Sangre', que va servir de complement per a la narració de les dones, les seves germanes. Juan, de fet, va confessar: «Quan estàvem a Badajoz teníem molta gana. En el moment en què vam arribar a la ciutat de Madrid, vam posar-nos a viure en una barraca d'un cost aproximat de 1.000 pessetes».
Els germans Salazar miraven de sobreviure i guanyar-se el pa cantant, mentre que les seves germanes es dedicaven a la venda de números de loteria. L'Encarna explicava: «Ens calia pencar a tots, perquè érem una família formada per nou germans. M'hagués fet molta il·lusió estudiar a la universitat, com la meva filla, alguna carrera com la seva, Dret. Penso que me n'hauria sortit prou bé estudiant».
Al clan familiar, quan la Toñi es va quedar embarassada tothom va quedar molt sorprès. L'Encarna, de fet, relata: «Jo li trobava alguna cosa diferent. Vam anar a veure un metge, i va explicar-me que li havia descobert una cosa: estava esperant un fill. Me'n feia creus. Vaig quedar fulminada».
Tot i que l'entorn la pressionava de manera important, la Toñi va determinar que tiraria endavant amb l'embaràs i que seria mare: «En un poblat gitano, 33 anys enrere, això va originar un autèntic rebombori. Jo era conscient de les coses que passaven, tenia ganes de ser mare i estar sola. El meu fill ho és absolutament tot, un àngel que em va oferir la vida, i no sento cap mena de penediment per com van anar les coses».
A 'Lazos de Sangre' també hem pogut descobrir el testimoni de la Ruth Goyeneche —que està casada amb el Borja, fill de la Toñi— al voltant de com veu la seva sogra. Goyeneche explica: «En Borja i la Toñi tenen moltes diferències. Quan vaig conèixer la Toñi, aviat farà sis anys, no era conscient del fet que era ella. Vaig comentar-li al Borja, en el moment de sortir de casa, que em recordava a Azúcar Moreno. Més que tenir una relació de mare i fill és com si fossin amics, i tots dos es necessiten mútuament. La Toñi porta molt bé el fet d'haver-se convertit en àvia».
Igualment, la noia explica de quina manera la personalitat de la Toñi pot tenir una gran influència sempre que es queda tota sola a la casa: «Si me'n vaig a visitar la família a Santander, quan torno a casa tot està diferent. Un bon dia, de sobte, la meva sogra va llençar-me totes les coses que tenia guardades a l'armari, perquè afirma que val més tenir poques coses que siguin bones que no pas moltes coses que siguin dolentes. Tot i que la Toñi ve molt sovint a casa meva i li agrada adaptar-la al seu gust, li tinc una gran estima».
L'altra germana del duet, l'Encarna, també ha fet referència a la seva vida com a mare i ha explicat de quina manera va conèixer el pare de la Carolina, la seva filla, en Mauricio Trillo. Amb molt d'orgull, ens parla de la seva filla i explica: «No he contret mai matrimoni, estava bé, no ho veia necessari. Vaig conèixer en Mauricio Trillo quan estava de promoció. En Mauricio estava amb els membres de Pimpinela, i jo no em podia ni imaginar que, tan lluny de la meva llar, coneixeria l'home amb qui tindria una filla. La Carolina és fabulosa».
Salt a la fama
El 1990, el grup Azúcar Moreno va participar en el certamen d'Eurovisió d'aquell any, i aleshores totes dues germanes van saltar a la fama. El músic Luis Cobos, de fet, rememora que la cançó 'Bandido' era «una peça típica, molt ben muntada. La cantaven amb una veu molt associada amb el flamenc, raspada».
Recorden tant les coses més negatives com les més positives del seu pas pel concurs: durant l'actuació hi va haver diversos problemes relacionats amb el so, i pocs instants abans d'haver de sortir a l'escenari per cantar, van trencar-se les cremalleres dels vestits que duien posats, de Francis Montesinos. A més, tot i que s'esperaven quedar en una de les primeres posicions, les votacions van fer que quedessin les cinquenes. Sigui com sigui, ningú no pot negar que de fer de cor a Los Chunguitos, els seus germans, van fer un gran salt que les va portar a cantar en països ben llunyans, com ara Mèxic, el Japó o els Estats Units.
Els instants més difícils de les seves vides
Les Azúcar Moreno no només van rememorar moments positius i divertits, sinó que també es van obrir i van explicar els instants més durs que han viscut, en particular dos: la malaltia que va patir l'Encarna i el traspàs de diversos familiars. De fet, i quan només tenia 25 anys, el seu germà Enrique —membre del grup Los Chunguitos— va patir una malaltia que el va fer traspassar de manera molt sobtada.
No gaire més tard, la Candelaria, la mare dels germans Salazar, va morir a causa de la tristesa, segons expliquen les dones. A part d'aquestes dues pèrdues tan sentides, van haver de suportar també la pèrdua de tres germans, un d'ells a causa de la droga.
A banda d'aquests instants familiars tan delicats i foscos, un altre fet devastador per a les Azúcar Moreno va ser el càncer que va patir l'Encarna. Ara bé, tots els membres del seu clan familiar van lloar el gran coratge de la dona a l'hora d'encarar la malaltia i, finalment, a l'hora de sortir-se'n.
Una mica més endavant, i a causa dels temperaments tan diversos de l'Encarna i la Toñi i del fet que les seves parelles també s'impliquessin dins de les seves carreres, el grup va patir un trencament artístic. Van estar uns quants anys sense dirigir-se la paraula però, afortunadament, les germanes van fer les paus i actualment la seva unitat és més forta que abans. De fet, expliquen que la vivència que han tingut les ha ajudat a reforçar-se, ara se saben tolerar i conèixer en un grau més profund.