Àlex Crivillé és un dels pilots catalans més admirats que va haver de deixar les motos per problemes de salut el 2002. Des d'aleshores, ha fet una vida tranquil·la i ha format una família preciosa. Tot i això, no tot ha estat un conte de fades, així ho han fet saber Àlex Crivillé i la seva filla Maria a la ràdio.
Àlex Crivillé: una llegenda de la MotoGP
Àlex Crivillé és una llegenda al motociclisme professional. Abans de la generació de Marc Márquez, noms com Àlex Crivillé eren a les portades. L'expilot es va convertir en campió del món de 125 cc el 1989, i campió del món de 500 cc el 1999.
Amb gairebé 30 anys, Àlex Crivillé tenia un gran nombre de títols a l'esquena, però es va haver de retirar el 2002 perquè va patir alguns atacs epilèptics i la prescripció mèdica desaconsellava l'estrès de l'alta competició.
Des de la seva retirada, la seva vida ha pres un rumb molt més tranquil i ha format una família amb la seva xicota de tota la vida, Anna Nogué. Junts tenen tres fills: Àlex, Maria i Jan.
La filla d'Àlex Crivillé a la ràdio
És precisament l'única filla de l'expilot que aquest cap de setmana ha decidit anar a 'El suplement' de Catalunya Ràdio per explicar com va patir anorèxia i bulímia. Maria Crivillé va començar a patir aquests trastorns de conducta alimentària amb només 12 anys, arran del bullying que patia a l'escola.
Ara la Maria llueix estupenda i ha narrat la seva història com la gran lluitadora que és.
Maria Crivillé: un exemple de superació
«Ara ja parlo de la recuperació, però recaure és molt fàcil perquè el camí ja el sabem. Tinc un trastorn de conducta alimentària. Em deien 'Mira l'anorèxica' o 'mira la bulímica'. Als 12 anys patia anorèxia. Em vaig adonar que tenia el problema quan era ballarina», comença la Maria.
«A l'escola em deien 'Maria está gorda'. Creia que ho feia per aprimar-me, però no. Aprimar-me era la superfície, pagues amb el menjar altres problemes com el bullying, no sentir-te a gust enlloc, problemes a casa... Tot neix del bullying escolar».
La filla d'Àlex Crivillé explica que l'assetjament va començar per insults, però amb el temps la cosa va anar a més: «No és un dia o una setmana, són mesos i anys. Al principi era dir-me grossa i després em roben la maleta, l'estoig, m'empenyen per les escales... Se t'acumula tot. No vaig demanar ajuda».
«Recaure no és dolent, se n'aprèn»
Àlex Crivillé també explica com va viure aquesta dura etapa de la vida de la seva filla. «Jo també he seguit teràpia de família. He viscut amb pares amb fills que no van sobreviure. M'emociono sentint el que diu, l'he vist quan era una altra. Estic orgullós, ho ha superat, s'ha sobreposat».
«Quan vaig saber que patia d'anorèxia, em vaig sentir malament. La veia aspra, pàl·lida... la vam ingressar a Vic i cap paràmetre quadrava. Molta feina a fer. La canviem cinc vegades d'escola. Tants canvis van impedir un grup d'amigues fixes. S'ha sentit molt sola durant anys», reflexiona.
Maria Crivillé va explicar el seu ingrés a l'hospital per recuperar-se de la TCA. «En tres mesos no em vaig poder aixecar del llit», confessa. «Ara tinc bona relació amb el menjar. El menjar no era el problema, tapava els problemes. Quan tinc un dia dolent he de vigilar perquè la meva via d'escapar és menjar», reconeix.
Tot i això, Maria Crivillé amb els anys ha après a gestionar-ho: «Què m'ha ajudat? Els gossos, els cavalls, la teràpia, la música, especialment Dani Martín. Ell em va trucar pels 15 anys que vaig complir sola i ingressada».